Geologia

      La serra d'Irta constitueix una alineació muntanyosa paral·lela a la línia de costa, pertanyent a la serralada costaner-catalana, amb direcció NNE-SSW, de 7 Km d'amplada i amb una longitud pròxima als 20 Km.

      El relleu de la serra està constituït fonamentalment per materials carbonatats juràssics i cretacis i acumulacions detrítiques quaternàries d'escassa magnitud.

      Estructuralment la serra d'Irta constitueix l'extrem oriental d'un anticlinal de directriu ibèrica, la continuïtat de la qual es veu interrompuda per una sèrie de falles amb un salt i directrius dominants catalànides (NNE-SSW), que donen origen a la fossa que forma la vall d'Alcalà de Xivert - Santa Magdalena de Pulpís. Un sistema de fractures semblants localitzat en el flanc oriental de la serra descendeixen fins a la mar Mediterrània i defineixen la línia de costa, establint-se una estructura en "horst", en la que el bloc elevat respon a un anticlinori intensament fracturat que constitueix el relleu muntanyós.

      A la part central d’aquest relleu apareix una sèrie de cimes alineades segons un eix, que assoleixen una alçada mitjana d’uns 450 m, amb altura màxima als 572 m del pic de Campanilles, i es situa aproximadament a 4 Km de la mar, existint una pendent mitjana del 12% en el flanc oriental de la serra.

      La proximitat de la costa condiciona l’escassa longitud dels barrancs desenvolupats en la seva vessant oriental, que en el cas del barranc d’Irta, el major d’ells, el llit principal fa més de 6 Km.

El modelatge càrstic

      El modelatge càrstic és conseqüència de la dissolució exercida per les aigües carregades de CO2 a l’entrar en contacte amb les calcàries i dolomies, originant formes superficials, que poden ser externes o internes, formes subterrànies que configuren l’anomenat paisatge càrstic, generant un medi hidrològic altament singular.

      A la serra d’Irta resulten d’interés les formes de desenvolupament extern del modelatge càrstic, les de desenvolupament subterrani i les grans surgències d’aigua dolça que constitueixen les principals sortides naturals de l’aqüífer càrstic a la zona costera.

      Les formes de desenvolupament extern es troben desenvolupades a la serra per les morfologies de rascler, l’origen del qual es relaciona amb la dissolució de calcàries i les dolomies de baix de la coberta edàfica, o senzillament per l’acció de les aigües de pluja o de les aigües de mar sobre la superfície d’aquestes roques.

      Alguns exemples de morfologia rascler que s’observen a la serra d’Irta són les estríes, crestes, fisures, cavitats, orificis tubulars, etc. que es formen en la superfície de les roques carbonatades. També trobem formes singulars de rascler a la franja costanera, representades per basses de corrosió i superfícies rugoses que es desenvolupen sobre grans blocs i plaques ben cimentades.

      Les formes de desenvolupament intern o superficial del medi càrstic es caracteritzen per la formació de xarxes de conductes o cavitats (sismes i coves) que es desenvolupen des de la superfície del terreny fins les parts més profundes, arribant fins i tot a les zones de descàrrega.

      Les infiltracions d’aigua a l’interior de la serra formen els aqüífers del Maestrat, i poden aparéixer com a sortides naturals d’aigua dolça en fonts i pous, com podria ser el Pou del Moro, el Mas del Senyor, etc. A la costa, les infiltracions es traduiexen en surgències que desemboquen a la mar, com les que observem als peus del penya-segat de torre Badum i a la platja del Ruso.