Fauna

Fauna

La fauna del parc és molt abundant i rica en espècies i constitueix una excel·lent mostra relíctica dels ecosistemes de les muntanyes mitjanes mediterrànies. Des d'un punt de vista molt general es pot considerar que els principals factors que determinen aquesta situació són, per una banda, les característiques físiques i geomorfològiques de la zona, que han propiciat l'existència de diferents unitats ambientals (solanes on domina el matoll, pinars, carrascars, barrancs angostos, etc.). D'una altra banda, l'activitat humana desenvolupada al llarg dels anys (caça, usos agrícoles, etc.) que en alguns casos ha fet disminuir la presència, o fins i tot desaparèixer, determinades espècies, però en altres casos ha facilitat l'expansió d'espècies mitjançant la creació de nous ambients com els camps de conreu i els bovalars, respectivament. Finalment, a causa de la seva especial situació geogràfica, a la Tinença conflueixen diverses vies migratòries utilitzades durant les últimes glaciacions tant cap al sud com cap el nord. Això ha fet que la fauna vertebrada d'aquesta zona es caracteritze per incloure espècies pròpies d'ambients més al nord al mateix temps que altres típiques de regions més al sud.

El grup de vertebrats més divers i el que aporta a la Tinença un major valor dins de la Comunitat Valenciana és el de les aus. Destaca en primer lloc el gran grup de les rapinyaires nidificants de la zona. Trobem àguiles daurades (Aquila chrysaetos) i serperes (Circaetus gallicus) que ens visiten al març, el falcó pelegrí (Falco peregrinus) i, sobre tot, el voltor comú (Gyps fulvus).

Pel que fa a altres grups d'aus, cap destacar la presència d'aus de ribera, com el blauet (Alcedo atthis) i la merla d'aigua (Cinclus cinclus), i passeriformes de distribució altimontana com: Anthus campestris, Prunella modularis, Monticola saxatilis, Sylvia borin, Phylloscopus collybita, Regulus ignicapillus, Sitta europaea, Loxia curvirostra, Emberiza hortulana.

Encara que les aus són el grup animal més significatiu en la zona, l'espècie animal més representativa és la cabra salvatge (Capra pyrenaica) atés que es tracta de la població més important de la Comunitat Valenciana.

També cap destacar la presència d'algunes espècies de rates penades associades a hàbitats forestals i de muntanya, com Myotis emarginata, Hypsugo savii, Plecotus austriacus, com també una bona representació de carnívors com la geneta (Genetta genetta) el gat salvatge (Felis silvestris), la fagina (Martes foina) i, sobretot, una excel·lent comunitat d'ungulats cinegètics, ja que apart de l'abundància de cabra salvatge (Capra pyrenaica), també en són molts els exemplars de porc senglar (Sus scrofa), al qual recentment s'ha sumat el cabirol (Capreolus capreolus), tant per expansió des de Terol com per la reintroducció realitzada per la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge.

Els peixos estan pobrament representats al parc natural per la mancança d'hàbitats aquàtics, encara que cal destacar la presència, molt escassa, de barb cua-roig (Barbus haasi) i de madrilla de l'Ebre (Chondrostoma miegii). Els amfibis es troben ben representats. L'abundància de fonts i abeuradors, com també la presència dels rius Sénia i Cervol, constitueixen un hàbitat òptim per un ample rang d'amfibis. El gripau comú (Bufo bufo) se pot trobar prop de punts d'aigua. També és remarcable la presència de l'ofegabous (Pleurodeles waltl) una espècie exclusiva de la península Ibèrica. Els rèptils presenten major varietat i entre ells són destacables la sargantana roquera (Podarcis muralis) i la serp llisa europea (Coronella austriaca), ambdues de distribució altimontana i que mantenen ací poblacions relictes. L'únic queloni de presència confirmada és la tortuga d'aigua ibèrica (Mauremys leprosa), encara que a la veïna comarca catalana del Montsià hi ha cites de tortuga mediterrània (Testudo hermanni). 

Els invertebrats també es troben representats amb espècies de gran interés, com la papallona graèllsia (Graellsia isabellae) i el cranc de riu autòcton (Austropotamobius pallipes), la presència dels quals ha motivat la declaració de sengles reserves de fauna destinades a protegir aquestes espècies. Se'n pot visualitzar la seva ubicació mitjançant el visor cartogràfic de la Generalitat Valenciana.

La Reserva de Fauna del Barranc del Salt està encaminada principalment a protegir la població de cranc de riu autòcton Austropotamobius pallipes la presència del qual es troba amenaçada per la introducció del cranc de riu americà (Procambarus clarkii) una espècie invasora introduïda. La reserva comprén els voltants d'aquesta caiguda d'aigua i se superposa a la Microreserva de Flora del Salt del Robert, que protegeix distints  hàbitats i espècies vegetals. 

La Reserva de Fauna del Mas del Peraire se situa sobre els terrenys de la Fundació Enrique Montoliu, també se superposen parcialment ambdues microreserves de flora de similar nomenclatura (vegeu vegetació). Les espècies de fauna que s'han de conservar de forma prioritària són la bella papallona graèllsia (Graellsia isabellae) i les distintes i nombroses rapinyaires que nidifiquen i sobrevolen l'àrea. A aquesta reserva la caça es troba totalment prohibida.

Caça i pesca

Al parc natural, com també a l'àmbit del seu Pla d'ordenació de recursos naturals (PORN) es permet la caça i la pesca de manera general; excepte al Refugi de Caça del Mas del Peraire,  pertanyent a la Fundació Enrique Montoliu. Poden ser objecte de caça i pesca les espècies cinegètiques i piscícoles establertes amb caràcter general a la Comunitat Valenciana, segons la legislació sectorial aplicable. Naturalment, està prohibit caçar o pescar espècies protegides, prohibició que inclou a la totalitat de les rapinyaires abans esmentades i a alguns vertebrats, com el gat salvatge.

La cabra salvatge pot caçar-se només sota determinades condicions i sota supervisió dels agents ambientals. En l'àmbit de la Reserva Nacional de Caça dels Ports de Tortosa i Beseit, creada per la Llei 37/1966, de 31 de maig, sobre creació de reserves nacionals de caça, la pràctica cinegètica s'hi haurà de desenvolupar d'acord amb la seva normativa específica.

Amb caràcter general, l'activitat cinegètica s'haurà d'efectuar sota criteris d'aprofitament sostenible del recurs natural i en forma compatible amb la conservació de la fauna i flora protegides, com també el normal desenvolupament de les restants activitats socioeconòmiqes de la zona, principalment les agrícoles, ramaderes i forestals. La introducció, el trasllat i la solta d'exemplars d'espècies cinegètiques vives requerirà autorització de la Conselleria.

Hauran de respectar-se, en qualsevol cas, les disposicions establertes pel Decret 32/2004, de 27 de febrer, del Consell, pel qual es crea i regula el Catàleg Valencià d'Espècies de Fauna Amenaçades, i s'estableixen categories i normes per a la seua protecció; pel Reial Decret 439/1990, de 30 de març, pel qual es regula el Catàleg Nacional d'Espècies Amenaçades i pel Reial Decret 1095/1989, de 8 de setembre, pel qual s'estableixen les espècies que poden ser objecte de caça i pesca, i les normes per a la seva protecció, com també les normatives específiques existents sobre protecció de determinades espècies de fauna.