Flora i vegetació

Flora i vegetació

Flor de la sàlvia de Mariola

foto1

foto serra mariola 2

foto serra mariola 3

foto serra mariola 4
La serra de Mariola ha estat i està en el punt de mira de molts botànics d'arreu del món per la seua singularitat i diversitat florística. Més de 1.200 espècies de plantes superiors han estat catalogades a Mariola (fins a 2.000 segons alguns autors), amb molts endemismes iberollevantins i xativins. No només en treballs científics es troba documentada aquesta riquesa, també en la transmissió oral de la cultura popular, plena de cançonetes i històries ("Serra de Mariola, tota a floretes ..."), on adquireixen especial rellevància aquelles espècies amb propietats aromàtiques i medicinals, les quals, des de temps immemorials, han sigut emprades amb fins gastronòmics, per a l'elaboració de begudes alcohòliques i com a condiment, farmacèutics, com a remei d'infinitat d'afeccions, cosmètics, en l'elaboració de perfums. En aquest sentit cal esmentar l'afamada sàlvia de Mariola, el romer o romaní, el timó, el rabet de gat, la camamirla, l'apreciat i escàs timó reial, la pebrella, l'espigol, la santònica o betònica, el pericó, el té de roca i un llarg etcétera.
 
Podem trobar bons, encara que escasos, exemples de la vegetació potencial climàcica, protagonitzada en aquestes terres pel carrascar i fins i tot el bosc mixt mediterrani a les zones més ombrívoles i inaccessibles. La carrasca, com espècie clau, i caducifolis, com el fleix, l'auró i també el galer, van acompanyats d'un ric estrat arbustiu composat per marfulls, ruscos, lligaboscs, aladerns, i altres arbustives i enfiladisses. La següent etapa de degradació està caracteritzada pels coscollars amb matapoll, càdec, arçot, i espinars, a les zones més humides i ombrejades, d'esbarzers, aranyons, cirerers de pastor, rosers o tapaculs, etc. Però la major superfície de la serra està coberta per un dens pinar de pi blanc barrejats amb cepells, argelagues, romers, estepes i moltes de les plantes aromàtiques i medicinals ja esmentades. També hi ha bons exemples de vegetació edàfica com per exemple els boscos de ribera, localitzats en aquest cas a la capçalera del Vinalopó.