Història

Situat a l'oest de la ciutat de València, seguint el curs del riu Túria cap al naixement, el Parc Natural del Túria presenta un paisatge format per suaus llomes separades per tàlvegs i barranqueres que aboquen al riu, i coronades per calcàries lacustres. Pròxim a la plana al·luvial del Túria, uns 6 km abans que aquesta s'òbriga al mar en la depressió litoral del golf de València, el riu s'entalla diverses desenes de metres en un glacis encrostat, la qual cosa constitueix un element topogràfic de transició entre el pla costaner i les serres mesocenozoiques, format sobre un substrat terciari de fàcies marina.

L'abundància d'aigua i l'aptitud dels sòls per a l'agricultura han afavorit l'assentament de grups humans des d'antic. No obstant això, amb anterioritat a l'edat del bronze, les notícies es limiten als jaciments paleolítics del Prat de Llíria i de la cova de les Rates Penades de Vilamarxant; al jaciment mesolític de la Cova del Salt del Llop de Pedralba i al puntal sobre la rambla Castellarda de Llíria, de cronologia calcolítica.

El poblament de l'edat del bronze és el millor conegut a la zona, i hi destaca la ubicació dels assentaments en xicotetes elevacions al costat del riu, pròxims als cursos d'aigua, a les terres de cultiu i als pastos per al bestiar. En general, es tracta de xicotetes aldees llauradores entre les que destaca la Lloma de Betxí (Paterna) al marge septentrional del Túria, jaciment del bronze ple en què es realitzen campanyes d'excavació arqueològica des dels anys 80 i que en l'actualitat constitueix la millor representació del patrimoni arqueològic del parc, atesa l'excel·lent conservació de les restes arquitectòniques i la riquesa de la cultura material. Altres jaciments de l'edat del bronze són Despeñaperros (Paterna), els Cara-sols (Riba-roja de Túria); l'Alteret, l'ermita de Montiel i la Llometa del Tio Figuetes (Benaguasil); el Gargao (Vilamarxant), i el vessant sud-oest del tossal de Sant Miquel, la Torreta i la Cova del Cavall (Llíria), alguns dels quals van ser ocupats amb posterioritat durant la cultura ibèrica, sobretot durant l'ibèric ple, segles III-II a.C., cas de Despeñaperros, la Llometa del Tio Figuetes o el mateix tossal de Sant Miquel, on s'ubica la coneguda ciutat ibèrica d'Edeta.

La romanització de les terres valencianes queda palesa a la zona amb la proliferació de vil·les romanes rústiques com al barranc de Cano i al de la Font, al barranquet de Sau, a Císcar, la Lloma, Mas de Vélez i a diversos punts de la Vallesa de Mandor. I a les restes d'aqüeductes de la séquia del Diable, canyada de la Penya, i als barrancs de Cano, Fondo, dels Naps i d'Endolça, o en el Pla de Vélez.

A la Baixa Romanitat correspon el castre hispanovisigot de València la Vella (Riba-roja de Túria), situat sobre una terrassa al marge dret del riu Túria. La seua ubicació en una terrassa fluvial li permet el control del pas al llarg del riu, via natural de comunicació entre la costa i l'interior. De marcada funcionalitat militar i estructurat per a la defensa i control del territori, les excavacions realitzades en els anys 70 van permetre comprovar l'existència d'estructures constructives en l'interior del recinte i fixar la seua cronologia entre mitjan-finals del segle VI i mitjan del segle VII. Una potent muralla de planta trapezoïdal envolta el jaciment, reforçada per torres quadrades massisses i en el seu interior un gran edifici de planta rectangular.

Quant a la vil·la àulica visigòtica de Pla de Nadal (Riba-roja de Túria), es troba al peu de la lloma dels Cara-sols, sobre una lleugera elevació de la plana circumdant. Els treballs d'excavació arqueològica es van efectuar entre els anys 1981 i 1989. El1999 es van iniciar les obres de restauració i posada en valor del jaciment recentment finalitzades. Les restes conservades formen part d'un complex palatí, edifici de gran riquesa escultorica  arquitectònica, com mostren els frisos, capitells, balustres i elements ornamentals; zelosies circulars, creus calades i plaques decoratives discoïdals o trapezoïdals. Entre les restes, un anagrama podria correspondre al nom del fundador o propietari d'aquesta magnífica vil·la palatina, personatge d'origen germànic pertanyent a la societat hispanovisigoda del segle VII.

Convé assenyalar com a part important del recent patrimoni històric de la zona el conjunt de trinxeres, fortins i proteccions antiaèries de la línia defensiva coneguda com la Immediata, herència de la Guerra Civil de 1936-1939, i que unia Sagunt amb el polvorí de Riba-roja del Túria. Hi destaquen els existents a la Vallesa, València la Vella i les Rodanes.

En un altre ordre de coses, cal ressaltar elements relacionats amb l'aprofitament dels recursos hidràulics, assuts, aqüeductes i altres arquitectures de l'aigua.

A més de l'existència de restes arqueològiques, és destacable el jaciment paleontològic de la Vallesa, del miocé marí, amb més de seixanta espècies determinades de foraminífers, mol·luscos i crustacis.