Visualització de contingut web

LA SUREDA, UN REFLEX DEL PASSAT

 

          Longitut total: 11 Km

          Dificultat:

          Pic Tristany-Barranc Saladilla senzilla.

          L'opció de pujada al Pic del Gorgo té certa dificultat.

 

Tiemps estimat (ruta completa): 3h 30'

 

L'inici d'aquesta ruta es troba als voltants de la masia Tritany entre els terme de Sogorb i Gàtova ens permet recórrer un dels enclavaments més valuosos de la Serra Calderona. L'itinerari ens permet contemplar la sureda del parc natural des del mirador del pic de Tristany així com un reducte de roure valencià localitzat en el barranc de la Saladilla. Des d'allí podem continuar fins a aconseguir el pic del Gorgo (907 m), cim més alt de l'espai protegit.

Es pot realitzar de manera circular amb dos nivells de dificultat. El més senzill és prendre la pista cap a l'observatori forestal, tornant pel barranc de la Saladilla. La ruta ofereix una segona part, més exigent, que ens permet aconseguir el Gorgo. S'alternen trams de pista i senda, travessant boscos de pinastre i sureres. La volta, des del "collado de Villacampa", es realitzant prenent la pista forestal.

 

 

Parada 1: El paisatge conreat.

Les nostres muntanyes han sigut modificades per l'ésser humà des del Neolític per a aprofitar els recursos forestals,agrícoles i ramaders. Els bancals de pedra seca que tenim a la vista permeten aprofitar l'espai horitzontal per al culiu i encara que en l'època àrab ja es practicava aquesta tècnica, les majors transformacions es van donar ja en l'època cristiana per al cultiu de garroferes, oliveres, cereals, vinyes, etc.

L'any 1290, aquesta vall que era ja coneguda com Vall de Peres va ser objecte d'una intensa disputa entre el senyor de la Vall de'Olocau, Ramón Escorna i els sogorbins.

Aquestes terres conreades han sigut el rebost d'una gran quantitat d'espècies que troben en elles una font essencial d'aliment. El cultiu de les terres manté la biodiversitat dels nostres ecosistemes. Estem recueperant antics bancals de secà, reintroduint espècies fruiteres tradicionals com pereres, ametlers i cirerers els fruits dels quals i les seues llavors ajudaran a millorar la diversitat i l'hàbitat de moltes espècies forestals.

 

                                                 Parada 2: Observatori Forestal. Pic Tristany.

El pic de Tristany (Sogorb) situat a 759 m d'altitud, ens ofereix unes vistes excepcionals sobre l'Àrea d'Especial Portección. Des d'aquest punt podem abastar gran part del territori forestal esguitat per sureres i pins. Les elevacions de Montemayor, Penyes Altes i Gorgo concentren el millor dels nostres ecosistemes amb formacions característiques de gres roig que condicionen una vegetació única. És segurament l'enclavament botànic i forestal més valuós de l'espai natural protegit.

 

 

Parada 3: El roure valencià. 

El barranc de la Saladilla és, sens dubte, una petita joia botànica on trobarem una flora excepcional, escassa en el Parc Natural. Podem contemplar espècies que necessiten, més que les altres, sòls frescos i profunds, a més de generoses pluges i una bona protecció arbòria. Ací ha pogut prosperar el roure valencià (Quercus faginea), les fulles del qual semicaduques el diferencien clarament de la carrasca (Quercus ilex), bastant més comuna.

El roure valencià produeix a més unes agalles en forma de boles marrons que es desenvolupen en els brots joves a conseqüència de la picada d'un insecte.

En aquest hábitta privilegiat podem veure també unes altres espècies típicament d'ombria i d'ambients humits com el rusc o galzeran (Ruscus aculeatus), l'arboç (Arbutus unedo), l'arçot o espí negre (Crataegus monogyna) i el marfull (Viburnum tinus), a més d'altres plantes adaptades al sòl d'arenisca com el bruc boal (Erica arborea) i l'estepa (Cistus populifolius).

 

Parada 4: La surera

En l'Àrea d'Especial Protecció sobreviu el millor de la nostra sureda en un territori típicament mediterrani, estricte per a la vida vegetal i en contínua adaptació per a totes les plantes que han d'afrontar uns períodes estivals extremadament secs. Aquests arbres han resistit els terribles efectes dels incendis amb una capacitat d'adaptació extraordinària. Són capaços de suportar altes temperatures i de rebrotar al poc de temps.

 

Aquest arbre ha sigut molt volgut al llarg de la història pel suro de la seua escorça que s'utilitza bàsicament per a l'elaboració de taps. El procés d'extracció i preparació d'aquesta matèria primera ha necessitat d'expertes mans ja que és un tipus de treball molt artesanal.

La sureda, com a  hàbitat, ha complert exemplarment les funcions del desenvolupament sostenible: elaboració de productes de qualitat (suro, ramaderia mel, plantes medicinals i aromàtiques), conservació (biodiversitat, fauna, paisatge), manteniment d'usos i costums tradicionals i desenvolupament de la població en les zones rurals.