Descripció

Descripció

 
Mapa de la ruta   
 
 
Entrada al Parc Natural
 
 
 
Centre de Visitants
 
 
 
Centre d'Informació
 
 
 
Mirador de Ponent
 
 
 
Poblat Iber

 
 
Vistes durant la pujada
 
 
 
Senda de pujada
 
 
 
Túnel
 
 
 
 
 
Tram de la ruta difícil
 
 
 
Vistes durant el recorregut
 
 
 
Vistes cap a la mar
 
 
 
Mirador de Carabiners
 
 
 
Cim
 
 
 
Vistes des del cim
 
 
 

Ruta roja: recorrent el Penyal


Distància: 2 km, aproximadament (anada i tornada pel mateix camí).
Dificultat: baixa fins a creuar el túnel, i elevada una vegada que s'ha creuat.
Duració estimada: 1 h 30 min. De pujada fins a la cima.

És convenient tenir en compte que per l'elevada afluència de visitants que rep el parc hi ha una limitació de 300 persones al dia i cal tindre una reserva per a accedir a l'itinerari.

Està prohibit fer l'itinerari amb bicicleta.

Accés al punt d'inici de la ruta:

Una vegada dins del parc natural, arribem per un xicotet camí de pujada al Centre d'Informació i de Visitants, la senda comença just ací; s'ha de passar per un torn que compta el nombre de persones que hi accedeixen.

Recorregut virtual amb Google Maps: Camí d'accés a les instal.lacions

Època recomanada:

Tot l'any, a excepció de la temporada de pluges dels mesos d'octubre i novembre.

La visita durant l'estació primaveral es veu recompensada per la floració de les més de 400 plantes diferents existents al Penyal.

Durant l'estiu és recomanable evitar les hores centrals del dia a causa de l'intensa calor que es produeix en aquesta zona.

Inici de la ruta:

Després de creuar el torn, ens endinsem en una senda vallada que puja zigzaguejant per la cara nord fins a arribar al túnel que dóna pas a la cara est. El camí transcorre a través de màquia litoral mediterrània, una formació arbustiva d'alt port, adaptada a viure en sòls poc profunds i amb escassetat d'aigua.

Abans de començar l'itinerari es recomana arreplegar en qualsevol dels centres existents un fullet informatiu de la senda que es va a realitzar.

Recorregut virtual amb Google Maps: Instal.lacions i inici ruta

Primera parada: Mirador de Ponent

En aquesta primera parada podem observar una primera panoràmica de la costa, començant per l'oest, veiem des del veí Parc Natural de la Serra Gelada fins a la calpina serra d'Oltà, amb les salines i Calp als peus. A l'est podem veure la platja de la Fossa, el Parc Natural del Montgó  i, al final de la línia de costa, la punta de Moraira.

En aquest mirador podem apreciar les restes d'una antiga muralla medieval, construïda per a defensar la vila d'Ifac al segle XIII, les restes arriben fins al peu de la roca calcària.

Des d'ací ja és possible observar els dos tipus de vegetació que predominen en el parc, la màquia litoral per la qual puja la senda i la vegetació rupícola en el penya segat rocós.

Segona parada: Restes del poblat ibèric

Aquesta parada deu el seu nom a les restes existents d'un poblat ibèric (s. IV-III a.D.C.), actualment es troben ocultes per la vegetació, fet pel qual resulta molt difícil observar-les.

En aquest punt ens envolten les espècies vegetals característiques de la màquia litoral, el llentiscle (Pistacia lentiscus), l'arraià (Osyris lanceolata), l'aladern (Rhamnus alaternus), el espígol dentat (Lavandula dentata), acompanyats per alguns exemplars de pi blanc (Pinus halepensis).

Tercera parada: Pins tombats

Des d'ací podem apreciar l'efecte bandera que produïx el vent de llevant sobre els pins existents, provocant que es done un creixement en una mateixa direcció, generant-se així figures espectaculars i capritxoses sorgides de l'adaptació a l'embat dels forts vents marins.  Al nostre voltant seguim embolicats per les espècies més característiques de la vegetació arbustiva litoral.

Quarta parada: Àrea de descans

Una xicoteta àrea aclarida ens permet descansar i concentrar-nos a escoltar els sons de les diferents espècies d'aus que habiten en el Penyal segons l'època de l'any en què ho estiguem visitant, com la busquereta capnegra (Sylvia melanocephala) durant tot l'any, el cuaroja fumat (Phoenicurus ochruros) a l'hivern, el gafarró (Serinus serinus) a la primavera i estiu, o l'omnipresent gavina patiamarilla (Larus michaellis) també durant tot l'any.

Quinta Parada : Mirador del Botànic Cavanilles

La pujada a esta parada ens va oferint algunes espècies vegetals diferents, com el margalló (Chamaerops humilis) i les efedras (Ephedra fragilis) que preferixen llocs més elevats per a viure.

Este mirador està dedicat al botànic del s. XVIII Cavanilles,  interessat entre altres molts temes,  per l'agricultura i els costums del seu natal València, de la qual cosa dóna testimoni en les seues Observacions sobre la història natural, geografia, agricultura, població i fruits del regne de València (1795-1797). Des d'ací podem apreciar de nou l'increïble panoràmica tant cap a ponent com cap a llevant.

Esta parada ens mostra el primer panell señalizador d'una de les dos Microreserves de Flora existents en el Parc Natural. Es tracta de zones de dimensió reduïda que presenten un elevat valor botànic, i el fi del qual és l'estudi i exercici d'activitats de conservació de la seua flora, principalment espècies endèmiques (de distribució geogràfica reduïda a escala mundial), rares, o amenaçades.

Una vegada aconseguit este punt en la ruta, és més fàcil començar l'observació de les espècies rupícoles, aquelles que viuen en les roques, com la savina negral (Juniperus phoenicea) o algunes endèmiques, més difícils de localitzar com la esclafidora major (Silene hifacensis), la ferradura de cingle  (Hippocrepis valentina) o el  trencapedres (Teucrium hifacense),

Si continuem avançant, nos en adonem que la senda transcorre per la zona de major ombria, on falagueres i líquens troben el seu millor hàbitat dins del Penyal. En esta  zona es troba l'inici de les vies d'escalada de la cara Nord.

Sexta parada: Túnel

Este túnel, manat construir l'any 1918 per un dels diferents amos que va tindre el Penyal en l'antiguitat, ens permet accedir a l'altre costat de la muntanya. La seua superfície és summament esvarosa, a causa de la quantitat de gent que ho ha travessat des de la seua creació, però unes cordes situades en els laterals ens permeten creuar els seus 50 m. De llarg amb més seguretat. A l'eixida ens trobem amb una xicoteta plataforma que ens oferix una àmplia panoràmica cap a llevant, des d'on es pot veure fins a l'illa d'Eivissa en els dies més clars.

Recorregut virtual amb Google Maps: Entrada túnel

A partir d'aquest punt la senda es fa especialment perillosa, a causa de la seua estretor en alguns trams, a la perillositat del recorregut, i al sòl tan esvarós que presenta, per la qual cosa no és recomanable continuar sense un calçat de muntanya adequat i amb xiquets menors d'edat, aquells menors d'entre 16 i 18 anys sempre han d'anar acompanyats d'un adult.

Recorregut virtual amb Google Maps: Eixida túnel

A pocs metres, després de travessar un xicotet tram complicat amb ajuda d'unes cordes existents, ens trobem amb el senyal que marca la situació de la segona Microreserva de Flora.

Setena parada: Bifurcació

Travessant diversos runals arribem al senyal de bifurcació, on  existeixen dues opcions de recorregut:

Continuar el camí cap al sud que ens condueix fins al Mirador de Carabiners.

Continuar pel camí ascendent fins al cim, amb les dificultats afegides de la irregularitat del terreny, el pendent, i l'existència de diferents sengles obertes pel pas de la gent.

Huitena parada: Mirador de Carabiners

Aquesta antiga plataforma de vigilància de carabiners ens permet actualment descansar i gaudir d'unes vistes espectaculars cap a la mar.

Recorregut virtual amb Google Maps: Mirador de Carabiners

Novena parada: Cim

Una vegada superat el tram de major dificultat arribarem fins al cim amb els seus imponents 332 m. d'altura. El cim constitueix un vèrtex geodèsic de tercer ordre, i ens ofereix la possibilitat d'admirar  les vistes més impressionants de tot el recorregut.

Recorregut virtual amb Google Maps: Cim

 

 

Enregistraments de Google realitzades per la Universitat d'Alacant: Descobreix a 360º