Vegetación pascícola y arbustiva - PN Penyal d'Ifac

Al marge de la flora rupícola, lligada al medi rocós, en les zones en què el desenrotllament i grossària del sòl ho permet prospera un altre tipus de vegetació que va des del pastiu al matoll, dotant grans zones del parc d'una major cobertura. En este cas seran el clima, l'orientació, amb una major o menor insolació associada, la naturalesa calcària del sòl i la seua profunditat, els factors determinants a l'hora de trobar unes o altres espècies. 

Es poden reconéixer les comunitats següents: 

• Els pastius, formats per gramínies vivaces dures, de port elevat, que es desenrotllen sobre sòls evolucionats. En vessants amb forts pendents i estants de penya-segats trobem espartars dominats per l'espart (Stipa tenacissima). En estos mateixos biòtops, però sobre sòls margosos molt més compactes i ocupant cubetes i talussos, trobem albardinars, comunitats de mitjana talla en què domina l'albardín (Lygeum spartum). Finalment, alternant amb romerars, trobem lastonars de mitjana talla i elevada cobertura dominats pel rebudàs (Brachypodium retusum). 
• La garriga, matolls de xicoteta talla (romerars, timonedes....) caracteritzats per la presència d'espècies com el romer (Rosmarinus officinalis), el timó (Thymus Vulgaris i T. aestivus), la garlanda (Lavandula dentata), la coroneta de fulla estreta (Coronilla juncea), l'Albaida (Anthyllis cytisoides), les estepes blanca (Cistus albidus) i negra (Cistus monspeliensis). 
• La màquia, formació arbustiva d'elevat port, constituïda per matolls esclerófilos capaços d'ocupar sòls poc profunds i amb dèficit hídric. Les espècies dominants seran el llentiscle (Pistacia lentiscus), el baió (Osyris lanceolata), el margalló (Chamaerops humilis), l'aladern (Rhamnus alaternus) i la savina negra (Juniperus phoenicea), amb predomini d'unes o altres en funció de l'altura i acompanyades pel pi blanc (Pinus halepensis) quan la profunditat del sòl ho permet.