Flora i vegetació

 
 
Interior bosc mixt caducifoli 
 
 
 
 
Els diferents paisatges vegetals del parc són:

Bosc de caducifolis. Als racons més ombrívols i humits de la cara nord i per damunt dels 1250 metres d’altitud, es disposen les bosquines de caducifolis compostos pel roure, el freixe de flor, l’auró, la moixera, el teix, etc. L’interés biogenètic de les plantes que formen aquest bosc i el seu caràcter relíctic al territori valencià li confereixen un alt valor conservacionista.

Carrascar d’ombria. Entre els 600 i els 1250 metres d’altitud es troba el bosc de carrasques, que s’enriqueix amb plantes caducifòlies com el freixe de flor o l’auró, i marcescents com el gal·ler a les zones més fresques i ombroses. El sotabosc del carrascar abunda en diversitat i nombre d’espècies com l’heura, el lligabosc, la rogeta o el marfull.
 
Matollar de solana. Es tracta d’un matollar amb carrasques disperses, a causa de la major insolació i sequedat. Les espècies que comunament apareixen en aquesta unitat són les següents: el coixí de monja a partir dels 900 metres d’altitud, la sàlvia de Mariola, argelaguestimó i pebrella.
 
Vegetació rupícola. Als talussos, cingleres i tallats freqüents a la cara d’ombria del Menejador són presents plantes adaptades a créixer en condicions d’escassesa de sòl, com la Jasione foliosa, la Potentilla caulencens, etc. Les seues estratègies d’arrelament els permeten instal·lar-se en fissures en què s’acumula una xicoteta quantitat de terra.
 
Vegetació de runams. Sobre els pendents coberts de pedres soltes, en la base dels tallats, creixen plantes adaptades a viure en un medi molt inestable, com el corner, el freixe de flor, l’auró i la moixera.

Pinars.
A les cotes més baixes de la serra, en aquelles zones on el carboneig i l’extracció de fusta de carrasca han sigut intensos, el carrascar ha sofert una forta degradació. Els pinars de pi blanc actualment existents, són en gran part el resultat de repoblacions efectuades sobre antigues zones de carrascar.
 
Cultius. La superfície destinada als cultius és d’escassa rellevància a causa de les condicions climatològiques i geològiques poc favorables; es tracta de cultius de secà (cereals, fruiters i oliveres).
 
 
 
 
Descàrrega el quadern de flora.