Visualització de contingut web

Història

El Penyal d'Ifac té, a més del patrimoni ambiental, una enorme riquesa arqueològica.

 

La història de Calp està unida de forma permanent al Penyal. La seua estratègica situació li ha servit per a convertir-se, al llarg de la història, en una important zona de passada i assentament de nombroses civilitzacions.

 

Les restes més antigues aparegudes al penyal es remunten a l'edat del bronze, i manifesten l'ocupació del vessant nord durant aquesta època.

 

Al peu del massís, en el vessant occidental, es va establir un poblat iber entre els segles IV-III abans de Crist. Els ibers van mantenir un intens comerç amb les poblacions del Mediterrani, gràcies al qual la zona va començar a enriquir-se.

 

Amb l'arribada dels romans a principis de la nostra era, la població es desplaça fins a l'istme que uneix el penyal amb el continent, a la franja que separa el mar de les salines.

 

D'aquesta època destaca l'assentament dels Banys de la Reina, descrit per Escolano i on Cavanilles va descobrir l'existència d'una antiga mansió de tint aristocràtic. Sembla tractar-se d'un important vicus associat a diversos conjunts d'edificis tipus vila, amb un gran caràcter monumental, en el qual està constatat el poblament entre finals del segle I o començaments del segle II d. de C. i el segle VII amb una gran fase d'esplendor en el segle IV d. de C. Els especialistes apunten que, segurament, degué haver-hi una factoria romana dedicada a l'elaboració del garum romà (conserves de peix).

 

Durant l'edat mitjana es van tornar a habitar els vessants del penyal. El rei Pere III d'Aragó ordenà construir una vila fortificada. No obstant això, aquesta va estar ocupada únicament al llarg d'un segle fins que un atac de la flota castellana durant la Guerra dels dos Peres la va destruir quasi completament. L'enclavament va ser abandonat per a consolidar el centre de població que avui coneixem com Calp.

 

La seua situació en el vessant del penyal fa que actualment la Vila d'Ifac es trobe quasi completament enterrada i intacta, fet que la converteix en una de les viles medievals millor conservades de la Comunitat Valenciana encara per estudiar. És precisament l'estudi i la delimitació d'aquesta vila l'objectiu principal que l'equip del Museu Arqueològic Provincial d'Alacant (*MARQ) realitzant en el marc del Projecte Ifac.

 

La història del penyal sempre ha estat lligada a la de Calp, ja que va ser propietat municipal fins a meitat del segle XIX (1862), quan va passar a mans privades.

 

A partir d'aquell moment passa per diferents amos, fins que, ja en el segle XX, és adquirit pel propietari que més aportacions va fer al penyal, el Sr. Vicente Paris Morlá. Aquest introdueix alguns dels canvis més importants al Penyal com són les habitatges on es troben actualment les instal·lacions del parc natural; el camí d'accés fins a aquests edificis i el camí que ascendeix fins al cim, per a això en 1918 forada el túnel que permet salvar la paret de la cara nord i accedir al cim.

 

Els hereus de Vicente Paris van vendre el Penyal a José Mas Capó en 1951, qui va construir en 1957, en l'esplanada coneguda com Miradors de Llevant, el Ifach Palace Hotel, un hotel de 4 plantes sense llicència d'obra, que mai no va ser finalitzat.

 

Finalment, el Penyal va ser adquirit per la Generalitat Valenciana i poc després va ser declarat parc natural per la Llei 15/1975, de 2 de maig, d'espais naturals protegits, mitjançant el Decret 1/1987, de 19 de gener, del Consell de la Generalitat Valenciana.

 

A l'octubre de 1987 l'Exercit va enderrocar l'estructura inacabada del Ifach Palace Hotel, que perdurava al vessant del Penyal.

 

Després de la declaració, les dues cases edificades per Paris van ser enderrocades, i en el solar que va quedar es van construir dues imitacions d'aquestes en les quals s'alberguen el Centre de Visitants i Centre d'Informació, que van ser inaugurats en 1992.