Flora i vegetació

Flora i vegetació

Al Parc Natural de la Tinença de Benifassà, i al seu entorn més pròxim, es troben carrascars dels més importants en estructura i extensió de tot el territori valencià. El relleu accidentat, la baixa productivitat del terreny a nivell agrícola i ramader i la reduïda densitat de població que històricament ha tingut la zona s'han unit per a assegurar la pervivència d'aquestes grans masses arbrades. Malgrat que en temps relativament recents alguns carrascars van ser adevesats amb la finalitat d'establir pastos (bovalars) o explotacions forestals, amb la qual cosa es va produir una simplificació estructural del bosc, això ha acabat derivant en una major diversitat d'ambients que ha permès el desenvolupament d'unes comunitats de pastos molt interessants.

A més a més, repartint-se el territori amb els carrascars en funció de xicotetes variacions locals en el clima i les característiques del sòl, es troben algunes de les mases millor conservades de rouredes de la Comunitat Valenciana. Aquests enclavaments de roure de fulla petita constitueixen un dels paisatges més exuberants del territori valencià. És també destacable la presència de considerables extensions de boixeres. De la fusta del boix es feien tradicionalment els coberts de fusta.

Microreserves de flora : És necessari ressaltar la gran quantitat d'espècies d'especial interés o amb carácter endèmic que han suscitat la declaració de fins a tretze microreserves en l'àmbit del PORN del parc. La major part d'aquestes espècies rares es concentren en hàbitats poc accessibles com roquissars o barrancs profunds, com és el cas del barranc del Salt (a Fredes), la Mola de Mitjavila (a Coratxà) i la Font de les Roques (a Vallibona), fet que ha permés que es troben en bon estat de conservació. Exemples d'aquestes espècies són la planta carnívora Pinguicula dertosensis (viola de font), Biscutella fontqueri (lluentes), Arenaria conimbricensis (arenaria) o Antirrhinum pertegasii (gossets de roca). Es pot consultar la ubicació d'aquestes microreserves mitjançant el visor cartogràfic de la Generalitat Valenciana. En l'àmbit del PORN trobem les microreserves de flora següents:

Salt de Robert: ubicada sota el salt d'aigua del mateix nom, aquesta microreserva protegeix un hàbitat de boixars de Buxus sempervirens amb Ilex aquifolium (hàbitat 5110 en transició a 9380) que contenen valuosos exemplars de Antirrhinum pertegasii, Arenaria conimbricensis, Ilex aquifolium i Sanicula europaea.

Font de l'Ombria: a les proximitats de l'anterior, protegeix un hàbitat de pinars negrals (hàbitat 9530) que contenen exemplars de l'emblemàtic endemisme del massís dels Ports Pinguicula dertosensis (viola de font). Aquesta planta té la peculiaritat de posseir unes glàndules apegaloses a les seves fulles on queden atrapats els insectes i que constitueixen una font de nutrients per aquestes plantes carnívores. 

Punta de Solà d'en Brull: es troba al vessant del mateix nom, protegint comunitats rupícoles, pastos i pinars negrals (hàbitats 8210, 6220 i 9530 respectivament) i tenen valuosos exemplars d'Antirrhinum pertegasii, Hieracium laniferum i Knautia rupicola.

Pouet de Fèlix: en aquesta microreserva es troba el rar salze de roca (Salix tarraconensis) juntament amb exemplars de Hieracium laniferum, Arenaria conimbricensis, Hieracium loscosianumIlex aquifolium  Knautia rupicola i Teucrium aureum en hàbitats rupícoles, de pedreres i pinars negrals (8210, 8130, i 9530, respectivament).

Tossal de Mitjavila: designada per protegir comunitats rupícoles de roquissars calcaris d'ombria i pastos vivaços amb orquídies (hàbitats 8210, 8310 i 6210), inclou individus de les interessants espècies: Armeria fontqueri, Prunus prostrata, Alyssum montanum, Hieracium loscosianum, Knautia rupicola, Saxifraga cuneata, Thalictrum minus i Valeriana tripteris.

Mas del Peraire: al Mas del Peraire podem trobar, ubicades sobre roquisses i tobes calcàries (hàbitats  8210 i 7220), poblacions de les espècies amenaçades Pinguicula dertosensis i Antirrhinum pertegasii.

Carrascal del Mas del Peraire: a la finca del Mas del Peraire, propietat de la Fundació Enrique Montoliu, es troben carrascars de Quercus ilex i Quercus rotundifolia, (hàbitat 9340) com també pastos vivaços (hàbitat 6220) als quals trobem exemplars d'Acer granatense, Satureja innota, Biscutella fontqueri, Knautia rupicola i la orquídea Epipactis parviflora.

Cresta del Turmell: als termes de Xert i Vallibona trobem aquesta microreserva sobre roqueres i pedregars calcaris, pinars negrals i carrascars subhúmids (respectivament els hàbitats 8210, 9530 en transició a 9380 i 9340 en transició a 9240). En aquests hàbitats trobem poblacions de les espècies d'especial interés: Arenaria conimbricensis, Armeria fontqueri, Biscutella fontqueri, Coronilla emerus, Daphne laureola, Lonicera pyrenaica, Polygonatum odoratum, Sorbus aria, Thymus willkommii  i Ilex aquifolium.

Molí de la Torre: ubicada al terme de Vallibona, protegeix una de les poblacions més grans de la poc comuna falaguera Phyllitis scolopendrium de la provincia de Castelló, com també avellaners (Corylus avellana), i individus de Campanula trachelium, Coronilla emerus, Conocephalum conicum i Fontinalis antipyretica. Les unitats de vegetació prioritàries són els rius mediterranis amb cabal intermitent i permanent amb espècies de Salix (hàbitats 3290 i 3280) i brolladors petrificants amb formació de tuf amb Conocephalum conicum (hàbitat 7220).

Molí de l'Abat: en les proximitats de la presa de l'embassament d'Ulldecona trobem aquesta microreserva de flora que presenta una vegetació rupícola d'ombria (hàbitat 8210) amb roquissars traspuants (7220), carrascars sublitorals amb boix (9340) i salzedes riberenques (92A0). En aquests ambients trobarem espècies d'interés prioritari com Acer granatenseBiscutella fontqueri, Cytisus heterochrous, Hieracium laniferum i Sorbus aria.

Portell de l'Infern: inclou aquest pas natural de roca i la cresta en la qual ens cedeix el pas, trobem roquissars calcaris d'ombria (hàbitat 8210), tobes calcàries (7220), orles caducifòlies de peu de roquissar amb grèvol (9180 en transició a 9530) i pi negre amb boix (9530) als quals trobem poblacions d'Arenaria conimbricensisAntirrhinum pertegasii, Asplenium celtibericum, Campanula speciosa, Chaenorhinum origanifolium, Dactylorrhiza fuchsii, Gymnadenia conopsea, Pinguicula dertosensis, Lonicera pyrenaica, Ilex aquifolium, Sanicula europaeaSalix tarraconensis i Thymus willkommii.

Racó dels Presseguers: al forest públic de la Tenalla trobem aquest amagat paisatge format per paredons calcaris traspuants (hàbitat 7220), roquissars calcàris d'ombria (8210) i pinars negrals amb boix i grèvol (9530 en transició a 9530). Al llarg de la microreserva trobem individus de Chaenorhinum origanifolium, Hypericum caprifolium, Ilex aquifolium, Pinguicula dertosensis i Pyrola chlorantha.

Tossal de Cervera: ubicada al límit provincial amb Tarragona i dins de la finca propietat de la Fundació Enrique Montoliu, aquesta microreserva està formada per pinars mixtos de pi roig i pi negre amb boix (hàbitat 9530), roquissars calcaris ombrívols (8210) i pastos rics en orquídies (6210). Hi podem trobar poblacions de les espècies prioritàries Paeonia officinalis, Hieracium laniferum, Euphorbia amygdaloides, Arenaria conimbricensis, Pyrola chlorantha i Valeriana tripteris.

Bovalar de Castell de Cabres: A les proximitats del nucli urbà trobem aquesta microreserva, destinada a protegir una bella roureda  (hàbitat 9240) i pastos rics en orquídies (hàbitat 6210) amb Listera ovata, Platanthera chloranthaPhyteuma orbiculare i per supost Quercus faginea