Hàbitats

Hàbitats

foto1

foto calderona 2

La proximitat a la mar i la disposició meridiana de la serra permeten que els vents de llevant aporten humitat en forma de boires i escarxes. L'aigua aflora després en nombroses fonts, humils de cabal però sempre d'un especial encant.

Els sòls són de gran valor pel seu equilibri en relació al clima, la vegetació i el substrat geològic. Cadascun d'ells alberga comunitats vegetals diferenciades, però sempre de gran interès botànic.

En suma, el paisatge natural de les serres de Portaceli i Calderona és singular i divers. Complexitat en les formes del relleu; xicotetes valls i barrancs en orientacions variades; ràpids vessants que enllacen amb els nombrosos cims; sòls i vegetació canviants... La naturalesa ha realitzat ací un delicat treball de taracea, encastant peces diverses, cadascuna amb la seua particular bellesa.

 

Els hàbitats prioritaris de la Serra Calderona

La Directiva 92/43/CEE del Consell d'Europa, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres és la nomenada "Directiva Hàbitats" i contempla: "els «tipus d'hàbitats naturals prioritaris» que són tipus d'hàbitats naturals amenaçats de desaparició presents en el territori europeu la conservació del qual suposa una especial responsabilitat per a la Comunitat tenint en compte la importància de la proporció de la seua àrea de distribució natural".
És a dir que "la Directiva Hàbitats considera tipus d'hàbitat naturals prioritaris a aquells que estan amenaçats de desaparició en el territori de la Unió Europea i la conservació de la qual suposa una responsabilitat especial per a la UE".

https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=DOUE-L-1992-81200

 

Natura 2000 és una xarxa ecològica europea d'àrees de conservació de la biodiversitat. Consta de Zones Especials de Conservació (ZEC) establides d'acord amb la Directiva Hàbitat i de Zones d'Especial Protecció per als Ocells (ZEPA) designades en virtut de la Directiva Ocells.
La seua finalitat és assegurar la supervivència a llarg termini de les espècies i els tipus d'hàbitat a Europa, contribuint a detenir la pèrdua de biodiversitat. És el principal instrument per a la conservació de la naturalesa a la Unió Europea.

https://www.miteco.gob.es/es/biodiversidad/temas/espacios-protegidos/red-natura-2000/

 

Cada Estat membre contribuirà a la constitució de Natura 2000 en funció de la representació que tinguen en el seu territori els tipus d'hàbitats naturals.

En la Serra Calderona els hàbitats prioritaris són els següents:

9540. Pinedes mediterrànies de pins mesogeans endèmics
(Pinus halepensis)

Boscos de coníferes de les muntanyes mediterrànias i macaronèsiques. Formacions de pins de marcat caràcter mediterrani (Pinus halepenis, Pinus pinaster, Pinus pinea). Aquestes pinedes solen actuar com a pioners en la successió cap a boscos de Quercus, encara que els desplacen en climes molt secs o en substrats restrictius.

 

5330. Matolls termomediterranis i pre-estèpics de Quercus coccifera y Pistacea lentiscus

Matolls de molt diferent naturalesa i fesomia que tenen en comú el presentar-se als pisos de vegetació més càlids de la Península. Propis de climes càlids, més aviat secs, sobre tot tipus de substrats. Etapes de substitució de formacions de major port o com a vegetació potencial. Pistacea lentiscus, Myrtus communis, Olea sylvestris, Chamaerops humilis, Asparagus albus, etc., amb timonedes riques en labiades endèmiques (Thymus, Teucrium, Lavandula, Sideritis, Phlomis, etc.).

 

6220. Zones subestépicas gramínies i anuals de Thero-Brachypodieta

Formacions herboses seques seminaturals i fàcies de matoll.
Pastures xeròfiles més o menys oberts fromados per diverses gramínies i xicotetes plantes anuals, desenvolupats sobre substrats rocosos.

Comunitats de cobertura variable, compostes per plantes vivaces o anuals.

 

5210. Matorral arborescent de Juniperus spp.

Formacions de substitució de boscos naturals, etapa preforestal arbustiva, encara que a vegades són comunitats permanents en condicions ambientals desfavorables (situacions rocoses, seques), que impedeixen l'evolució cap al bosc. Són formacions obertes en les quals dominen grans exemplars arbustius de Juniperus ocupats per matoll baix de substitució. Les formacions són de Juniperus phoenicea i Juniperus oxycedrus en la nostra zona.

 

9330. Suredes de Quercus suber.

Boscos escleròfils mediterranis. Boscos mediterranis de climes relativament oceànics i substrats àcids dominats per la Surera (Quercus suber).

És una de les formacions més important a la Serra Calderona, ja que són formacions molt escasses en territori valencià.
 

4030 Bruguerars secs europeus.

Bruguerars, estepar-bruguerars i bruguerars-argilagars ibèrics de sòls àcids més o menys secs, dominats majoritàriament per espècies d'Erica, Calluna, Ulex, Cistus o Stauracanthus. Són formacions arbustives, sovint denses, de talla mitjana a baixa, amb espècies d'Erica, Calluna, Ulex, Cistus.