Presentació

La serra de Mariola, situada entre les comarques de l’Alcoià, el Comtat i la Vall d’Albaida, constitueix un dels territoris valencians en els quals es concentren en major mesura valors ambientals, paisatgístics i socioculturals d’especial rellevància.

Constituïda majoritàriament per materials calcaris, la intensa activitat tectònica ha generat un massís amb una topografía molt variada, que arriba fins a la seua màxima agressivitat en l’extrem nord-oriental, sector en el qual se situen també les màximes altures, presidides pels 1390 metres per l’emblemàtic Montcabrer.

Els importants aqüífers de Mariola, reconeguts ja per Cavanilles, donen lloc a innombrables fonts, ullals i surgències que esguiten tota la superfície de la serra.
 
Per la seua llarga història d’ocupació i interacció humana els diversos usos exercits sobre els recursos naturals de la serra han acabat configurant un excepcional mosaic d’ecosistemes i paisatges, que sintetitzen, com a pocs territoris valencians, les característiques bàsiques i les peculiaritats de la mitja muntanya mediterrània, i que han fet de la serra un vertader senyal d’identitat per als pobles que la circumden.