Descripció

imatge mapa ruta blava

 

fàbrica de Blanes

 

mapa ruta blava

 

Ruta blava: camí d'aigües. Itinerari per la capçalera del Vinalopó

6 km. Durada estimada: 1 h. 45 min. (anada i tornada)
 
 
Aquest itinerari transcorre pel tram alt del riu Vinalopó. En aquesta contrada on l'aigua ha sigut el tret diferenciador, trobem un paisatge molt particular caracteritzat per l'existència d'ecosistemes riberencs i cultius amb requeriments d'aigua majors (avellaner, petites hortes) que els extrictament de secà (olivera, ametler), a més d'altres elements relacionats amb l'aprofitament del recurs hídric com els sistemes de reg amb nombroses basses, canals, assuts i molins associats a antigues fàbriques.

L'itinerari comença al mateix Centre d'Informació del Parc Natural, al mas d'Ull de Canals. Només eixir del mas, seguirem la pista forestal que se'ns obri a l'esquerra i que ens conduirà fins a pràcticament el final de l'itinerari. A escasos 500 metres de l'eixida passarem el barranc d'Ull de Canals, el qual serveix de fita entre els termes municipals de Banyeres de Mariola i Bocairent. Continuant per la pista trobarem a l'esquerra una sèrie de bancals d'oliveres i ametlers, i nombroses casetes repartides per la zona, coneguda com l'Ansarí; a la dreta, una vegetació dominada per pins i matollar. A la nostra esquena hem deixat el mas d'Ull de Canals i, alçant-se al fons, la penya de la Blasca. En canvi, davant nostre, cada vegada es fan més visibles les restes del castell del Vinalopó, construït al capdamunt d'un solitari turó, a més, podrem contemplar els efectes del devastador incendi de l'any 94 a les elevacions dels voltants. Seguint entre bancals, ara d'avellaners, la presència no massa llunyana de xops (Populus nigra) ocupant una franja lineal, ens indica la localització del llit del riu, el qual sembla en alguns trams veritablement excavat sobre el fons de la vall i cap al qual ens aproparem cada vegada més. Als aproximadament 2,5 quilómetres de camí, arribem a les proximitats de la Borrera i molí de la Campana (punt 1), amb la xemeneia que des de lluny podiem albirar. En un primer moment (1712), l'edificació va ser concebuda com a molí fariner, més tard (1810) com a molí paperer i finalment transformada al sector del tèxtil (de 1855 a 1968). Realment constituia un complex fabril el qual va arribar a tenir tres molins paperers (un d'ells,el més conegut pel seu paper de fumar, el de la Campana) i  un de fariner, a més de la filatura. La pista continua paral·lela al riu, orlat pel bosc de ribera format per xops, sobretot, àlbers (Populus alba), salzes (Salix sp), esbarzers (Rubus ulmifolius), joncs, i d'altres espècies, custodiades pel vol d'oriols (Oriolus oriolus), rosssinyols (Luscinia megarhynchos), xots (Othus scops), totestius (Parus major), senyoretes (Aegithalos caudatus), rossinyols bords (Cettia cetti), pit-rojos (Erithacus rubecula), i d'altres ocells que ens alegren, amb els cridaners colors del plomatge i el seu cant, el nostre caminar. Continuem uns 300 m aigües amunt fins a arribar al conjunt de la fàbrica de Blanes (punt 2), també conegudes com el molí de Baix i el de Dalt. Les primeres edificacions, com a molins fariners, daten de finals del segle XVIII. Des de principis del XIX fins el 1942, van ser destinats a la indústria paperera. Per a continuar l'itinerari creuarem el riu i continuarem ara per una senda que discorre per l'interior del bosc de ribera, del qual podrem així gaudir més de prop, ja que cada vegada és més difícil trobar als nostres rius i rierols exemples ben conservats d'aquest tipus de vegetació. És l'hàbitat d'una important fauna de la qual no serà difícil trobar algun exemplar de les espècies més comunes, com ara la granota comuna (Rana perezzi) o la serp d'aigua (Natrix maura). Per aqueste marge travessa l'antiga canal que conduia les aigües des de la font de la Coveta cap als molins. No tardarem a creuar de nou el riu per arribar, escoltats per carrasques, salzes i algunes enfiladisses, a la font de la Coveta (punt 3). Es tracta d'una cavitat d'uns 2 metres d'alçada situada en un replec a la dreta del camí; a l'esquerra, en el pas d'aigua, hi ha un nivell de control del cabal. Hi ha alguna controversia pel que fa a la ubicació exacta del naixement del Vinalopó. Tradicionalment, s'ha considerat la font de la Coveta com a tal, si bé és cert que l'aigua provindria dels Brulls, o fins i tot de les proximitats del mas de Bodí, més amunt encara.
 
El riu continua el seu trajecte, y el seu llit recorrerà les comarques a les qual dóna nom per anara a buscar la ciutat d'Elx, i es perd abans d'arribar a la mar. Són un total de 92 km, d'escàs cabal, ja que les seues aigües s'han emprat des d'antic per a moure les màquines de les fàbriques tèxtils i papereres que tant abunden al llarg del seu curs, i també als cultius de regadiu que hi ha a les seues riberes. Per a tornar, ens dirigirem directament per pista cap a les fàbriques. Ës possible que s'ens creue algun conill (Oryctolagus cuniculus) o potser una sargantana cua-llarga (Psammodromus algirus). Descartarem qualsevol bifurcació que hi trobem, tant a dreta com a esquerra, fins a arribar de nou a les immediacions del mas d'Ull de Canals.
 
Notes: no està permés l'accés amb vehicle motoritzat per pistes forestals sense autorització expressa; no està permés el bany a l'àrea de protecció integral del naixement del riu Vinalopó.