Visualització de contingut web

Vegetació nitròfila

 

Hi ha, finalment, un tipus de vegetació que es troba lligada a la presència i a l'activitat humana i, de vegades, a la de la fauna, es coneix com a vegetació nitròfila per l'elevada quantitat de nitrogen que caracteritza els sòls en què es desenrotlla. En el Penyal hi ha les següents comunitats vegetals, pertanyents a este grup:

  1. Vegetació nitròfila estacional, pròpia de mitjans antropizats. Depenent de l'època de l'any en què es desenrotlle tenim comunitats amb creixement lent-estival i tardorenc, en les que dominen espècies del genere Chenopodium, com el blet de paret (Chenopodium murale) o el blet blanc (Chenopodium album), comunitats amb creixement hivernal i primaveral, en les que dominen la bleda borda (Emex spinosa) i la malva de flor xicoteta (Malva parviflora) i comunitats amb creixement primaveral tardà i estival primerenc, amb espècies com l'espigueta (Hordeum murinum) o el peu de llebre (Plantago lagopus).
  2. Vegetació nitròfila adaptada a més a suportar una certa basicitat i salinitat, tant ambiental com en el sòl. Es tracta d'una comunitat d'elevada cobertura i densitat dominada per salat blanc (Atriplex halimus) i el salat negre (Salsola oppositifolia) que es desenrotlla sobre sòls margosos salins.
  3. En biòtops amb nitrificació moderada d'origen natural procedent fonamentalment d'aus marines, trobem comunitats, presidides per la malva marítima (Lavatera maritima) acompanyada entre altres espècies pel malrubí (Ballota hirsuta). S'instal·len sobre les estants o en la base de penyals nitrificats pels excrements de les gavines, directament o arrossegats per l'escolament.
  4. Vegetació nitròfila, colonitzadora de camins. Es tracta d'una comunitat formada per xicotetes plantes prostrades, de desenrotllament primaveral, que colonitza sòls calcaris molt xafats de textura arenosa o arenosa-llimosa. Són espècies característiques la cervina (Plantago coronopus), l'arenaria roja (Spergularia rubra) o l'espigueta (Poa annua), entre altres.