Hàbitats

Tolla nord 
 

Carrisar en l'embassament de Llevant 
 

Saladar amb Limonium 

Vista del saladar en l'embassament de Ponent
 

Donat el caràcter de zona hunida del Parc, la vegetació predominant està formada per comunitats aquàtiques que varien en funció de la quantitat d'aigua i de la qualitat. En menor mesura apareixen formacions de saladar en les zones no inundades.

Precisament la quantitat d'aigua ens permet establir una zonificació de la vegetació, podent establir tres ecosistemes. Lògicament els límits entre ells no són fàcils de delimitar, però si podem reconèixer algunes característiques peculiars de cadascun i identificar les espècies predominants en cada cas.
 

  • Marjal: està integrat per les espècies estrictament acuàtiques de les zones que romanen permanentment inundades.
     
  • Carrissar: ocupen la major part de la superfície, envoltant les tolles i embassaments, dominant el paisatge.
     
  • Saladar: situat als terrenys que romanen secs de forma quasi permanent, està integrat per espècies adaptades a les altes concentracions de sal del sòl, fruit del seu origen marí.


Respecte a la vegetació, comentar que també apareixen dins del parc alguns cultius, fonamentalment de palmeres, girasols o magraners, tots espècies que toleren cert nivell de sal, encara que la pràctica agrícola està pràcticament desapareguda.


Directiva d'hàbitats


El Parc Natural El Fondo ha estat designat LIC sota la Directiva 92/43/CE, d'hàbitats. Aquesta directiva sorgeix per a atendre la necessitat de la protecció dels principals hàbitats i espècies interessants per a la conservació a nivell comunitari i s'hi defineixen aquells hàbitats i espècies considerats d'interès per a la conservació. En el cas del LIC El Fondo d'Elx, els hàbitats prioritaris que ens podem trobar són els següents: