Fauna

Fauna

Font: Parc Natural de la Serra Gelada i el seu entorn litoral


 

A continuació es descriu a grans trets la presència de les espècies de major interés en los diferents ambients i zones que conformen el parc.

A) MEDI TERRESTRE.

A pesar que l'àmbit terrestre només representa el 12% de la superfície total del parc natural, és possible trobar una rica i variada fauna, característica dels ambients costaners en què se situa. Sens dubte les espècies presents en aquest mitjà de major interés són els ocells marins i especialment alguns dels seus nuclis de cria que trobem a les illes i illots del parc.

Parella de corbs marins emplomallats en l'illa. Font: Parc Natural de la Serra Gelada i el seu entorn litoral

 

Aus nidificants no marines: Trobem el busquereta capnegra (Sylvia melanocephala), el falciot pàl·lid (Apus pallidus) i el falcó pelegrí (Falco peregrinus). Depenent de l'any també poden críar en aquesta illa el solitari (Monticola solitarius), el rabiblanc (Oenanthe leucura) o la merla comuna (Turdus merula).

Una altra fauna associada a l'illa són els rèptils com la sargantana ibèrica (Podarcis hispanica), l'adragó comú (Tarentola mauritanica) i l'adragó de garrofer (Hemidactylus turcicus).

  • Illa Mitjana.

    Es de rellevància la presència de les espècies citades anteriorment d'ocells marins (excepte la gavina corsa), encara que en números sensiblement inferiors, com és lògic, per la menor grandària d'aquest illot.

  • Illot de l´Olla.

    Paqueix a ser l'àmbit terrestre de menor interés per a la fauna, el principal element faunístic el constituía una població de fardatxo bètic (Timon nevadensis), que en l'actualitat sembla haver desaparegut. També és present la gavina de potes grogues (Larus michahellis), que ha ocupat recentment aquest xicotet illot.

  • La Serra Gelada.

    En esta serra litoral trobem alguns dels penya-segats més alts de la península, que afavoreixen la nidificación de rapinyaires, com el falcó pelegrí o el xoriguer (Falco tinnunculus) i fins fa ben poc també nidificava l'aliga de panxa blanca (Aquila fasciata) ja desapareguda en l'actualitat, encara que es conserva el seu antic niu. Igual que ocorre a l'illa de Benidorm, l'assentament del corb marí emplomallat en aquesta serra, s'ha produït recentment (l'any 2017), establint els seus nius entorn del far de l’Albir.

Exemplar adult de falcó pelegrí. Font: Parc Natural de la Serra Gelada i el seu entorn litoral.

 

Les nombroses coves naturals i les cavitats creades per l'ésser humà (mines d'ocre) a la Serra Gelada, alberguen una una bona representació dels ratpenats que es poden observar a la Comunitat Valenciana en aquests hàbitats, entre ells trobem al rata penada de cova (Miniopterus schreibersii), rata penada ibèrica (Myotis escalerai), rata penada de ferradura mediterrania (Rhinolophus euryale) o la rata penada de cua llarga (Tadarida teniotis).

Altres espècies de fauna d'interés que trobem a Serra Gelada són alguns invertebrats com l'escarabat Paratriodonta alacantina, endemisme alacantí- murcià que habita en dunes litoral i arenals interiors, ocupant les dunes fòssils d'aquesta serra.

Exemplars de Paratriodonta alicantina. Font: Banc de Dades de Biodiversitat

 

B) MEDI MARÍ.

En aquest apartat es comenten aquelles biocenosis marines més interessants de les 25 que hi ha descrites en total, dins dl'àmbit marí d'aquest parc natural i que estan catalogades com a Hàbitats Prioritaris.

  • Arenes fines ben calibrades. (Hábitat Catalogat Codi Natura: 1110 Bancs d'arena coberts permanentment per aigua marina poc profunda)

    Es presenta en zones arenoses des dels -2 als -20 metres, podent-se instal·lar en elles praderies de Cymodocea nodosa en les zones més calmades que es troben allunyades de les zones de rompent de les ones. Alberga principalment organismes d'hàbits enterradors, entre els quals destaquem mol·luscos bivalves com la tellina (Tellina fabula) o la cloïssa Mactra corallina; gasteròpodes com la torrrecilla (Turritella mediterranea) o la cañailla (Murex brandaris); crustacis decápodos com el cranc vernal (Liocarcinus vernalis) o el cranc cornudo (Portunus hastatus) i ictiofauna com l’aranya (Trachunus draco), el llenguado (Solea solea) o el mabre (Lithognathus mormyrus).

    Aquest hàbitat està ben representat en la badia de Benidorm, on s'estén des de la riba de la mar fins a l'inici de la prada de posidònia (entre els -8 i els 10 m). També ocupa grans extensions en la badia de l'Alfàs-del Pi-Altea i al peu dels penya-segats de la Serra Gelada, combinat amb sebadales (praderies de Cymodocea nodosa) fins una mica més de 20 m de profunditat.

Praderia de seba i caulerpa. Font: Parc Natural de la Serra Gelada
  • Praderies de Posidònia. (Hábitat Catalogat Codi Natura: 1120 Praderies de Posidònia, Posidonion oceaniae)

    Estan constituïdes a partir de la fanerògama marina Posidonia oceanica, denominada localment com «alguers». Aquesta espècie permet l'assentament d'una gran varietat d'organismes tant en els seus rizomes com en les seues fulles.

    Sobre les seues acintadas fulles podem trobar des d'algues fotòfiles de diverses espècies (Myrionema magnusi, Dictyota linearis, etc.), passant per hidrozous (Serturalria perpusilla, Plumularia posidoniae, etc.), briozous com Electra posidoniae, poliquets com Spirobis spp. i el tunicado Botrillus schlosseri.

    En la intricada xarxa que formen les seues rizomes, també s'assentisca un nodrit grup de diferents organismes esciàfils, el creixement dels quals està condicionat per l'ombra o penombra que generen les fulles superiors, entre els quals podem citar algues com Flabellia petiolata o Digenea simplex. També conté invertebrats sésiles com l'ascidia Halocyntia papillosa i mol·luscos bivalves com l'escassíssima nacra (Pinna nobilis).

    El conjunt de la praderia atrau una rica fauna vágil de diferents grups: anfípods, misidacis, equinoderms com l'eriçó de mar comú (Paracentrotus lividus) o l'estrela espinosa (Echinaster sepusitus), mol·luscos cefalòpodes com la sépia (Sépia officinalis) o el polp comú (Octopus vulgaris), crustacis entre els quals figuren la gambeta pistola (Alpheus dentipes) o la gambeta d'alguer (Palaemon serratus), peixos com la salpa (Salpa salpa), la castanyola (Chromis chromis) o la vaqueta (Serranus scriba).

Exemplar de vaqueta. Font: Aquarium virtual LIC Ifac-Parc Natural de Serra Gelada
  • Cornises de Vermètids. (Hábitat Catalogat Codi Natura: 1170 Esculls)

    Són formacions organògenes típiques del nivell superior del pis infralitoral de les costes rocoses de la part sud del Mediterrani. Estan constituïdes per gasteròpodes sèssils de l'espècie Dendropoma petraeum/llebeig, les petxines amb tubs calcaris consolidats per algues rodofíceas calcàries, que arriben a consolidar-se com a autèntiques plataformes sobre substrats horitzontals o bé en forma de cornisa en les parets verticals. El seu desenvolupament està condicionat al fet que es donen unes òptimes condicions ambientals.

    Aquestes formacions apareixen ben representades en diferents punts del litoral del parc natural:

    • Morro de Toix: al sud d'aquesta zona podem observar colònies monoestratificadas, amb una densitat d'individus entre mitjana i baixa.

    • Illot de l’Olla: colònies monoestratificadas molt estretes, amb densitat d'individus baixes.

    • De la cala de l’Amerador a la cala de la Mina: colònies monoestratificadas molt estretes, amb densitat d'individus baixes.

    • De la Punta del Cavall a la Punta del Pinet: colònies monoestratificadas més desenvolupades que en zones anteriors, amb una densitat d'individus mitjana-alta.

    • Illot de Benidorm: colònies monoestratificadas molt estretes, amb densitat d'individus baixes.

       

  • Grutes submarines semifosques (Hábitat Catalogat Codi Natura: 8330 Cuevas marines submergides o semisumergidas)

    Se caracteritzen per l'absència de cobertura algal a causa de la falta de llum; per tant la comunitat està constituïda únicament per diferents grups faunístics, predominant entre aquests les espècies filtradores.

    En el Mediterrani septentrional l'espècie típica d'aquest hàbitat és el coral roig (Corallium rubrum); espècie que en aquest parc natural no apareix en ser la temperatura de l'aigua marina una mica més elevada del que requerix per a viure. No obstant això ací en les grutes submarines existeixen importants recobriments d'esponges (Agelas oroides, Verongia aerophoba, Dysidea fragilis, etc.), cnidaris com l'esponja incrustant groga (Parazoanthus axinellae), el clavell de mar (Caryophilia inornata), Leptosamia pruvoti,,etc., brioozous (Bugula turbinata, Myryapoda truncata, etc.), el poliqueto Salmacina dysteri, l'ascidia Halocinthia papillosa, entre altres.

    Ancla Altres organismes busquen refugi en aquestes coves, entre els quals destaquen la coneguda llagosta de l'illa (Stenopus spinosus), de gran interés faunístic per la seua raresa en algunes zones del Mediterrani i les cigarres de mar (Scillarus arctus i Scillarides latus), espècies cada vegada més escasses per l a sobrepesca, la destrucció dels hàbitats costaners, així com per la recol·lecció per part de submarinistes. També freqüenten les grutes diferents espècies de peixos com el nero (Ephinephelus guaza), la brótola de roca (Phycis phycis) o el reietó (Apogon imberbis).

Exemplar de cigarra de mar. Font:  Aquarium virtual LIC Ifac-Parc Natural de Serra Gelada.

 

Ictiofauna pelàgica del Parc Natural

De les diferents espècies de peixos pelàgics que són presents en l'àmbit marí del parc natural, algunes poden presentar-se de manera circumstancial a causa del seu gran comportament depredador, que produeix un acostament a les zones costaneres en perseguir les preses o al sentorse atretes per les instal·lacions destinades a l'aqüicultura.

Entre les famílies d'aquesta mena de peixos, destacríamos:

  • Caràngids: Palometa (Trachinotus ovatus), serviola (Seriola dumerilii), palometón (Lichia amia), etc.

  • Escòmbrids: Bacoreta (Euthynnus alletteratus), melva (Auxis rochei), verat (Scomber scombrus), tonyina (Thunnus thynnus), etc.

  • Pomatòmids: Golfás (Pomatomus saltatrix).

  • Exocètids o peixos voladors: Les espècies més comunes són, el peix volador comú (Exocoetus volitans), el d'ala negra (Hirundichthys rondeletii) i el mediterrani (Cheilopogon heterurus).

  • Corifènids: Llampuga (Coryphaena hippurus).

  • Xífids: Peix espasa o emperador (Xiphias gladius).

  • Mòlids: El Peix lluna (Mola mola) o «bot» com ho anomenen en aquesta zona, és un dels peixos pelàgics més coneguts pels usuaris marins del parc.

Exemplar de bot. Font: Parc Natural de la Serra Gelada i el seu entorn litoral.

 

Espècies de fauna marina Prioritàries presents en l'àmbit del Parc Natural de la Serra Gelada i el seu entorn litoral

De les 41 espècies de fauna Prioritàries o Catalogades que es troben citades en l'àmbit del parc natural, 27 d'elles les considerem exclusivament marines (17 invertebrats, 9 peixos, 1 rèptil i 3 mamífers).

A continuació s'enumeren les espècies més destacades de fauna incloses en els diferents annexos de les normatives europees i nacionals (DH - Directiva 92/43/CEE, CBE - Conveni de Berna, CB - Espècies incloses en el Conveni de Barcelona, CN - Catàleg Nacional d'Espècies Amenaçada, PBZ - Protocol sobre biodiversitat i ZEPIM i LE Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial).

- Esponja de bany (Hippospongia communis). (CBE. Annex III) (CB. Annex III)

És una espècie poc freqüent al parc natural, trobant-se exemplars en els fons de l’Illa de Benidorm i Mitjana.

- Estrela capità (Asterina pancerii). Estrelleta (CBE. Annex II) (LI) (PBZ. Annex II).

- Estrela porpra (Ophidiaster ophidianus). (CBE. Annex II) (LI).

- Nacra (Pinna nobilis). (DH. Annex IV) (CB. Annex II) (CN. Vulnerable).

Actualment se la considera extinta en la zona. La recol·lecció d'aquesta espècie està prohibida per la Llei 9/98 de Pesca de la Comunitat Valenciana.

- Nacra de punxes (Pinna rudis)

Exemplar de nacra de punxes entre posidonia. Font: Parc Natural de la Serra Gelada i el seu entorn

- Eriçó de mar comú (Paracentrotus lividus) (CBE. Annex III) (CB. Annex III).

La seua recol·lecció està regulada per la Llei 9/98 de Pesca de la Comunitat Valenciana i per el DECRET 50/2005, de 4 de març (també inclou a l'eriçó negre, Arbacia lixula); encara que la seua extracció de manera furtiva és bastant habitual, sent la principal amenaça de l'espècie.

- Cavallet de mar (Hippocampus hippocampus) (CBE. Annex III) (CB. Annex III).

 

Font: Parc Natural de la Serra Gelada i el seu entorn litoral

 

DOCUMENTS I INFORMES DE FAUNA ELABORATS PEL PERSONAL DE LA UNITAT DE GESTIÓ PPNN IFAC-SERRA GELADA

Informe dels albiraments de cetacis i de les seues interaccions amb la pesca tradicional en l'àmbit marí del Parc Natural de la Serra Gelada i el seu entorn litoral. Any 2023. 

Nius d'Espècies Prioritàries en el Morro de Toix (ZEPA Muntanyes de la Marina i LIC Serres del Ferrer i Bernia) i possibles afeccions per la pràctica de l'escalada.

Catàleg d'aletes de dofí mular (Tursiops truncatus) de la Unitat de Gestió dels EENNPP de Serra Gelada-Ifac.

Informe dels albiraments de cetacis i de les seues interaccions amb la pesca tradicional en l'àmbit marí del Parc Natural de la Serra Gelada i el seu entorn litoral. Any 2022. 

Informe dels albiraments de cetacis i de les seues interaccions amb la pesca tradicional en l'àmbit marí del Parc Natural de la Serra Gelada i el seu entorn litoral. Any 2021.