Hàbitats

Hàbitats

La colonització de les illes amb l'arribada dels faroners comporta un dràstic canvi en el medi fins llavors quasi verge. S'incendia l'illa per a acabar amb els escurçons (els últims van ser vistos a finals del segle XIX).

Es van introduir animals domèstics (conills, cabres, porcs) i s'elimina quasi tota la vegetació arbustiva per al seu aprofitament com a llenya. Les últimes restes de vegetació original es conserven en un xicotet rodal de la Ferrera, on subsistixen uns pocs exemplars de margalló, llentiscle i arítjol, espècies que originàriament cobrien l'Illa Grossa.

La geomorfologia, la vegetació i la fauna de les illes estan absolutament modelades per l'acció del mar. Els processos erosius produïts pels agents climàtics esculpeixen el paisatge illenc, excavant la caldera de l'illa pel nord-est, i obrint l'únic bon lloc per a fondejar, Port Tofiño.

Els materials volcànics, cendres i escòries compactades són fràgils a l'acció del mar i de les pluges, fet que unit als forts pendents, accelera els processos erosius quan es perd la coberta vegetal.
 
A més de la influència marina, un altre factor que modela la fauna i la flora de les Columbretes és l'aïllament illenc. Molt allunyades de la terra més pròxima, les poblacions vegetals i animals insulars s'han diferenciat progressivament d'aquelles que les van originar, evolucionant fins a donar espècies i subespècies endèmiques, la distribució mundial de les quals queda restringida a aquestes illes. Hi trobem espècies de plantes com l'alfals arbori, que apareix també en alguns illots de Balears, i el caps blancs.