Història

Les terres cultivades s’exploten en finques disseminades pel parc, on els bancals ocupen les zones més òptimes.
 
Els masos són les construccions antigues lligades a l’explotació. Tanmateix, l’aprofitament agropecuari al parc no és rellevant, a causa de les rigoroses condicions climàtiques i el caràcter agrest del terreny, que han dificultat els cultius en les cotes més elevades de la serra.
Això ha facilitat que la major part de les terres cultivades es troben fora dels límits del parc, on el clima se suavitza i el relleu es fa més pla.
 
A més dels masos, hi destaquen altres construccions d’alt valor arquitectònic i també etnològic: són les caves o pous de neu.
 
Durant el segle XVIII, el comerç de la neu va jugar un important paper a les comarques de la muntanya, que va propiciar el naixement de la indústria gelatera a Xixona i altres municipis pròxims. Testimoni d’aquest comerç són les sis caves que encara trobem en aquest parc natural.
 
 
 
Descàrrega quadríptic caves.