Visualització de contingut web

Ruta groga: ruta a peu - Descripció

 
La ruta a peu té un itinerari en què estan presents la majoria dels ecosistemes del parc. El trajecte permet contemplar una àmplia panoràmica de tot el parc, la fauna i la flora, les formacions vegetals típiques i les aus, verdaderes protagonistes a qualsevol zona humida.
 
El Acequión és un canal obert artificialment per a permetre l'entrada d'aigua de mar que es constitueix com una xicoteta representació de l'hàbitat marí. S'observen espècies de fauna i flora marina com ara crancs, algues, actínies, posidònies, cucs, poliquets, peixos, etc. L'aigua entra a la Mata per gravetat, pel fet que la llacuna es troba més baixa que el nivell del mar.
 
Des d'ací s'observa la vegetació de saladar, ubicada a la vora de la llacuna. Aquestes plantes tenen sucs interns amb altes concentracions de sal per a poder suportar l'alta concentració salina de sòl i les elevades temperatures, sense deshidratar-se. Algunes eliminen el sobrant de sal per les fulles, la qual cosa els confereix un color blanquinós.
 
Des de l'Observatori es veuen les distintes aus aquàtiques de la llacuna. Segons l'època en què el viatger realitze la visita, podrà veure diferents tipus d'aus, ja que algunes es detenen en aquest lloc per a descansar i alimentar-se en el seu llarg viatge cap a Àfrica, mentre que altres passen l'hivern perquè on viuen, la tundra àrtica, té normalment condicions inhabitables en aquesta època. A la primavera tornen a la seua llar habitual. D'altres aus, pel contrari, viuen tot l'any al parc. Són sedentàries. En aquesta parada es poden observar des de gavines, corriols, camallongues, becs d'alena i xatracs, fins a flamencs i cabussons collnegres. El silenci en aquest punt ha de ser total per a evitar espantar les aus.
 
El tercer alt en el camí es produeix a la pineda. Des de la distància ja s'observa el canyís, una planta típica en aquest tipus de zones la presència de la qual denota l'existència d'aigua dolça. En aquesta última parada hi ha un important conjunt de pi blanc i pi pinyoner, a més d'eucaliptus. Aquests últims són fruit de la repoblació artificial.

També en la pineda es veu una important zona de saladar. El visitant pot buscar els senyals que deixen els animals al seu pas, intentar diferenciar els distints tipus de pins o, simplement, descansar sota una ombra. De totes maneres pot disfrutar de la seua estada al parc.
 
La quarta parada és l'observatori El Cabussonet. Al parc natural s'han arribat a comptar concentracions de milers de cabussonets, per la qual cosa es converteix en el principal punt d'hivernada de la península Ibèrica. La Mata és una àrea de repòs i alimentació durant la migració de les aus.