Història

El subtil mosaic de les serres de Portaceli i Calderona no és només obra de la naturalesa. Convé no oblidar que aquestes modestes però abruptes muntanyes han sigut sobretot l'escenari secular del tenaç treball de dones i homes modelant uns paisatges que bé poden qualificar-se de culturals. La vegetació natural s'ha combinat des de fa segles amb els camps de cultiu, amb el pasturatge o amb la mineria.
 
L'esdevenir històric d'aquest territori no pot entendre's sense la presència humana i, molt especialment, d'alguns importants monestirs. A la vall de Lullén s'alça la imponent cartoixa de Portaceli, fundada el 1272, i el priorat de la qual comprenia bona part de la serra. D'aquesta depenien tres granges (la Pobleta, la Torre i la Casa Blanca) i els seus béns incloïen geleres per a emmagatzemar la neu natural, mines i amplis boscos. En el vessant nord, la vall de Toliu acull el més humil convent franciscà de Sant Espèrit del Mont.
 
El mosaic agrícola està format per secans tradicionals de garrofera o vinya guanyats a les vessants en forma de bancals. Més tard van venir els ametlers i cirerers. Quan l'aigua ho permet apareix sempre una xicoteta horta

Portaceli i Calderona constitueixen des de fa anys un espai d'oci i recreació per a l'àrea metropolitana de València i per a les comarques que envolten la serra. Des de principis del segle XX l'històric trenet de via estreta -ara metro- que arriba fins Bétera i Rafelbunyol o el ferrocarril d'Aragó, que recorre la vall del Palància, van permetre l'accés ciutadà, abans de la generalització del vehicle privat.