Visualització de contingut web

Ruta roja: Olocau - Descripció

 

Ruta roja: Olocau
 
5 quilòmetres. Temps estimat: 2h 45m. No apta per a realitzar amb bicicleta.
 
Parada 1. Tossal de Terreta Blanca
Durant l'ascens pel camí de Terreta Blanca podem observar la transició del color roig al blanc en el sòl que xafem, passant d'un sòl de gres roig (roig) a un altre calcari (blanc). Aquest canvi en la composició del substrat produirà també canvis en la vegetació, perquè hi ha espècies més adaptades a viure en sòls àcids com el roig i altres, en sòls més bàsics, com el terreny calcari.
 
Ens detindrem al tossal de Terreta Blanca i des d'allí la vista es passeja per la vall de la Quebrantá del Coixo. El fons del vall és principalment agrícola, mentre que a la dreta del camí destaca la vegetació forestal, i l'espècie dominant és el pi blanc que ha prosperat sobre antigues zones de cultiu de secà.
 
Parada 2. Aljub del Castellet
En aquest punt podem decidir si ens atrevim a prendre l'ascens al castell o si, pel contrari, continuarem el camí fins a la parada següent. Si el nostre cas és el segon, continuarem pel camí de  la  Canyaeta de Xavielet i passarem prop d'un aljub, una construcció antiga de pedra seca destinada a l'emmagatzemament d'aigua de pluja.
 
Parada 3 (opcional). Castell del Reial
L'ascens ens situarà a 574 m d'altitud sobre el nivell del mar, és d'alguna dificultat i no està recomanada per a xiquets i persones poc acostumades. Es pot pujar per la senda fins a arribar a les restes d'una fortificació musulmana coneguda com a Castell del Reial, una de les últimes a rendir-se al rei Jaume I.
 
El castell disposava en el seu interior de dos recintes defensius. Del primer s'observen distintes restes de muralla i un aljub. Del segon, que és el que reuneix les principals dependències del castell, també hi ha en l'actualitat uns quants trams de la muralla i altres edificis auxiliars. A l'interior es troben distints elements de torres defensives i les restes de la torre major de planta rectangular.
 
Parada 4. Canyaeta de Xavielet
Ací trobem la vegetació més interessant de tot el recorregut per la dificultat que comporta trobar a la serra Calderona taques relictes de sureres.
 
Les sureres es distingeixen per tenir grans exigències pel que fa a sòl, requereixen unes condicions d'humitat superiors als 600 l/m2 i  a més no suporten temperatures molt baixes. És per això que trobar-nos amb aquestes xicotetes taques de sureres, concedeixen gran valor al nostre recorregut. La corfa d'aquest arbre li proporciona una gran resistència contra els incendis, i li permet rebrotar de copa i d'aquesta manera s'accelera la recuperació de la vegetació després de qualsevol incendi.
 
Parada 5. La font del Frare
Seguint les indicacions de la senyalització, tornarem de nou al poble d'Olocau, però abans ens detindrem a la font del Frare. Font construïda, com diu la inscripció, pel comte Didac de Fenollet, un il·lustre del s. XVIII.
 
Al fons del barranc pròxim trobem les espècies típiques adaptades a viure en millors condicions d'humitat i on l'exuberància i frescor de la vegetació ens recorda que aquestes són millors condicions per al seu desenvolupament: murtes,  llentiscles i esbarzers estan ben representats.