Història

El nom de 'desert' no té un origen geogràfic, ja que 'desert' és el terme amb què els carmelites descalços designen aquells llocs solitaris i allunyats de la població als quals es retiren per a dedicar-se a la contemplació i l'oració. Com que a la zona abundaven, i encara ara abunden, els margallons,  també coneguts com 'palmes' (Chamaerops humillis), el parc va passar a denominar-se Desert de les Palmes.
 
Les terres del Desert de les Palmes han estat poblades des del neolític, encara que la seua història comença realment amb l'arribada dels pares carmelites. Un dels fundadors i personatges més emblemàtics del Desert va ser fra Bartolomé, del qual conten que li agradava tant pujar a la muntanya de Sant Miquel que actualment tots la coneixen com el Bartolo.
 
La presència dels carmelites hi ha llegat dues de les construccions més emblemàtiques del paratge: l'antic monestir, del qual només en queden les ruïnes, perquè va ser destruït per unes fortes pluges, i el monestir Nou, on resideixen actualment els monjos. Altres construccions religioses, en aquest cas més humils, que també podem observar al parc són les ermites i els caus.
 
A més, l'espai natural té una sèrie de ruïnes i construccions de notable interés com són el castell de Miravet, el castell de Montornés i el castell Vell, com també l'ermita de les Santes i de la Magdalena.