Història

Les llacunes de La Mata i Torrevella ja s'utilitzaven en 1321, data en què van ser cedides per la Corona a la ciutat d'Oriola amb la condició que no foren alienades. Més endavant, al 1389, la Corona va concedir a la població la possibilitat de transformar la llacuna de Torrevella en albufera a fi d'explotar la pesca, però la construcció de l'Acequión que la comunicava amb el mar es va retardar quasi un segle, i va ser al 1482, quan es va comprovar la inviabilitat del projecte, en no entrar els peixos a la llacuna a causa de l'elevada salinitat de les aigües. Oriola va renunciar a la donació reial per aquest motiu.

Una reial ordre va declarar al 1759 la reversió de la propietat d'ambdues llacunes a l'Estat. Pocs anys després es van dur a terme les primeres proves d'extracció de sal a la llacuna de la Mata.
 
L'explotació de la salina organitzada va començar després d'observar-se la bona qualitat del producte obtingut. Els primers embarcaments de sal es realitzaren al port natural de la Mata, però després de comprovar-se que les condicions d'aquesta tasca eren millors a Torrevella, es va traslladar l'explotació.

Al 1950, després d'un període d'arrendament intermitent a particulars i companyies d'extracció, la indústria va passar a mans de la Nueva Compañía Arrendataria de las Salinas de Torrevieja y La Mata SA, actual contractista.