Flora i vegetació

foto1

foto calderona 2

foto calderona 3

foto calderona 4
Sobre els sòls silicis, de caràcter àcid, s'han desenvolupat modestos boscos de surera, el suro dels quals s'ha explotat històricament, de vegades pels experts llevadors arribats de la veïna serra d'Espadà, a l'altre costat de la vall del Palancia. La sureda té un sotabosc característic, en el qual trobem l'aladern, el llentiscle, l'alborç d fruits acolorits, la sarsa, les rogetes o la mare-selva. En el cas de sòls degradats per incendis o erosió, abunden les estepes, l'estepa borrera i l'estepa negra. I també  l'aromàtic tomaní. També hi trobarem formacions de pi roig.
 
En els sòls calcícoles creixen els arbustos de romer i de bruc o el coscoll. L'arbre dominant és el pi blanc en boscos relativament joves, ja que l'agricultura i el carboneig van fer desaparéixer les carrasques.
 
En els barrancs, els baladres fan esclatar la seua floració blanca o rosada. Sobre sòls humits en racons ombrívols creixen també xops i salzes.  En alguns punts de la part occidental es van desenvolupar roures. Al sotabosc no és rar trobar l'espàrrec silvestre.
 
Algunes espècies d'especial rellevància han motivat la declaració de diverses microreserves de flora, per a protegir endemismes com la centàurea saguntina i el clavell de pastor.
 
Aquestes microreserves són: el Puntal de la Bella al terme municipal d'Estivella; el Barranc del Saragatillo, al terme municipal de Serra; el Turó del Cavall (o Cavall Pelut), en el terme municipal d'Albalat dels Tarongers; el Picaio al terme municipal de Sagunt; Peñas Altas i el Puntal de Navarrete, al terme municipal d'Altura.