Visualització de contingut web

Llocs d'interés

foto1  

foto fondo 2

MONUMENTS HISTÒRICS

  • Banys de la Reina: el jaciment romà és un enclavament costaner privilegiat. El mar i la sal van ser la base i l'aliment dels antics colons, i va donar lloc a fluids intercanvis comercials. El producte estrella eren les conserves de peix i la preuada salsa denominada garum o liquamen. Aquesta activitat va generar una població xicoteta que va construir les seues cases sobre les dunes costaneres, donant lloc a un urbanisme selectiu i diversificat.
  • Casa Nova: típica masia fortificada, d'interés històric i arquitectònic, en la qual s'integren les zones d'habitatge i treball (cup, almàssera, corrals i cavallerisses). Construïda probablement a la fi del s. XVII o principi del s. XVIII, l'edifici és una fita visual i paisatgística que domina la major part del terme municipal. En la façana destaquen el ràfec corregut de pedra tosca llaurada i el matacà sobre el buit d'accés.
  • Castellet de Calp: es tracta de les restes d'una torre vigia edificada a la fi del s. XVI per a prevenir l'atac dels pirates berberiscos. La torre es va alçar sobre el solar i amb els materials de l'antic Castell de Calp (s. XII a XIV). S'hi observen encara restes de la base dels panys de la muralla i dels aljubs excavats en la roca.
  • Pou Salat: construcció rural del segle XVIII a la qual els calpins acudien a proveir-se d'aigua per a ús domèstic; servia també de abeurador, fins que en 1878 es va realitzar la conducció a Calp des del Pou Roig.
  • Ermita de Sant Joan: situada al tosal de la Cometa, es tracta d'un conjunt d'interès historicoreligiós, format per edificacions d'una antiga masia fortificada construïda a la fi del s. XVII o principi del s. XVIII. Es creu que va ser l'oratori particular de les fortificacions de la zona rural de la Cometa. Des de temps molt remots s'hi celebren les festes de Sant Joan i l'organització corre a càrrec d'una família de la localitat.
  • Ermita de Sant Salvador: recreació del denominat estil gòtic tipus conquesta. La primera edificació data del segle XVIII. En 1748 s'alça un nou edifici al solar de l'edificació anterior que es reconstrueix en 1945 i 1992. Des de l'any 1996 i en honor a la Mare de Déu del Rocío, la Germanor Rociera de la Casa d'Andalusia organitza el romiatge des de l'ermita de Sant Salvador fins a la de Sant Joan, patró de la Cometa.
  • Torreó de la Peça: resta d'arquitectura militar de la ciutadella, data de finals del segle XIV o principi del XV, reforçat al segle XVIII per ordre de Felip III. En 1947 l'Ajuntament va portar a terme l'enderrocament de la Peça quedant al descobert el torreó, l'existència del qual es desconeixia. El sistema de construcció és a força de pedra argamassa.
  • Forat de la Mar: formava part de la muralla exterior que envoltava Calp que, al maig de 1813, va ser objecte d'un atac per part d'un destacament francés, el qual va obrir-hi una bretxa en intentar envair el poble.
  • Església antiga: l'edifici és originari del segle XV. Del segle XVIII són la sagristia i el cor. En el segle XIX es realitza altra ampliació que constitueix l'actual pati interior del temple modern. El campanar es va construir en diferents èpoques. En el seu interior es conserva una taula al tremp del segle XV, que representa Sant Antoni Abad, Sant Cosme i Sant Damià, d'elevat valor artístic, atribuïda a un deixeble de Joan Reixac.
  • Llavador de la Font: les instal·lacions: el llavador, la caseta, els sifons, i altres obres complementàries, van ser inaugurades el dia 15 de maig de 1878, després dels dos anys que es va tardar a portar a terme la conducció subterrània des del pou Roig. A partir dels anys quaranta va començar el repartiment de l'aigua a domicili, fins que en 1963, a causa del considerable augment de la població, es va dotar d'aigua corrent. A la fi de 1998, es van emprendre les obres de recuperació i desenterrament de les dues piques dels safareig que van ser enterrades amb motiu de la construcció de l'actual avinguda fa uns vint anys.


MUSEUS

  • Museu Arqueològic: ocupa el solar del Portalet, l'única porta d'accés al recinte murallat des del segle XIV. Enderrocat en 1923, en 1926 es va construir l'actual edifici que va ser casa consistorial fins a 1974.
  • Museu Casa de la Senyoreta: inaugurat a l'abril de 2001. És un edifici emblemàtic de la localitat, denominat així per pertànyer a la senyoreta Amparo Llorca Martínez, gran benefactora d'obres cíviques i religioses. L'edifici té una tipologia de casa urbana senyorial del segle XVII.
  • Museu del Col·leccionisme: va ser inaugurat al setembre de 1997 per a albergar col·leccions particulars dels membres de l'Associació de Col·leccionistes de la Marina Alta.
  • Museu del Còmic: inaugurat al juny de 2007, ocupa un immoble adquirit i rehabilitat per l'Ajuntament, S'ha creat un gran buit central amb il·luminació zenital i una escala de metall que dóna accés a la planta superior. En la façana apareixen personatges de còmic que al seu torn s'emmarquen en les menudes finestres d'alabastre de la façana.
  • Museu Fester: la casa que l'alberga es va construir a la fi del segle XIX, de 1905 a 1916 va ser ajuntament i dependències judicials. Acull una exposició de vestits i elements característics de les festes de Calp.


PASSEJOS INTERESSANTS

  • La subhasta de peix: Sota la direcció de la Cofradia de Pescadors, se celebra diàriament la subhasta de peix que constitueix una de les activitats més atractives i visitades de Calp, consistent en la venda a l'engròs del peix fresc capturat per la flota calpina després d'una jornada de treball.
  • Parc Enginyent: l'àrea recreativa d'Enginyent, condicionada al setembre de 1998, està situada a un quilòmetre del nucli urbà, a la urbanització del mateix nom. Aquesta zona verda, amb una superfície de 4.700 m2, constitueix un parc etnològic d'espècies autòctones en el qual s'han respectat els arbres i arbustos adults existents. Comprén instal·lacions luúdicoesportives, àrees infantils d'oci, barbacoa, font, mobiliari adequat i sanitaris.
  • Parc la Vallesa: aquesta zona d'esplai i esbarjo, inaugurada a l'abril de 1996, ocupa una superfície de 10.000 m2. Es troba situada a la urbanització de la Mercé, prop de l'església del mateix nom. El recinte, degudament senyalitzat, conforma una zona verda de gran valor ecològic poblada d'arbres i amb vegetació de la comarca. Entre les infraestructures i instal·lacions que té podem trobar una sendera de terra batuda per a passejar, àrees esportives i de jocs infantils, barbacoa, mobiliari rústic i sanitaris.
  • Parc de la Cometa: aquest parc, inaugurat el 22 de març de 2006, ocupa una zona de 4.399 m2 propera a l'àrea de l'ermita de Sant Joan, a la partida de la Cometa. La parcel·la està formada per diversos bancals als voltants dels quals trobem un riurau, un conjunt format per l'aljub i els pous, i tot el sistema d'arreplegadors d'aigua, safarejos i la conducció d'aigua que segueix el tradicional sistema de les construccions típiques de la Marina Alta. L'àrea es completa amb la instal·lació de taules i bancs fixos, una zona de jocs per a xiquets i un àrea enjardinada.
  • Parc la Empedrola: parc públic situat a la urbanització del mateix nom. És una zona verda amb diferents espècies autòctones com oliveres, xiprers, palmeres i dràgons. Disposa de papereres i bancs i una pèrgola amb un pou decoratiu amb un mural de terra que representa una imatge del Penyal d'Ifac.


ZONA D'ACAMPADA

  • Zona d'acampada d'Oltà: situada en el vessant nord-est de la serra d'Oltà, té 5.000 m2 destinats a l'acampada lliure, amb una capacitat per a cent tendes. Les seues instal·lacions, condicionades a l'abril de 1999, consten d'una caseta coberta, amb un disseny típic de l'arquitectura rural de la zona, proveïda de graelles, aigüeres i lavabos. En els voltants de la zona, hi ha diverses rutes abalisades per a la pràctica del senderisme. Els permisos per a acampar, cal sol·licitar-los en l'Oficina d'Informació Ambiental de l'Ajuntament de Calp.


ESPAIS PROTEGITS PROPERS

  • Parc Natural de Serra Gelada i el seu entorn litoral: el parc natural, dins la comarca de la Marina Baixa, és un dels més singulars de la Comunitat Valenciana en ser primer parc maritimoterrestre d'aquesta comunitat. La serra Gelada constitueix un exemple singular en el context de les muntanyes litorals del sud de la Comunitat Valenciana. Formada per un impressionant relleu que s'alça abruptament sobre les planes de Benidorm, l’Alfàs del Pi i Altea, la serra dóna lloc, en el front litoral, a penya-segats de més de 400 m, i alberga reductes de vegetació d'un valor excepcional, com la interessant duna fòssil penjada i la peculiar vegetació que la colonitza.
  • Parc Natural del Montgó: el Montgó està situat a la comarca de la Marina Alta, a l'extrem nord-est de la província d'Alacant, s'alça sobre les planes confrontants d'Ondara-Dénia i Xàbia-Gata de Gorgos. Aquesta imponent muntanya, referència visual ineludible per a qualsevol persona, siga resident o visitant de la comarca, discorre quasi paral·lela al litoral i arriba a 753 metres d'altura sobre el nivell del mar.
  • Paisatge Protegit Puigcampana i Ponotx: les muntanyes del Puigcampana i el Ponotx, situades entre els termes municipals de Finestrat, Benidorm, la Nucia i Polop, formen un sistema individualitzat, d'elevat valor paisatgístic i ambiental, que constitueix l'extrem sud-oriental del gran massís muntanyenc del quals la serra d'Aitana representa el punt culminant. Declarat el 7/08/2006.
  • Paisatge Protegit Serra de Bèrnia i Ferrer: la Serra de Bèrnia i Ferrer és un conjunt de serres litorals i prelitorals, caracteritzades per un paisatge agrest, qeu forma un sistema individualitzat, d'elevat valor paisatgístic i ambiental. És una de les muntanyes més imponents i elevades d'Alacant, situada entre els termes municipals de Benissa, Xaló, Altea, Calp, Alcanalí, Tàrbena i Callosa d'en Sarrià.  La tancada barrera de la serra de Bèrnia, perpendicular al litoral i enfonsada en el mar en l'extrem oriental pel Morro de Toix, s'alça sobre les dues Marines com a divisòria natural. Declarat el 7/08/2006.
  • Salines de Calp: la seua importància radica en la presència d'avifauna i pel seu valor paisatgístic, pel fet de trobar-se dins d'un entorn molt urbanitzat. Es tracta d'una llacuna generada a partir del desenvolupament d'una doble restinga, la formació de la qual està determinada per la posició del penyal d'Ifac. Es troba inclosa dins del Catàleg de zones humides de la Comunitat Valenciana.