Fauna

El nombre d'espècies de vertebrats identificades fins a la data al Parc Natural del Túria és superior a 150, alguna de les quals estan incloses en el Catàleg valencià d'espècies de fauna amenaçades. Entre totes les espècies presents, 18 pertanyen al grup dels mamífers, 107 són aus, de les quals més de la meitat nidifiquen al parc, 13 són rèptils, 5 amfibis i 10 espècies de peixos.

Entre la fauna que habita el riu destaquen espècies piscícoles com la madrilla (Chondrostoma turiense), el llopet comú (Cobitis paludica), gobi (Gobio lozanoi), barb mediterrani (Barbus guiraonis) i anguila (Anguilla anguilla). Entre els amfibis destaca la granota comuna (Rana perezi). Rèptils com la serp d'aigua (Natrix maura) i verda (Malpolon monspessulanus). Mamífers com la rata d'aigua i una gran quantitat d'aus associades a aquest ecosistema fluvial entre les que cabria destacar el blauet (Alcedo atthis), agró roig (Ardea purpurea), el gall de canyar (Porphyrio porphyrio), xitxarres (Acrocephalus scirpaceus), ànecs (Anas platyrhnchos) i la corba marina emplomallada (Phalacrocorax aristotelis).

Dins de les zones de bosc i màquia mediterrània, la fauna que convé destacar són les rapaces com l'àguila de panxa blanca (Hiraaetus fasciatus), l'àguila serpera (Circaetus gallicus), l'aligot (Buteo buteo), el duc i altres espècies d'aus com la perdiu (Alectoris rufa), el tudó (Columba palumbus) i el picot garser gros (Dendrocopos major). Entre els amfibis destaca el gripau corredor (Bufo calamita), també hi trobem rèptils com el fardatxo (Lacerta lepida), la sargantana cuallarga (Psammodromus algirus), la serp blanca (Elaphe scalaris) i de ferradura (Colubber hippocrepis) i mamífers com la rabosa (Vulpes vulpes), el porc senglar (Sus scrofa), l'esquirol (Sciurus vulgaris), el  conill (Oryctolagus cuniculus), la geneta (Genetta genetta) i el gat salvatge (Felis silvestris).

També hi podem trobar tota una comunitat faunística dins de les zones de cultiu entre la qual destaquen aus com la cadernera (Carduelis carduelis), la merla (Turdus merula), el gafarró (Serinus serinus) i el mussol (Athene noctua); mamífers com la llebre (Lepus granatensis), la mostela (Mustela nivalis) i la rata de camp (Rattus rattus), rèptils com la sargantana ibèrica (Podarcis hispanica), la sargantana cendrosa (Psammodromus hispanicus) i el dragó comú (Tarentola mauritanica), i amfibis com el gripau (Bufo bufo), el tòtil (Alytes obstetricans) i la granota comuna (Rana perezi).

No podem oblidar-nos de l'important paper que exerceix la microfauna en tots els ecosistemes del parc; en ser el principal agent del cicle dels nutrients, regula la dinàmica de la matèria orgànica del sòl, la retenció del carboni i l'emissió de gasos d'efecte hivernacle; modifica l'estructura material del sòl i els règims de l'aigua, millorant la quantitat i l'eficàcia en l'adquisició de nutrients per part de la vegetació, i afavoreix així la salut de les plantes.

Memòria 2017 del Centre de Conservació d'Espècies dulceacuícolas