Descripció - PN Penyal d'Ifac
subscriu-te i consulta
Descripció
Ruta roja: recorrent el Penyal
Distància: 2 km, aproximadament (anada i tornada pel mateix camí).
Dificultat: baixa fins a creuar el túnel, i elevada una vegada que s'ha creuat.
Duració estimada: 1 h 30 min. De pujada fins a la cima.
És convenient tenir en compte que per l'elevada afluència de visitants que rep el parc hi ha una limitació de 300 persones al dia i cal tindre una reserva per a accedir a l'itinerari.
Està prohibit fer l'itinerari amb bicicleta.
Accés al punt d'inici de la ruta:
Una vegada dins del parc natural, arribem per un xicotet camí de pujada al Centre d'Informació i de Visitants, la senda comença just ací; s'ha de passar per un torn que compta el nombre de persones que hi accedeixen.
Recorregut virtual amb Google Maps: Camí d'accés a les instal.lacions
Època recomanada:
Tot l'any, a excepció de la temporada de pluges dels mesos d'octubre i novembre.
La visita durant l'estació primaveral es veu recompensada per la floració de les més de 400 plantes diferents existents al Penyal.
Durant l'estiu és recomanable evitar les hores centrals del dia a causa de l'intensa calor que es produeix en aquesta zona.
Inici de la ruta:
Després de creuar el torn, ens endinsem en una senda vallada que puja zigzaguejant per la cara nord fins a arribar al túnel que dóna pas a la cara est. El camí transcorre a través de màquia litoral mediterrània, una formació arbustiva d'alt port, adaptada a viure en sòls poc profunds i amb escassetat d'aigua.
Abans de començar l'itinerari es recomana arreplegar en qualsevol dels centres existents un fullet informatiu de la senda que es va a realitzar.
Recorregut virtual amb Google Maps: Instal.lacions i inici ruta
Primera parada: Mirador de Ponent
En aquesta primera parada podem observar una primera panoràmica de la costa, començant per l'oest, veiem des del veí Parc Natural de la Serra Gelada fins a la calpina serra d'Oltà, amb les salines i Calp als peus. A l'est podem veure la platja de la Fossa, el Parc Natural del Montgó i, al final de la línia de costa, la punta de Moraira.
En aquest mirador podem apreciar les restes d'una antiga muralla medieval, construïda per a defensar la vila d'Ifac al segle XIII, les restes arriben fins al peu de la roca calcària.
Des d'ací ja és possible observar els dos tipus de vegetació que predominen en el parc, la màquia litoral per la qual puja la senda i la vegetació rupícola en el penya segat rocós.
Segona parada: Restes del poblat ibèric
Aquesta parada deu el seu nom a les restes existents d'un poblat ibèric (s. IV-III a.D.C.), actualment es troben ocultes per la vegetació, fet pel qual resulta molt difícil observar-les.
En aquest punt ens envolten les espècies vegetals característiques de la màquia litoral, el llentiscle (Pistacia lentiscus), l'arraià (Osyris lanceolata), l'aladern (Rhamnus alaternus), el espígol dentat (Lavandula dentata), acompanyats per alguns exemplars de pi blanc (Pinus halepensis).
Tercera parada: Pins tombats
Des d'ací podem apreciar l'efecte bandera que produïx el vent de llevant sobre els pins existents, provocant que es done un creixement en una mateixa direcció, generant-se així figures espectaculars i capritxoses sorgides de l'adaptació a l'embat dels forts vents marins. Al nostre voltant seguim embolicats per les espècies més característiques de la vegetació arbustiva litoral.
Quarta parada: Àrea de descans
Una xicoteta àrea aclarida ens permet descansar i concentrar-nos a escoltar els sons de les diferents espècies d'aus que habiten en el Penyal segons l'època de l'any en què ho estiguem visitant, com la busquereta capnegra (Sylvia melanocephala) durant tot l'any, el cuaroja fumat (Phoenicurus ochruros) a l'hivern, el gafarró (Serinus serinus) a la primavera i estiu, o l'omnipresent gavina patiamarilla (Larus michaellis) també durant tot l'any.
Quinta Parada : Mirador del Botànic Cavanilles
La pujada a esta parada ens va oferint algunes espècies vegetals diferents, com el margalló (Chamaerops humilis) i les efedras (Ephedra fragilis) que preferixen llocs més elevats per a viure.
Este mirador està dedicat al botànic del s. XVIII Cavanilles, interessat entre altres molts temes, per l'agricultura i els costums del seu natal València, de la qual cosa dóna testimoni en les seues Observacions sobre la història natural, geografia, agricultura, població i fruits del regne de València (1795-1797). Des d'ací podem apreciar de nou l'increïble panoràmica tant cap a ponent com cap a llevant.
Esta parada ens mostra el primer panell señalizador d'una de les dos Microreserves de Flora existents en el Parc Natural. Es tracta de zones de dimensió reduïda que presenten un elevat valor botànic, i el fi del qual és l'estudi i exercici d'activitats de conservació de la seua flora, principalment espècies endèmiques (de distribució geogràfica reduïda a escala mundial), rares, o amenaçades.
Una vegada aconseguit este punt en la ruta, és més fàcil començar l'observació de les espècies rupícoles, aquelles que viuen en les roques, com la savina negral (Juniperus phoenicea) o algunes endèmiques, més difícils de localitzar com la esclafidora major (Silene hifacensis), la ferradura de cingle (Hippocrepis valentina) o el trencapedres (Teucrium hifacense),
Si continuem avançant, nos en adonem que la senda transcorre per la zona de major ombria, on falagueres i líquens troben el seu millor hàbitat dins del Penyal. En esta zona es troba l'inici de les vies d'escalada de la cara Nord.
Sexta parada: Túnel
Este túnel, manat construir l'any 1918 per un dels diferents amos que va tindre el Penyal en l'antiguitat, ens permet accedir a l'altre costat de la muntanya. La seua superfície és summament esvarosa, a causa de la quantitat de gent que ho ha travessat des de la seua creació, però unes cordes situades en els laterals ens permeten creuar els seus 50 m. De llarg amb més seguretat. A l'eixida ens trobem amb una xicoteta plataforma que ens oferix una àmplia panoràmica cap a llevant, des d'on es pot veure fins a l'illa d'Eivissa en els dies més clars.
Recorregut virtual amb Google Maps: Entrada túnel
A partir d'aquest punt la senda es fa especialment perillosa, a causa de la seua estretor en alguns trams, a la perillositat del recorregut, i al sòl tan esvarós que presenta, per la qual cosa no és recomanable continuar sense un calçat de muntanya adequat i amb xiquets menors d'edat, aquells menors d'entre 16 i 18 anys sempre han d'anar acompanyats d'un adult.
Recorregut virtual amb Google Maps: Eixida túnel
A pocs metres, després de travessar un xicotet tram complicat amb ajuda d'unes cordes existents, ens trobem amb el senyal que marca la situació de la segona Microreserva de Flora.
Setena parada: Bifurcació
Travessant diversos runals arribem al senyal de bifurcació, on existeixen dues opcions de recorregut:
Continuar el camí cap al sud que ens condueix fins al Mirador de Carabiners.
Continuar pel camí ascendent fins al cim, amb les dificultats afegides de la irregularitat del terreny, el pendent, i l'existència de diferents sengles obertes pel pas de la gent.
Huitena parada: Mirador de Carabiners
Aquesta antiga plataforma de vigilància de carabiners ens permet actualment descansar i gaudir d'unes vistes espectaculars cap a la mar.
Recorregut virtual amb Google Maps: Mirador de Carabiners
Novena parada: Cim
Una vegada superat el tram de major dificultat arribarem fins al cim amb els seus imponents 332 m. d'altura. El cim constitueix un vèrtex geodèsic de tercer ordre, i ens ofereix la possibilitat d'admirar les vistes més impressionants de tot el recorregut.
Recorregut virtual amb Google Maps: Cim
Enregistraments de Google realitzades per la Universitat d'Alacant: Descobreix a 360º