Vegetació i hàbitats

L'escasa presió antropica i la adecuada gestio municipal dels recurs ha propiciat una notable diversitat vegetal, patent tant en les distintes formacions vegetals que cubrixen el seu terme con en la presencia de endemismes Ibero-levantinos o de abres monumentals.

Destaquen tres masas arboreas principals, el pinar, el savinar i el carrascal, a mes a mes de la existencia de altres conjunts menors de quejigar, de vegetació d'altura i de vegetació de ribera, així com la presencia esporadica de teixos

Els boscs de savina turífera (Juniperus thurifera) formen un dels habitats mes singulars dels que aparareixen en el ambit del parc. D' especial interés es la presència d'eixemplars de gran longevitat, llegan alguns fins els 1.500 anys, conforman un dels millors grups de eixos ejemplars a escala mundial.

Dues mases de pinar importants, els pinars negres (Pinus nigra) caracteristics de climes de alta muntanya, i el pinar albar (Pinus sylvestris) que poden ocupar les localizacions mes elevades i fredes on el rest d'arbres no poden competir amb el.

Els carrascars (Quercus rotundifolia) ocupen les zones mes seques i amb mayor insolacio centranse en dues areas concretas aunque existeixen ejemplars aillats per tot el terme municipal.

Un ric patrimoni arbori que compta amb més de 200 exemplars de diferents espècies inclosos en el Catàleg d'Arbres Monumentals i Singulars de la Comunitat Valenciana.
            
En les zones mes elevades degut a les limitacions altitudinals la coberta vegetal es redueix a especies arbustives o herbacees entre las que destaquen la sabina de muntanya o chaparra (Juniperus sabina), el erizo (Erinacea anthyllis) i el timo terrero (Thymus godellanus).
      
El Parc Natural de Puebla de San Miguel conta amb set microrreserves de flora catalogades:
1.      Pico Calderón o Alto de las Barracas. Ubicada al paratge del mateix nom protegeix formacions de pinares albares junts amb sabinas rastreras (Juniperus sabina) i amb especies endémiques com el timo terrero (Thyums godayanus).
2.      Barranco Jorge. Ubicada dins hábitats rocosos i boscs de conífera, aquesta reserva protegix una de las zones amb mayor població de teix (Taxus baccata).
3.      Barranco Jimenez. Situat en la confluencia d'aquest barranc amb Cañada Jorge, cont abm una vegetació supramediterránea on podemos trobar especies com Juniperus thurifera, Pinus nigra sp. Salzmannii, Taxus baccata.
4.      Barranco de la Hoz. Pendents rocoses calcícolas amb boscs de coníferas de muntanya mediterráneas. Destacar presencia d'especies com Rhamnus alpinus, Rhamnus pumilus, Phyteuma charmelii o Taxus baccata.
5.      Las Blancas. Boscs endémics de sabina albar (Juniperus thurifera) amb ejemplars que superen els 1.500 anys de antigüedat. 
6.      Pino de Vicente Tortajada. Situat en el paratge del Vago de la Culebra es tracta d'un ejemplar de pi albar (Pinus sylvestris).

7.     Barranc del Saladillo. En el límit amb la província de Terol alberga poblacions d'espècies prioritàries com Vitaliana primuliflora subsp. assoana, agrassó o Berberis hispanica subsp. seroi.