Flora i vegetació

Flora i vegetació





Per les seues especials característiques climàtiques, geològiques i biogeogràfiques, així com el seu bon estat general de conservació és un dels nostres espais muntanyencs amb major biodiversitat i importància florística. El seu paisatge vegetal ve determinat d'una banda per la gradació altitudinal i per les diferents exposicions dels seus vessants i d'una altra per l'existència de substrats calcaris i silicis, així com per la secular acció de l'ésser humà.

Així, en les zones basals apareixen carrascars (Quercus rotundifolia) enriquits amb aurons (Acer granatense) i alguns gal·lers (Quercus faginea). En ascendir són substituïts per extenses pinedes de pi negral (Pinus nigra) i roig (Pinus sylvestris) amb un sotabosc molt variat en el qual s'inclouen bones poblacions de grèvol (Ilex aquifolium) i teix (Taxus baccata), apareixent en alguns paratges les rares pomeres silvestres (Malus sylvestris), til·lers (Tilia platyphyllos) i oms de muntanya (Ulmus glabra). En els enclavaments amb sòls silicis creix una vegetació de gran interés, destacant la presència a l'entorn del parc del major rebollar (Quercus pyrenaica) del territori valencià i de boscos madurs de pinastre (Pinus pinaster), acompanyats de estepes (Cistus populifolius, C. laurifolius,...) i brucs (Erica arborea, E, scoparia i Calluna vulgaris).

En les zones obertes –sobretot en la rodalia dels masos i en les zones culminals- on tradicionalment s'ha pasturat, es desenvolupen pasturatges, alguns amb gran varietat d'orquídies, apareixent també formacions de matolls baixos de diferents plantes aromàtiques (Thymus, Salvia, Lavandula,...) i encoixinades (Erinacea anthyllis), esguitades de rosers silvestres (Rosa sspp), ginebres (Juniperus communis), savines negrals (J. phoenicea) i en els punts més alts, savines de muntanya (J. savina). 

D'altra banda Penyagolosa és el refugi de moltes xicotetes plantes rares, endèmiques i/o amenaçades en el context valencià, destacant espècies com la búgula de bosc (Ajuga pyramidalis), el lliri de neu (Galanthus nivalis), el gerani de Penyagolosa (Erodium celtibericum), el buixol (Anemone nemorosa), el nabiu (Vaccinium myrtillus) o la recentment descoberta pírola (Moneses uniflora). 

Finalment presenta una extraordinària varietat micològica, amb centenars d'espècies que, especialment en les tardors plujoses, embelleixen el sòl del bosc amb multitud de formes i colors.