Hàbitats

Al Parc Natural de la Tinença de Benifassà la diversitat d'ambients és molt gran, i podem trobar-hi una gran diversitat de formacions declarades d'interés comunitari segons la Directiva europea hàbitat . Podeu consultar tots els hàbitats prioritaris europeus al web del Ministeri de Medi Ambient.A la Tinença de Benifassà troben distints hàbitats d'interés europeu dins de set tipus principals: hàbitats d'aigua dolça, bruguerars i matolls temperats, matolls escleròfils, formacions herbàcies, torberes, hàbitats rocosos i, finalment, boscos.  

 
Hàbitats d'aigua dolça
 
3140: Mases d'aigües calcàries amb vegetació aquàtica : Es tracta de cossos d'aigua desenvolupats sobre substrats rics en carbonats amb vegetació aquàtica dominada per algues verdes de la família de les caràcies. Aquestes algues necessiten aigües carbonatades ja que utilitzen la calç en la formació de les seves parets cel·lulars. La fauna de les llacunes depén sobretot de la grandària de la massa d'aigua, des de serps d'aigua fins a aus aquàtiques.
 
3250: Rius mediterranis : Encara que dins del parc trobem multitud de rierols i torrents, amb cabal permanent nomes trobem dos rius dins de l'àmbit del PORN del parc, els rius Sénia i Cervol. La vora d'aquests rius es veu colonitzada per vegetació esclarissada i especialitzada, ja que han de sofrir les crescudes temporals de cabal d'aigua. En aquestes condicions poden sobreviure poques espècies, entre les quals es troben espècies dels gèneres Mercurialis, Scrophularia, Andryala o Lactuca com també plantes pròpies de pedregars com Glacium, Galeopsis y Rumex . La fauna dels rius mediterranis és diversa ja que conté espècies fluvials, però també altres de zones properes que acudeixen a beure, des d'insectes fins a grans mamífers, com també una rica comunitat d'aus.
 
Bruguerars i matolls de zones temperades
 
4090: Bruguerars amb argelaga : Aquests matolls formen una banda arbustiva per damunt dels nivells forestals o bé viuen en els clars i zones degradades dels boscos. Presenten una gran variabilitat florística i solen ser rics en endemismes. En el nostre parc habitualment les espècies dominants son Erica multiflora i Ulex parviflorus, és també destacable per la seva forma i abrupta bellesa el coixinet de monja (Erinacea anthyllis). La fauna que troba refugi en aquestes formacions és extraordinàriament variada, s'hi pot observar des de cabra (Capra pyrenaica) y gat salvatge (Felis sylvestris) fins a porc senglar (Sus scrofa) i una rica varietat d'insectes i rèptils.
 
Matolls escleròfils
 
5110: Boixars en pendents rocallosos : El boix (Buxus sempervirens) forma matolls densos acompanyat d'espècies d'orla forestal com Amelanchier ovalis o espècies de Berberis, Rosa , etc. La seva fauna és similar a la d'altres màquies amb què contacta.
 
5210: Matolls arborescents amb Juniperus : Al nostre parc aquestes formacions obertes es troben caracteritzades per la presència de ginebre (Juniperus communis), la savina mora (Juniperus phoenicea) o el càdec (Juniperus oxycedrus) d'aquest darrer trobem un exemplar centenari de grans dimensions alsmolinars de la serra de Sant Cristòfol al terme de Coratxà. En aquest hàbitat, els espais entre els exemplars de Juniperus es troben ocupats per matolls baixos o pastos, depenent de l'altitud i orientació. Els ginebres, els càdecs i les savines aporten aliment a nombroses aus i mamífers, sobretot a l'hivern, així, és fàcil trobar-hi merles ( Turdus merula ), raboses (Vulpes vulpes) i fagines (Martes foina).
 
5330: Matolls mediterranis i preestèpics : Matolls variats amb llentiscle (Pistacia lentiscus) , margalló (Chamaerops humilis) , Anthyllis cytisoides , espècies d'Asparagus, Thymus, Lavandula, Euphorbia , etc. En aquestes formacions és fàcil trobar-hi abundants rèptils i no és infreqüent trobar aus i mamífers de tot tipus.
 
Formacions herbàcies
 
6110: Prats rocosos : Es tracta de prats propis de superfícies pedregoses, repises i altres medis versemblants amb sols incipients i rocosos, que creixen sobre substrats bàsics i a diferents altituds. Són comunitats amb estructura oberta, amb un estrat superior de plantes de fulla carnosa (crasses) com ara Sedum sediforme i, per sota, un conjunt bastant divers de plantes anuals de vida efímera que aprofiten les pluges estacionals, principalment de primavera, per desenvolupar ràpidament el seu cicle vital complet abans de la sequera d'estiu. Aquest hàbitat sol presentar-se en fragments de poca extensió, per la qual cosa no posseeix fauna específica sinó que apareixen exemplars animals propis d'altres prats eixuts i matolls amb els quals contacta.
 
6170: Prats alpins i subalpins calcaris : Es tracta de prats de muntanya desenvolupats al sotabosc i zones aclarides a boscos de coníferes d'alta muntanya. Presenten una notable variabilitat florística amb abundància d'endemismes. En qualsevol cas, són comunes herbes dels gèneres Festuca i Poa acompanyades de mates llenyoses de Thymus, Teucrium, helianthemum, Fumana, Arenaria, Paronichia , etc. La fauna és compartida amb la dels pinars, matolls de muntanya, pedregars i altres pastos de muntanya.
 
6210: Prats secs i matolls rics en orquídies : Són formacions denses, molt riques en espècies, que poden arribar al mig metre d'alçària. Les espècies dominants són gramínies com Bromus erectus , Brachypodium retusum , Helictotrichon cantabricum  o Festuca nigrescens . En ocasions, aquests prats contenen bones poblacions d'orquídies de diversos gèneres, particularment d' Ophry s , Orchis , Dactylorhiza , etc.
 
6220: Zones subestèpiques d'herbes anuals : Es troben sempre en ambients ben il·luminats en clars entre matolls o repeus rocosos. Hi trobem plantes herbàcies anuals sovint de desenvolupament primaveral efímer. Presenten gran variabilitat florística amb abundància d'endemismes mediterranis entre els quals trobem Arenaria, Chaenorrhinum, Linaria, Silene , etc. Pel que fa a fauna, el component més importants solen ser els invertebrats, encara que és frequent trobar-hi alosa (Alauda arvensis), cruixidell (Miliaria calandra), bitxac rogenc (Saxicola torquata), etc.
 
6420: Prats humids mediterranis d'herbes altes : Són prats densos, verds tot l'any, en els quals destaquen joncs (p. ex. Scirpoides holoschoenus , Juncus acutus , Carex mairii ) que formen un estrat superior discontinu. A l'estrat inferior són freqüents les gramínies com Briza minor , Melica ciliata , Cynodon dactylon , i espècies de Festuca, Agrostis, Poa , etc. El talpó de Cabrera (Microtus cabrerae), inclòs en l'annex II de la Directiva d'hàbitats, és un endemisme típic d'aquests ambients, encara que de moment no ha sigut citat a la Tinença.
 
6430: Prats d'herbes altes d'orles de planura i dels pisos montà a alpí : Es tracta de comunitats ombrívoles que es troben a llocs amb alta humitat i materia orgànica. Són formacions herbàcies de dimensions considerables com Alliaria petiolata , Urtica dioica , Aconitum vulparia , Filipendula vulgaris , etc. La fauna es inespecífica o relacionada con los bosques colindantes. Existen lepidópteros (mariposas) especializadas en consumir algunas plantas tóxicas típicas de estos ambientes (algunos noctúidos, Papilio, etc.).
 
Torberes i àrees pantanoses
 
7220: Travertins sobre brolladors calcaris : Aquest hàbitat comprén fonts, deus i roques traspunants en els quals l'aflorament a l'atmòsfera d'aigües saturades en carbonats dóna lloc a precipitats de calci (tobes, travertins, tufos, etc.). el resultat són sustrats calcaris molt purs en els quals l'evolució del sòl és molt escassa, i manquen habitualment nutrients com el nitrogen o el fòsfor. La vegetació es caracteritza per l'abundància de molses amb espècies dels gèneres Cratoneuron, Eucladium, Philonotis, etc., que formen un tapis baix en el qual es desenvolupa el tuf calcari. Sovint trobem falagueres com l'adiantum (Adiantum capillus-veneris ) o la espècie carnívora nomenada violeta de font (Pinguicula dertosensis que captura xicotets artròpodes amb la superfície apegalosa de les seves fulles, entapissades de pèls glandulars proveïts d'enzims amb els quals digereixen els teixits animals i obtenen distints nutrients escassos en aquests hàbitats.
 
Hàbitats rocosos i coves
 
8130: Despreniments rocosos : Acúmuls de pedres propis de vessants muntanyoses, amb vegetació dispersa que arrela entre els fragments rocosos. Entre les plantes més habituals trobem Linaria, Crepis, Iberis, Viola, Biscutella, Scrophularia , etc. L'aillament genètic imposat per les condicions ambientals restrictives i per la distància geogràfica de les poblacions vegetals genera un elevat nivell d'endemicitat. Els vertebrats més asidus a aquest hàbitat són espècies de muntanya que sovint nien o fan els seus caus entre els blocs estabilitzats.
 
8210: Pendents rocosos vegetació rupícola : Comunitats vegetals obertes de plantes perennes arrelades a fisures i esquerdes. Es tracta de comunitats pobres en espècies però molt diverses a una escala geogràficament ampla a causa de la seva variabilitat. Trobem espècies dels gèneres Androsace, Antirrhinum, Sedum, Saxifraga, Petrocoptis, Linaria, Silene, Centaurea o Teucrium . També falageres com Asplenium, Ceterach o Cosentinia . La fauna rupestre és diversa, destacant les rapinyaires: voltor comú ( Gyps fulvus ), àguila reial ( Aquila crysaetos ), falcó pelegrí ( Falco peregrinus ), duc ( Bubo bubo ), i nombrosos passeriformes com la gralla de bec roig ( Pyrrhocorax pyrrhocorax ), roquers ( Ptyonoprogne rupestris ), etc.
 
8310: Coves no explotades pel turisme : Els hàbitats cavernícoles es caracteritzen per la mancança de llum, per la qual cosa els organismes fotosintètics queden relegats a les entrades de les cavitats. En aquestes entrades o boques podem trobar algunes plantes vasculars propis de pendents rocoses, com també molses i algues entapissants. Un dels aspectes més interessants és la fauna altament especialitzada que allotja, principalment espècies d'invertebrats terrestres o aquàtics amb altes taxes d'endemicitat, atesa la dificultat que tenen per a colonitzar altres coves. Entre els vertebrats destaquen les rates penades, que hivernen a aquests refugis i on instal·len les seves colònies de cria. Es tracta d'animals molt vulnerables que convé no molestar amb llums ni crits per no amenaçar encara més la seva beneficiosa presència. 
 
Boscos
 
9180: Boscos de vessants, despreniments o barrancs : Boscos mixtos caducifolis propis de llocs abruptes i ombrívols, com els barrancs. Es tracta de formacions mixtes molt diverses, amb aurons (Acer granatense) til·lers (Tilia platyphyllos) i moixeres (Sorbus aria). Al ric estrat arbori acompanyen nombroses arbustos, com l'arbocer (Arbutus unedo) la savina mora (Juniperus phoenicea), etc. L'escassa extensió de les manifestacions d'aquesta interessant formació impedeix parlar de fauna específica, i poden trobar-hi refugi espècies forestals relacionades amb les parets de roca properes.
 
92A0: Boscos de ribera de salzes i xops : En els cursos d'aigua la vegetació forma bandes paral·leles al llit del riu segons el gradient d'humitat del sòl. Idealment, a la vora de l'aigua creixen salzes arbustius (Salix atrocinerea , Salix purpurea , Salix eleagnos ). La segona banda la formen xoperes (Populus alba) amb salzes arboris (Salix alba , Salix fragilis ). El sotabosc d'aquestes formacions porta arbustos generalment espinosos, sobretot als clars ( Rubus, Rosa, Crataegus, Prunus, Sambucus, Cornus , etc.) herbàcies ( Ranunculus, Geum ) i nombroses lianes ( Humulus, Vitis, Clematis , etc.). La fauna és rica, com correspon a un medi molt productiu. Resulta característica l'avifauna, amb espècies com l'oriol (Oriolus oriolus), etc.
 
9240: Rouredes de roure valencià : L'estrat arbori de les rouredes de (Quercus faginea) sol ser monoespecífic, encara que de vegades apareix mesclat amb aurons (Acer monnspessulanum , Acer opalus , Acer campestre ) o moixeres (Sorbus aria). L'orla és de Viburnum lantana, Amelanchier ovalis, Crataegus monogyna , etc. L'estrat herbaci porta orquídies ( Cephalanthera, Epipactis ). Els matolls de substitució poden protar boix (Buxus sempervirens), boixerola (Arctostaphylos uva-ursi), etc. La fauna és pareguda a la d'altres boscos mediterranis, per exemple a la dels boscos escleròfils.
 
9340: Boscos de carrasca : Són boscos densos de carrasca amb arbustos com Smilax aspera , Rubia peregrina , Arbutus unedo , Juniperus communis , etc. A aquests ambients trobem una rica fauna amb gat salvatge (Felis silvestris), porc senglar (Sus scrofa), tudó (Columba palumus), etc.
 
9380: Boscos de grèvol : Els grèvols (Ilex aquifolium) ocupen ombries o fons de barranc amb alguna humitat. Sol aparèixer en forma d'individus aïllats, però de vegades forma xicotets rodals dins boscos temperats frescos i humits (fagedes, rouredes, pinars). Freqüentment es troben alterades pels humans, que ha utilitzat aquests hàbitats com a refugi del bestiar i per altres usos. Només algunes espècies vegetals poden adaptar-se a l'ombra densa que formen. Els fruits del grèvol maduren a l'hivern, i constitueixen un aliment bàsic per un gran nombre d'aus i mamífers pròpies de les zones de muntanya.
 
9530: Pinedes mediterrànies de pins negres endèmics : El pi negre ( Pinus nigra subsp. salzmannii ) és la variant endèmica occidental de Pinus nigra , espècie amplament distribuïda pel Mediterrani. Aquesta espècie es troba per dalt dels 900 m creant formacions obertes en ocasions mixtes amb Pinus sylvestris, i amb un important mant arbustiu de Juniperus communis , Erinacea anthyllis , Amelanchier ovalis , Sorbus aria , Helleborus foetidus , etc. la fauna és típicament forestal amb cabirols, porcs senglars, esparvers vulgars, etc. La graèllsia és una papallona significativa dels boscos ibèrics de Pinus nigra o Pinus sylvestris .
 
9540: Pinedes mediterrànies de pins blancs : Aquests pinars de Pinus halepensis actuen com a pioners en la successió cap a boscos de Quercus . Apareixen a baixes altituds, típicament per baix dels 800 m. Formen masses mixtes amb Quercus coccifera , Juniperus oxycedrus , Rosmarinus officinalis , Phillyrea angustifolia , etc. La fauna d'aquests pinars és molt diversa i abundant, i inclou nius de rapinyaires i caus de nombrosos mamífers.