Descripció

Descripció

 

 

 

 

 

Ruta groga: Portaceli, natura i silenci

 
Dificultat: senzilla
Longitud de l'itinerari: 5 quilòmetres.
Temps estimat: 3 h.
No apta per a realitzar amb bicicleta.

Com accedir al punt d'inici de ruta

Des de Nàquera en direcció a la població de Serra, trobem un desviament a l'esquerra que ens porta a Portaceli i a l'àrea recreativa del Pla de Lluc. L'inici de la ruta està en el mateix encreuament de les carreteres que van a la dreta a la Cartoixa i a l'esquerra a la carretera de Bétera - Olocau.

Des de Bétera, eixint de la població en direcció a Nàquera - Serra, ens desviem a l'esquerra per la carretera que es dirigeix a la població d'Olocau i a la segona rotonda agafem el desviament a la dreta en direcció a la base militar /Portaceli. Arribem a l'àrea recreativa del Pla de Lluc, allí en l'encreuament amb la carretera de Nàquera es troba el senyal d'inici de ruta.

Ens trobem en la porta d'entrada a la Serra Calderona per les muntanyes de Portaceli. Un zona amb un entorn natural de gran valor ecològic i un lloc destinat a l'esplai i a l'oci que tots hem de respectar i cuidar.

Parada 1: Pla de Lluch

La vegetació dominant la componen pins esguitats de taques de muntanya baixa mediterrània. Si ens parem a observar veurem que alguns exemplars poden arribar a tenir més d'un segle de vida.
És d'assenyalar la zona que en l'àrea recreativa hi ha una absència de vegetació arbustiva a causa de la compactació del sòl, pel continu pas de vehicles i visitants.

Els pins són Pinus halepensis (conegut també com a pi blanc). L'estrat més baix de vegetació està compost per espècies de plantes com el timó, el romaní, l'albaida, la ruda, ... Apareixen també alguns exemplars de murtes, llentiscles, cocolls i de ginebres de major port que les anteriors.
No està malament recordar que aquests llocs destinats a l'oci dels ciutadans i ciutadanes són gaudits per tots de manera que hem de saber cuidar-los i ajudar a la seua conservació.


Parada 2: Mirador de la Predrera (o Broseta)
 
Des del mirador la nostra vista es passeja per tota la vall de Lullen amb una majestuosa vista de la Cartoixa de Porta Coeli (Porta del Cel) situada al peu del massís de Rebalsadores.

La Cartoixa es va fundar en 1272, pel Bisbe d'Albalat, confessor de Jaime I, sota les normes de l'Ordre de Sant Bruno. En el segle XV, durant una de les èpoques d'esplendor econòmica de la Cartoixa, es construeix l'aqüeducte amb onze arcs apuntats. Va ser en aquesta època quan Bonifaci Ferrer, germà de Sant Vicente Ferrer, va ser nomenat prior de Porta Coeli (1400) i durant la seua estada en la cartoixa va traduir la Bíblia al valencià.

En 1835, durant la Desamortització de Mendizabal, la cartoixa va ser exclaustrada i venuda. Va passar a mans privades i va tenir diferents usos: hostatgeria, hospital, presó... En 1931, la cartoixa va passar a les mans de la Diputació que la cedeix als cartoixans de nou en 1942.

Si des de la nostra posició enfront de la cartoixa mirem cap a la dreta, observem una pedrera de pedra calcària del juràsic mitjà i explotada des de 1400 aproximadament. Aquesta pedrera també va ser propietat dels cartoixans i el material que d'allí es va extraure es va emprar per a la construcció de l'Església de la Cartoixa.

Malgrat tenir espècies molt adaptades al foc, una de les pitjors agressions que pot patir la muntanya mediterrània, és la dels incendis forestals. Enfront de nosaltres veiem les conseqüències d'un terrible incendi ocorregut en els últims dies d'agost de 1992 i el seu efecte més devastador està en la desprotecció del sòl i per tant en la progressió dels fenòmens erosius. Aquesta és la raó per la qual entre tots, hem de lluitar per a previndre els incendis forestals.


Parada 3: Usos agrícoles
 
Ara ens endinsem en una zona que de ben segur va ser aprofitada durant molt temps pels habitants dels voltants. Les terres que envolten a la cartoixa de Portaceli han sigut aprofitades per al cultiu de manera intensa al llarg dels segles.

Els nostres avantpassats van usar amb cura sostenible tot el que oferia la naturalesa, modelant el paisatge que ara veiem i aprofitant l'espai forestal i agrícola com fonts de recursos fonamentals. Des de l'espart fins als cereals eren vitals per a l'economia local.

Les principals terres aptes per al cultiu ja van ser molt treballades pels musulmans que van habitar en la vall de Lullén. Podem imaginar com aquest territori estava dominat per cultius de secà, tant d'arbres com de cereals: el paisatge estava format per un mosaic típicament agrícola amb oliveres, vinyes, blat, figueres, garroferes i ametlers.

Les muntanyes i pinedes propietat de la Cartoixa, al llarg de la història, han sigut arrendats per a l'explotació dels diferents recursos forestals tals com: espart (Stipa tenacissima) i margalló (Chamaerops humilis), podes i tales de pins per a fusta i carbó, explotació de llenyes baixes que s'usaven per a forns de terrisseria i tejares de l'horta, herbes aromàtiques i medicinals, així com les pròpies algepsars de la cartoixa.

El vi de Portaceli que es produïa en la Masia de la Torre era molt benvolgut. A manera d'exemple, el botànic valencià Cavanilles ja va fer referència en el segle XVIII , en la seua estada per la cartoixa, als vins i licors del lloc.

Les produccions de seda o de mel, entre unes altres, van ser també aprofitaments que van tenir la seua importància, de fet en el S. XVII s'estima que ja existien 1000 colmenes de cera i mel en aquesta zona.

Parada 4: Incendis forestals
 
Els incendis forestals representen un dels majors problemes ambientals dels ecosistemes mediterranis i els efectes del canvi climàtic previstos per a les pròximes dècades agreujaran més aquesta situació.

El Parc Natural de la Serra Calderona ha sigut l'escenari de repetits incendis forestals en les últimes dècades afectant a extenses i valuoses àrees naturals i posant en perill la supervivència de gran part del nostre patrimoni natural i cultural.

Estem enfront d'una zona que es va cremar a meitat dels anys 80. La vegetació present ha hagut d'adaptar-se a les extremes condicions imposades per la destrucció d'un hàbitat. Espècies autòctones com les xares i les aliagues són capaços de rebrotar a través de les seues llavors, igual que el pi blanc. En canvi el ginebre, llentiscle o arboç i la carrasca, entre altres espècies, rebroten de cep. Aquests mecanismes d'adaptació són essencials en els nostres boscos, sense ells no seria possible tenir una cobertura vegetal i els processos d'erosió serien molt greus.

L'ús del foc en terrenys forestals està limitat a determinats usos agrícoles i recreatius respectant la legislació vigent. Hem d'extremar les precaucions evitant situacions de perill.

Per a tornar al lloc d'inici de l'itinerari continuarem pel camí seguint els senyals tenint en compte que hi ha un lloc en el qual hem de creuar el barranc de Portaceli que tenim a la nostra esquerra i continuar pel camí sempre seguint les indicacions.