Visualització de contingut web

Història

Els orígens històrics de la zona no sons gens fàcils d'aclarir, doncs en molts casos els jaciments i restes d'aquestos enclaus es troben baix dels gratacels o urbanitzacions. El que si es segur, es que aquestos orígens son molt antics i que estan estretament relacionats amb la pesca. En el Tossal de la Cala s'han trobat ams i plomades del Neolític. S'estima que en el nostre litoral existeix presencia humana des de fa 50.000 anys.

Van ser els Íbers la base per als futurs pobladors d'aquesta zona, sobre la que actuarien les influencies fenicia, grega, cartaginesa i sobre tot romana.

Existeixen textos que asseguren que les principals localitats costaneres de la Marina Baixa foren fundades per pescadors de Marsella a començament del segle II a.c. Hi han jaciments arqueològics molt importants en el Tossal de la Cala de Benidorm i en el Albir, on s'han trobat restes íbers de gran importancia com l'estatua del Lleó ibèric o l'estatuilla de Tanit Baquina (segle II a.c.), a més de prous armes i escuds. Estos emplaçaments foren utilitzats com a necròpolis, d'ahí la riquesa en peces, doncs era frecuent el deixar les restes del difunt en una càmera rodejat d'algunes de les seues pertinences.. Sols en la necròpolis del Tossal de la Cala es podrien haver reunit més de 500 còsos incinerats amb les corresponents objectes personals.

Des del segle III a.c. fins al V d.c. es va produir la conquesta i presencia romana en al nostra zona. L'economia d'aquesta, més particularment l'agricultura, va experimentar un notable auge, que es va perdre amb la invasió del Visigodos en el segle IV d.c i novament es va tornar a recuperar amb l'arribada dels musulmans, a partir de l'any 700, que deixaria la seua influencia en la comarca durant 8 segles.

A parir de l'any 1245, quan el rey Jaume I va reconquestar la zona als àrabs, començà una època caracteritzada per les dificultats que troben les pobladors de la zona, com poden ser el continus saquejos de la costa per part de la pirateria berberisca, el abandonament de quasi tots els sistemes de regadiu àrabs i la falta d'aigua, fan que l'agricultura pase a ser de secà, amb lo qual es torna a la dependencia de la pesca per a subsistir.

En el segle XIII, després de la reconquesta dels territoris musulmans pel rey Jaume I, es produeixen entre altres factors, importants avanços en el mòn de la navegació. L'aparició de nous útils com la bruixula, van millorar notablement les activitats comercials entre distints punts del litoral mediterrani. Açò va derivar en en un aument de la riquesa dels poblacions litorals, que ja no depenen exclusivament de la pesca per a subsistir. Tot aquest procés de bonança econòmica va derivar en l'aparició de nombrosos saquejadors que atacaven les poblacions del litoral, que va fer que anaren creant-se fortificacions i torres de vigia per a per tal de protegir-se d'aquestos atacs. Entre les segles XV I XVII es construiren una serie de torres de vigia que alertaven a la població abans de l'arribada dels pirates, amb temps suficient per a que pogueren refugiar-se en les fortificacions o en zones més interiors. En el Parc es troben la torre de Seguró, en la Punta del Cavall i la torre Bombarda semiderruida en la punta de l'Albir; així mateix podem observar la torre de l'Aguiló en el tossal de la Cala de La Vila i la torre de vigia del Xarco tambè a La Vila.

Existeixen textos que confirmen a l'Illa de Benidorm com el lloc escollit pels pirates com a base d'operacions, des d'on llançaven els seus atacs contra els pobles costaners pròxims, amagant-se en ella per la nit. El rey Felipe II va promoure la construcció d'auqestes torres per tal de protegir al litoral alacantí d'aquestos corsaris.