Visualització de contingut web

La vila d'Ifac

Torre del Campanar i muralla Nord 

 

Material arqueològic trobat

 

 

 

 

 

 

La vila medieval d'Ifac

El 8 d'abril de 1282, el rei Pere III d'Aragó, ordena la construcció d'una vila ben fortificada a les faldes del penyal d'Ifac, que fora garantia per a tot el litoral d'aquesta zona, "...havent considerat i ordenat que al lloc anomenat Ifach siga construïda una vila i que al mateix lloc tots haureu d'habitar i edificar vostres domicilis, volem i us manem a vosaltres que immediatament comenceu a treballar i edificar vostres domicilis, en dit lloc d'Ifach obrant de manera que des d'ací fins la propera festa de Sant Miquel es vega que esteu fent vostra i nostra vila, hem manat a nostre estimat Arnaldo de Mataró que des de dit lloc us obligue a vosaltres i als vostres bens amb nostra autoritat".

 

Tres dies després, l'11 d'abril de 1282, el rei dóna ordre a Arnaldo de Mataró perquè dividisca Ifac en solars i els regale a quants calpins vulguen edificar allí els seus domicilis: "Nos hem ordenat i manat que els poblador de Calp construïsquen una vila i edifiquen els seus domicilis en el lloc anomenat Ifach, volem i us manem que assigneu a dits pobladors i dividiu entre ells en aquest lloc, espais o solars per alçar dita vila i construir cadascú dels domicilis" Malgrat els intents de construcció sembla que la fundació fracassa.

 

La definitiva fundació de la vila

No serà fins l'any 1298, quan el noble de procedència italiana, Roger de Llúria, sol·licita permís a la Corona d'Aragó per a construir a Ifac un lloc que comptara amb fortes muralles i defenses, permís que li va ser concedit en aquest mateix moment. Amb això comença la breu història però intensa d'aquesta vila medieval de conquesta. Roger era almirall de la Corona d'Aragó quan arriba a Calp, propietari de terres a la Vall d'Albaida, les valls de Seta i Travadell i Senyor de Cocentaina i Alcoi. Poc després de concedir-li la propietat de Calp i, segurament només començats els treballs de construcció de la vila d'Ifac, Roger mor l'any 1305, però la vila continua construint-se.

 

Serà la seua filla, Margarida de Llúria, la encarregada de mantenir la política de son pare, centrada en la concentració de la població a la costa i a finalitzar la vila medieval d'Ifac. És ella, el 1344, qui ordena la construcció de l'església d'Ifac, amb tres beneficis o capellanies, dedicades a la Mare de Déu, a l'arcàngel Sant Miquel i a Sant Nicolau.

 

La destrucció d'Ifac

Durant la coneguda com Guerra dels Dos Peres, en ple segle XIV, entre les corones de Castella i Aragó, la flota castellana, recolzada per vaixells portuguesos i genovesos, la qual disposava de l'almirall genovés Egidio Boccanegra, després del seu fracassat intent de prendre Barcelona, troba refugi a la badia de Calp. Buscant rescabalar-se de les seues derrotes prèvies front a l'armada d'Aragó, saquegen i destruïsquen la vila i les defenses d'Ifac l'any 1359. La vila resta abandonada i els pobladors es traslladen a la veïna població de Calp.

 

Ifac reviscuda: l'intent de 1418

Anys més tard, a la primeria del segle XV, el rei d'Aragó Alfons V, conegut com el Magnànim, decideix que les cases han de ser reparades i tornar a ser habitades, i s'instal·len a Ifac pobladors, gràcies a la petició de Guillem Serra, veí de Xàtiva, constructor d'aigües i canalitzacions. El rei dóna permís a Serra per a repoblar Ifac amb el vistiplau dels jurats de Calp i d'Ifac, a més de donar permís per a la imposició de sises al pa, vi, carn i altres productes que es negocien al terme durant els propers 10 anys. El que s'hi recapte anirà destinat a la reparació i la reconstrucció de les defenses i cases dels futurs pobladors d'Ifac.

 

La reacció dels jurats i veïns de Calp és ràpida, i s'informa al monarca de les dificultats de repoblar de nou aquest lloc, perquè les terres continuen tenint propietaris, els quals viuen assentats i consolidats entre els veïns de Calp. Tanmateix, presenten objeccions a l'hora de fortificar-lo, i consideren que és millor opció invertir en les defenses de Calp, on resideix la major part de la població. El rei accedeix a les peticions i trasllada la recaptació de la sisa per a la reparació i millora de les defenses de la vila de Calp.