La restinga - PN L'Albufera

AMBIENTS: LA RESTINGA

La restinga, o barra arenosa, és l'ambient més complex i, al seu torn, el que es troba sotmés a més pressió de degradació. Es refereix al cordó litoral que recorre el parc natural de nord a sud i l'origen del qual es troba en les arenes distribuïdes pel corrent de deriva i que han arribat al mar procedents de les aportacions del riu Túria.
A la restinga apareix una zonació vegetal molt ben diferenciada, a causa d'unes condicions d'aridesa causades, entre altres factors, per l'abrasió dels vents marins carregats de sal, i per la ràpida filtració de l'aigua de pluja, que, juntament amb la pobresa i la mobilitat del substrat, fan que siga una àrea molt difícil de colonitzar. S'hi poden diferenciar quatre subambients:

La platja: presenta unes característiques bastant uniformes al llarg de tot el sistema. Es troba constituïda per arenes amb bancs i taques ocasionals de graves o còdols. Es poden trobar des de restes d'organismes marins, com petxines de diverses espècies de mol·luscos, ous de tauró..., fins a algunes espècies d'aus, com el tèrit de tres dits a l'hivern, o diverses espècies de gavines que s'alimenten ací.

El cordó de dunes davanteres: presenta, malgrat l'elevada pressió humana a què es veu sotmés, una morfologia molt singular i de gran valor paisatgístic. Aquest cordó dunar és el més pròxim a la platja i a penes es troba fixat per la vegetació. És el sector més afectat per l'activitat turística.
En aquestes dunes es desenvolupa una vegetació com el lotus marí, el cotonet o altres espècies que, mitjançant les llargues arrels, adquireixen un avantatge a l'hora d'aconseguir la capa freàtica. Aquest ambient l'utilitzen animals com l'escarabat piloter, la sargantana cua-roja o el corriol camanegre.

El cordó dunar interior: apareix després del primer front dunar; més antic que aquest. Es troba totalment colonitzat per una densa vegetació de pineda, amb el pi blanc, i matoll, on majoritàriament abunda l'aladern i el llentiscle. Aquesta última espècie és importantíssima per a les aus frugívores que, durant la migració tardorenca i l'hivern, troben en les seues baies un recurs alimentari amb un alt contingut en greixos. Entre altres, podem trobar el pit-roig i el mosquiter comú com a hivernants, o la busquereta capnegra com a resident. Destaca també l'àguila calçada durant l'hivern. Altres animals interessants són els mamífers, entre els quals es pot citar el conill i la geneta.

Les mallades: són xicotets saladars situats entre les dunes; s'hi produeix una entollada estacional com a conseqüència de les pluges tardorenques i l'emergència d'aigua subterrània procedent del mar. Atesa la presència de sal en el sòl, la vegetació és molt interessant. S'hi pot trobar la cirialera i el borró (Spartina versicolor), utilitzada per a la teulada de les barraques.

Tornar