Geología - PN Penyal d'Ifac

CARACTERITZACIÓ GEOLÒGICA DEL PENYAL D'IFAC

DESCRIPCIÓ FÍSICA

Contrafort d'orientació WNW-ESE, el Penyal d'Ifac consisteix en una enorme massa calcària d'uns 50.000 m² de superfície i un quilòmetre de longitud, que s'eleva sobre el mar fins als 332 m d'altura (vèrtex geodèsic de tercer ordre).

Independentment d'altres aspectes geològics, el Penyal d'Ifac i els seus voltants constituïxen un exemple singular de morfologia litoral. En concret es tracta d'una antiga illa unida a terra ferma durant el Quaternari per un istme arenós, que rep el nom de tómbol.

ORIGEN GEOLÒGIC

Litològicament, el Penyal d'Ifac està constituït per calcàries eocenes (56-34 milions d'anys, aproximadament) en la seua part superior, destacant per la seua potència les blanquinoses calcàries que conformen les seues característiques parets verticals. Aquestes calcàries són el resultat de la compactació de closques calcàries, amb presència d'abundants Nummulits. La part basal del Penyal d'Ifac la constitueixen margues i calcarenites del Miocè (20-10 m.a.).

El Penyal d'Ifac forma part de la serralada Bètica (fig. 1), cadena muntanyosa que s'estén entre Cadis i Alacant, i que es prolonga davall el mar Mediterrani fins a les illes Balears. Per tant, la seua història geològica està lligada a la d'aquesta serralada.

En el seu moment, les roques que actualment formen el Penyal d'Ifac eren sediments litorals i marins poc profunds, que es van depositar en el mar de Tethys (fig. 2), en el bord meridional d'Ibèria.

En el Miocè inferior, fa uns 20 milions d'anys, durant l'orogènia Alpina, l'acostament entre les plaques Africana i Euroasiàtica (Ibèria) va desencadenar el desplaçament cap a l'oest d'una xicoteta placa, l'anomenada Meso-mediterrània (llavors se situava aproximadament en la posició que ocupa actualment l'illa de Sardenya). Aquesta xicoteta placa va anar acostant-se al llarg de diversos milions d'anys a Ibèria, provocant el plegament i fracturació dels sediments marins que s'havien depositat prèviament en el mar de Tethys (fig. 3). El resultat va ser la formació progressiva de la serralada Bètica i de la del Rif, que encara continua en l'actualitat.

En el nord de la província d'Alacant, les roques del Prebètic (les situades més prop d'Ibèria) es van plegar i van fracturar, durant l'Oligocè i, sobretot, durant el Miocè, fa aproximadament 20 i 10 milions d'anys. Per aqueix motiu ara les capes o estrats de roques es troben inclinades en el Penyal d'Ifac cap a l'Est.

En el detall, el Penyal d'Ifac té una estructura geològica complexa, que podria resumir-se com la d'un plec sinclinal tombat, que forma part d'un plec més gran, el sinclinal de Benissa. Aquest plec està trencat per una falla inversa o encavalcament que fa que les roques més antigues de l'Eocè-Oligocè es troben damunt de les margues del Miocè (fig. 4).

A continuació, es descriuen tres punts d'observació de la seua complexa estructura, tots ells des del mar:

1. Panoràmica Sud o Sud-oest, en la qual les calcàries de l'Eocè-Oligocè es recolzen sobre les margues miocèniques amb un encavalcament o falla inversa (fig. 5).

2. En l'extrem oriental del Penyal d'Ifac, en la seua punta, es reconeixen cabussaments subverticals de les calcàries oligocenes (fig. 6).

3. En la costa NE del Penyal d'Ifac s'observa un sinclinal tombat en les margues miocenes, que estan cavalcades per les calcàries oligocenes (fig. 7).

Igual que va ocórrer en la resta de la província d'Alacant i de la serralada Bètica, el plegament i fracturació de les roques va provocar l'emersió progressiva de les roques del Penyal d'Ifac, donant lloc a un relleu elevat. L'erosió es va encarregar de la resta, formant aquest majestuós monument natural, que en els últims milions d'anys s'ha anat erosionant i reduint de grandària (fig. 8 y 9).

Més recent és la història que explica la geometria actual de la costa en l'entorn del Parc.

Durant alguns moments del Quaternari, el Penyal d'Ifac va ser una illa separada de terra ferma. Els corrents marins de deriva litoral van ser formant unes barres arenoses, que van unir per l'oest i pel nord la costa amb l'illot del Penyal d'Ifac (fig. 10). Aquestes barres arenoses constituïdes per platges i cordons dunars van aïllar, en la seua part interior, una zona inundada d'aigües salobres, on en l'actualitat encara romanen les salines de Calp.

En definitiva, aquesta espectacular mola de roca calcària és el resultat d'una llarga història geològica que va començar en l'Eocè, fa diverses desenes de milions d'anys, amb el depòsit de sediments en un mar poc profund. En l'actualitat es contínua erosionant, però inclús podrem continuar gaudint d'aquesta meravella durant milers i milers d'anys per la lenta velocitat dels processos geològics.

Enllaços d'interés:

• Cuaderno GEOLODÍA Penyal d'Ifac-Calp (2020-2021)

• http://www.senderosdealicante.com/geologicos/lugares/ifach.html

• https://www.facebook.com/Geoalicante/

Totes les figures, excepte l'1 (PePeEfe), han sigut cedides per "GeoAlicante", i pel Departament de Ciències de la Terra i del Medi Ambient de la Universitat d'Alacant. La taula de temps geològic, i les figures 2 i 8, s'han adaptat al cas del Penyal d'Ifac.