Història

 
Masia típica del macizo del Penyagolosa  

Vista del pico Penyagolosa desde el Camino Real de Aragón  
L’origen del topònim Penyagolosa es perd en el temps, però sembla que procedeix de l’evolució del terme pinna (muntanya) i lucosa (boscós), segons diuen alguns documents com el relatiu a la donació de Culla a l’Orde del Temple el 1213.
Hi ha multitud de vestigis dels pobles que van habitar i van passar pel Penyagolosa; així a la contornada del parc es localitzen assentaments ibers, restes de calçades romanes, etc.

Menció a banda constitueix l’ermitori de Sant Joan de Penyagolosa. Va ser un antic convent de cenobites
i està integrat per un conjunt arquitectònic d’estil neoclàssic del segle XVII, construït sobre unes ruïnes anteriors. Tots els anys se celebren esdeveniments amb el santuari com a centre, el més conegut dels quals és l’antiga romeria dels Pelegrins de les Useres. Altres pelegrinatges dels pobles que envolten el massís són els de Vistabella, Culla, Xodos i Puertomingalvo.

No menys important és el patrimoni construït vinculat al medi rural tradicional, centrat en els masos i edificacions relacionades (pallers, eres, corrals, etc.) el conjunt dels quals posseeix un gran valor històric i cultural. Construccions de pedra seca com murs i casetes formen part del paisatge habitual d’aquest espai natural i els seus voltants.