Història

El nom de les illes prové de la impressió dels primers navegants, grecs i llatins, que les inclogueren en les seues cartes amb el nom d’“Ophiusa” o “Colubraria”, admirats per l’abundància de serps que hi trobaren.
 
Visitades únicament per pescadors, contrabandistes i pirates fins a principis del segle XIX, la colonització de l’arxipèlag es va produir a mitjans del segle XIX amb la construcció del far de l’illa (1856-1860).
 
Les activitats dels contrabandistes s’estengueren durant el segle XX, fins al punt que provocaren indirectament la transformació de la Foradada, el forat de la qual era un excel·lent refugi natural per als vaixells que es dedicaven a aquestes labors. En aquell abric natural restaven ocults als prismàtics dels serveis de vigilància, que finalment optaren per l’expeditiu mètode de provocar una explosió de roques que aterraren parcialment el túnel marí.
 
Els faroners habitaren l’illa de manera pràcticament ininterrrompuda durant més d’un segle, en condicions precàries, com ho demostren les tombes del xicotet cementeri de l’illa, i aprofitaven intensament tots els recursos que oferia un medi terrestre pobre i un fons marí extraordinàriament ric. La xicoteta colònia de faroners i les seues famílies abandonaren les illes finalment al 1975, any en què es va automatitzar el far.
 
Des d’aleshores les illes queden deshabitades fins a la instal·lació dels primers serveis de vigilància establits per la Generalitat Valenciana el 1987.