Fauna

Fauna

El valor de la component faunística del Parc Natural del Prat de Cabanes-Torreblanca és molt elevada a causa de la presència d'espècies endèmiques, com el crustaci decàpode (Palaemonetes zariquieyi), espècie típica d'aiguamolls litorals amb aigües de bona qualitat, en l'actualitat relegada a les escasses localitzacions que encara mantenen aquesta característica.

 

Entre els peixos és especialment destacable la presència de dues espècies de ciprinodòntids: el samaruc (Valencia hispanica) i el fartet (Aphanius iberus).

El primer és un endemisme ibèric que presenta al Prat un dels seus últims reductes poblacionals de la Comunitat Valenciana. El seu hàbitat es troba molt amenaçat i és una espècie catalogada en perill d'extinció, per la qual cosa la seua existència en el Parc Natural confereix una especial importància al mateix. La Generalitat Valenciana compta en l'actualitat amb el Pla de Recuperació del Samaruc, el qual és desenvolupat, entre altres llocs, al Prat de Cabanes-Torreblanca.

 

El fartet (Aphanius iberus) és un endemisme iber-magribí també en franca regressió, encara que la seua major àrea de distribució així com la seua capacitat per a suportar aigües de major salinitat, fan que el seu estat siga menys perillós que el del samaruc. A la Comunitat Valenciana també existeix un Pla de Recuperació del Fartet amb el qual es treballa àmpliament al Parc Natural.

 

Pel que fa a la fauna reptiliana destaca especialment la presència de la tortuga d'estany (Emys orbicularis), espècie en greu regressió a la Comunitat Valenciana, principalment en la zona litoral, a causa de la degradació de la qualitat hídrica que pateixen aquests ambients i a l'aparició d'espècies exòtiques en el medi natural que suposen el desplaçament d'espècies autòctones. En el Prat, i gràcies a la qualitat de les seues aigües, aquesta espècie manté un important reducte poblacional, encara que cal destacar que en els últims anys l'aparició de la Trachemys sp. ha suposat una competència pels recursos i el territori amb la tortuga d'estany. Per aquest motiu i en pro de la conservació de la comunitat d'Emys orbicularis del Parc Natural, el Prat participa en el Projecte LIFE TRACHEMYS.

 

L'avifauna és el grup faunístic més representat al Parc Natural. Al Prat hi trobem la colònia nidificant de carregada (Glareola pratincola) més important de la Comunitat Valenciana i la colònia nidificant més gran de tot el litoral mediterrani espanyol. La presència d'aquesta colònia confereix al Parc el caràcter de Importància Internacional segons la Convenció Ramsar dels Aiguamolls.

 

També és important destacar la presència de la xitxarra mostatxuda (Acrocephalus melanopogon), que té en el Prat una de les seues millors poblacions de la península; la presència i nidificació de l'arpellot cendrós (Circus pygargus), la colònia del qual és la major del litoral mediterrani occidental; i l'arpella de marjal (Circus aeruginosus).

 

Altres espècies que nidifiquen en l'espai protegit són el cabussonet (Tachybaptus ruficollis), el gomet (Ixobrychus minutus), el coll-verd (Anas platyrhynchos), el rascló (Rallus aquaticus), la polla d'aigua (Gallinula chloropus), la fotja (Fulica atra), la camallonga (Himantopus himantopus), el corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) i diversos passeriformes palustres, com la xitxarra de canyar (Acrocephalus scirpaceus), el xitxarrot (Acrocephalus arundinaceus) i el boscarler comú (Locustella luscinioides).

 

Entre les espècies que trobem a l'hivern, principalment en les basses creades per l'extracció de torba i en altres llocs inundats, poden mencionar-se anàtids com el sarset comú (Anas crecca), el coll-verd (Anas platyrhynchos), el sivert (Netta rufina) i el boix (Aythya ferina). Altres espècies de presència regular són el cabussonet (Tachybaptus ruficollis), el cabrellot (Podiceps cristatus), el rascló (Rallus aquaticus), la polla d'aigua (Gallinula chloropus) i la bequeruda comuna (Gallinago gallinago).

 

Finalment, cal no oblidar l'important paper que juga el Prat en les migracions de nombroses espècies d'aus aquàtiques i marines, com a lloc de parada per a alimentar-se i descansar abans de prosseguir el seu viatge. La desaparició de nombrosos aiguamolls en tota la costa mediterrània, que acollien a estes espècies durant el transcurs de les seues migracions, fa que les localitats que encara resten adquirisquen una importància molt elevada.

 

Documents complementaris d'interès:

Balanç d'activitats 2017 del Centre de Conservació d'Espècies d'Aigua Dolça. Servei de Vida Silvestre.