Descripció - PN Desert de les Palmes

 

Desnivell: 100 m

Castell conquistat pel Cid Campeador en 1091

 

El nostre itinerari comença  a la font del Perelló; per a arribar a la font hem de baixar pel barranc de Miravet i a 4 km trobem una desviació que ens porta al castell.

 

Allí hi ha una xopada on deixarem el vehicle. El camí s'inicia per la pista de terra de la dreta, des d'on podem observar alguna masia amb horts d'ametlers i oliveres. Alguns exemplars d'alzines (Quercus ilex), llentiscles (Pistacea lentiscus), arítjol (Smilax aspera) o lligabosc mediterrani (Lonicera implexa) són una mostra de la humitat d'aquesta zona.

 

A continuació un senyal a la dreta ens indica el camí a Los Madroños; nosaltres seguim per l'esquerra. La presència d'aigua fa que puguem observar petjades de diferents mamífers: mostela (Mustela nivalis), porc senglar (Sus scrofa), geneta (Genetta genetta), ratolí de camp (Apodemus sylvaticus), musaranya (Crocidura russula), etc. Cal destacar la presència del margalló (Chamaerops humilis), planta emblemàtica de l'espai natural ja que dóna el nom al Desert de les Palmes. Continuem pujant per la pista fins que ens trobem amb zones de cultiu abandonades, on torna a haver-hi presència de garroferes (Ceratonia siliqua), oliveres (Olea europaea), figueres (Ficus carica), serveres (Sorbus domestica) i ametlers (Prunus dulcis).

 

Mentre pugem podem observar la Sufera i les antenes del Bartolo a l'oest. A pocs metres ens trobem una bifurcació, la pista per on venim continua a la dreta, però el nostre camí trenca a l'esquerra en direcció NE. Deixem a la dreta una masia semiabandonada amb cultius d'ametlers, i prenem una senda que de seguida veurem. El senda resulta molt agradable entre margallons, brucs, ginebres, pi blanc i llentiscles i des d'ací es pot observar al NO el polígon industrial de Cabanes. Passem per un hort de garroferes i si girem la vista al SO observem les Agulles de Santa Àgueda, la Sufera i el Bartolo.

 

La senda es va fent estreta fins a situar-nos a 306 m d'altitud. Des d'allí hi ha vistes espectaculars del Prat de Cabanes-Torreblanca, de la serra d'Irta en direcció NE i davant nostre ja podem albirar el castell de Miravet. El sòl que xafem ha canviat, i ara és calcària majoritàriament. Descendim fins arribar a les ruïnes del castell de Miravet situat sobre un monticle rocós pertanyent al terme municipal de Cabanes (2.500 h aprox.). Fortalesa d'origen musulmà que probablement va ser un monestir de monjos guerrers musulmans consagrats a la guerra santa. L'any 1091 va ser conquistat i habitat pel Cid Campeador. En la contornada de les ruïnes trobem restes d'un antic poblat que va desaparéixer al segle XVI.