Visualització de contingut web

Projecte Ifac

Gravat de Laborde 1806

 

Senyalètica de l'excavació

 

Voluntaris treballant

 

Foto de grup

 

Voluntaris treballant

 

 

 

Vista aèria de la Vila d'Ifac
 

El Projecte Ifac: estudi arqueològic d'una pobla nova de conquesta

 

La Diputació d'Alacant, en estreta col·laboració amb el Parc Natural Penyal d'Ifac, la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge de la Generalitat Valenciana i l'Ajuntament de Calp, desenvolupen, des de l'any 2005, el Projecte IFAC, projecte d'investigació arqueològica dirigit a documentar les restes arqueològiques existents al vessant del Penyal d'Ifac.

 

Recentment, la seua trajectòria científica ha sigut distingida amb el Premi de Cultura 9 d'octubre Vila de Calp 2010, i el jaciment ha obtingut el màxim nivell de protecció que atorguen les lleis nacionals i autonòmiques en ser declarat bé d'interés cultural per la Generalitat Valenciana.

 

Els primers treballs realitzats en 2005 s'encaminaven a documentar totes les restes arqueològiques existents al recinte de l'actual parc natural. Els primers resultats van confirmar una continuada i constant ocupació del vessant del Penyal d'Ifac des del bronze tardà (1.000 a.C. aproximadament), passant de moment ibèric (segle V-IV a.C.) i un jaciment d'època tardoromana (segle V d.C.).

 

Els primers treballs realitzats en 2005 s'encaminaven a documentar totes les restes arqueològiques existents al recinte de l'actual parc natural. Els primers resultats van confirmar una continuada i constant ocupació del vessant del Penyal d'Ifac des del bronze tardà (1.000 a.C. aproximadament), passant de moment ibèric (segle V-IV a.C.) i un jaciment d'època tardoromana (segle V d.C.).

 

L'objectiu principal d'aquest projecte d'investigació científica pluridisciplinari és estudiar les restes d'aquesta singular pobla de nova fundació que es va alçar a les faldes del Penyal d'Ifac a finals del segle XIII sota el mandat de Roger de Llúria, qui va ser almirall de la Corona d'Aragó sota el regnat de Jaume II. L'alçament es troba emmarcat en un esforç per colonitzar i ocupar el territori que podem contextualitzar dins de la intensificació de la política repobladora de la Corona aragonesa, coincidint amb la  fi de l'última resistència musulmana en la muntanya alacantina l'any 1276.

 

En aquest projecte, i fins ara han participat més de 250 voluntaris, estudiants d'arqueologia procedents de més de 20 universitats espanyoles i europees. La combinació de les restes arqueològiques unides al potent paisatge que s'albira des del Penyal, generen una experiència única de conviure enmig de la natura descobrint un jaciment excepcional, abandonat en ple segle XIV i que ha arribat fins a nosaltres amb les mínimes alteracions que genera el temps.

 

Des del primer any del projecte es recullen i topografien totes les dades planimètriques de les restes descobertes en la idea de crear una gran base de dades amb què crear en el futur una verdadera reconstrucció virtual del que era la vila d'Ifac en el seu breu moment d'esplendor. Així mateix, s'han obert línies de treball per a documentar les restes de la vila sense agredir el medi, a través de prospeccions amb georadar que permeten conéixer l'estat de les restes que en un futur poden descobrir-se i establir la millor estratègia de treball prèvia a l'excavació.

 

Una altra de les línies de treball prioritàries d'aquest projecte es troba en la realització d'estudis paleoambientals que permeten conéixer quin era l'entorn natural del vessant del Penyal en època medieval.

 

D'altra banda es concentra tota la documentació gràfica i escrita existent sobre el vessant del Penyal fins a l'actualitat. La recerca en els principals arxius locals, autonòmics i estatals s'uneix a la cerca d'articles, documents, esborranys, projectes realitzats per les diferents administracions des que el Penyal és parc natural. A més, s'ha emprés la recerca de qualsevol material gràfic o planimètric existent sobre el Penyal en forma de mapes, plànols i, sobretot, fotografies antigues on es poden observar amb més nitidesa les restes de la vila medieval.

 

Patrimoni i natura, medi ambient i arqueologia. Aquesta experiència pilot de col·laboració entre diferents administracions que comprén dues disciplines tan diferents, tot i que amb un entorn de treball comú, permet generar i obrir unes expectatives importants per al creixement del parc natural per a convertir-lo en un verdader centre d'investigació que òbriga un futur de possibilitats que no sols es limite a les accions científiques. La informació que aquest projecte genera tindrà un sentit definitiu quan arribe a les mans de tots els ciutadans, que són els que han de gaudir d'aquest entorn natural i ara patrimonial de primer ordre. La futura adequació de les restes arqueològiques que es vagen trobant s'unirà a les enormes possibilitats d'oci que ja mostra l'actual Parc Natural.

 

Tota la informació del Projecte Ifach actualitzada a l'instant en blog dels companys del MARQ:

 

http://www.proyectoifach.blogspot.com/