Hàbitats

Hàbitats


 
 
 

 


 

 

El Parc Natural de la Serra d’Espadà, ofereix al visitant una gran diversitat quant als hàbitats presents en el seu territori, molts d'ells inclosos en l'Annex I de la Directiva Hàbitat. Aquesta Directiva crea una xarxa ecològica coherent de Zones Especials de Conservació amb el nom de Xarxa Natura.

Les suredes constitueixen els boscos més originals del Parc Natural. Representen un tipus de vegetació especial i escassa a la Comunitat Valenciana i posseeixen un festeig florístic format per plantes característiques i diferencials respecte a altres hàbitats, constituint la vegetació potencial de la zona silícia.

Per part seva, els alzinars o carrascars constitueixen la vegetació potencial de les zones no silícies, desenvolupant-se principalment sobre substrats de naturalesa calcària. Els alzinars o carrascars estan presents en vessants abruptes, zones de sòls més lleugers i menys ombries on no pot desenvolupar-se la sureda.

Les pinedes són la vegetació dominant en gran part de la serra. Existeixen dos tipus principals de pinedes, les dominades pel pi blanc, espècie indiferent a la mena de substrat sobre el qual prospera, i les pinedes de pinastre o resiner, que tenen afinitat per sòls silicis o pobres en bases. Tots dos tipus mostren un comportament heliòfil, molt diferent de les condicions d'ombra i humitat que proporcionen les suredes i carrascars ben estructurats. El pinastre i el pi blanc poden formar boscos mixtos amb sureres i carrasques respectivament.

Coscollars i bruguerars de Erica arborea són també hàbitats de gran abundància i prioritat al parc, conformant comunitats arbustives preforestals. En la Serra d’Espadà els coscollars actuen com a etapa de substitució dels carrascars en les zones calcàries, tal com podem trobar als voltants del turó de la Mola, de la Costalata, Ajedrea, etc. Els bruguerars en canvi acompanyen normalment a les suredes, al costat d'altres espècies com el mollerol (Cytisus villosus).

Encara que sens dubte suredes i matolls constitueixen les formacions més representatives i interessants de la Serra d’Espadà, els pasturatges anuals que se situen en els clars d'aquestes comunitats, per la seva naturalesa silicícola, representen també una originalitat enfront de la resta de pasturatges del territori valencià.

Prop de riberes i llits es desenvolupen bosquets caducifolis de salzes, oms i pollancres. Així mateix en zones de rambles i barrancs trobem baladreres i arbustedes ripàries, mentre que en barrancs, rius, fonts i zones que mantenen certa humitat proliferen les jonqueres.

En barrancs, murs, buits de paredasses i zones d'ombria de tota la serra es donen les condicions necessàries d'humitat i de sòl per al desenvolupament de comunitats de pteridòfits i altres espècies pròpies d'aquesta mena d'hàbitats.

Finalment no hem d'oblidar les zones de cultiu, principalment els bancals de secà típics de la serra amb ametllers, oliveres, garrofers i cirerers, que conformen un hàbitat òptim per a moltes espècies de fauna i flora.