Geologia

Geologia

Moles de Bel

 
 
  

 
 
 

 
 

El Parc Natural de la Tinença de Benifassà forma part del gran massís dels Ports de Beseit que comparteixen les comunitats autònomes d'Aragó, Catalunya i la Comunitat Valenciana. En aquest massís muntanyós conflueixen geogràficament dos sistemes muntanyosos, la Cadena Costanera Catalana i el Sistema Ibèric. El resultat d'aquesta concurrència ha donat lloc a un conjunt de serres abruptes, que s'alcen entre els 400 m de les cotes més baixes i els cims que sobrepassen sovint els 1.300 m d'altitud.

Al modelatge d'aquestes muntanyes ha contribuït el substrat geològic, format bàsicament per calcàries i dolomies. Aquests materials es disposen en capes, en les quals sobretot les calcàries han patit els procesos erosius, mentre que les dolomies s'han mantingut més inalterades.

El parc natural està enclavat en materials d'edat juràsica i cretàcica en la major part.

Els dipòsits juràsics afloren en el nucli de grans plecs anticlinals d'orientació general E-W. Els materials que formen el juràsic poden assignar-se a les formacions pròpies de les serralades ibèriques, encara que en el Juràsic Superior hi ha dipòsits que guarden semblança amb aquells de la mateixa edat de les Catalànides. Consisteixen en bretxes, calcàries, dolomies i margues amb una espessor total mitjana a la zona de 200 a 250 metres.

Els dipòsits cretàcics són preponderants, especialment al domini estructural del sinclinori de Vallibona (gran ondulació en forma de sinclinal, constituïda per una successió de xicotets plecs anticlinals i sinclinals). També predominen a la zona amb plecs i encavalgaments vergents cap al nord. Està format per calcàries i margues, dolomies i arenes i argiles. L'espessor total és d'uns 1.000 metres. Sobre aquest primer tram hi ha 80 metres de materials detrítics pobrament consolidats de la facies Utrillas, mentre que la part alta consisteix en calcàries amb alternances de margues. Aquest últim tram té una edat cretacica superior.