Fauna

Fauna

aranya llop
 
Gavina potigroga
 
palometa de l'espigol
 
drago comu
 
Dofins mulars al voltant d'Ifac
  
bivia
 
gavinot argentat mediterrani
 
busquereta capnegra
 
rata comuna
 
 
Encara que en parlar del patrimoni natural del Penyal d'Ifac la major importància és la seua flora, això no vol dir que la fauna no tinga interés.
 
En els invertebrats, cal destacar la riquesa malacològica d'espècies de caragols terrestres, entre els quals hi ha fins li tot un endemisme, la Chondrina marina. Escorpins i aranyes com l'aranya llop (Argiope lobata) són representants del món dels aràcnids i entre els insectes, sens dubte el grup que té un nombre més gran d'espècies, a manera d'exemple es poden citar la palometa de l'espígol (Zygaena lavandulae), la palometa rei o macaon (Papilio machaon) o l'escarabat del romer (Chrysomela americana). Els mesos d'estiu el protagonisme correspon a la xitxarra (Cicada barbara lusitanica), que amb el seu característic so ens acompanya durant juliol i agost.
 
Pel que fa als vertebrats, el Penyal té representants de tots els grups, tret dels amfibis. En l'actualitat el grup més primitiu el constitueixen els rèptils, entre els quals es poden citar les dues espècies de dragons, el endragó (Tarentola mauritanica) i el dragonet (Hemidactylus turcicus), frecuents a la rodalia dels edificis de l'àrea d'acollida. Pel que fa a les sargantanes n'hi trobem tres espècies, la sargantana ibèrica (Podarcis hispanica), presente en el matoll i en les parets i murs, la sargantana cendrosa (Psammodromus edwarsianus) i la cuallarga (Psammodromus algirus), aquesta darrera segurament la més abundant, lligades totes principalment al matoll.  D'un grandària semblant, però amb unes potes tan diminutes que a penes són visibles, per tota la zona de Miradors de Llevant és abundant, encara que poc aparent, la lluenta (Chalcides bedriagai). Ja amb majors dimensions tenim el fardatxo (Timon lepida) a la part alta, després del túnel i per tot el parc és possible trobar dues espècies de colobres, la serp blanca (Rhinechis scalaris) més crepuscular i l'espectacular serp verda  (Malpolon monspessulanus) d'hàbits diürns i relativament abundant.
 
Sens dubte el grup més nombrós entre els vertebrats el constitueixen les aus, amb més de 60 espècies albirades. És important diferenciar entre les aus invernants  i en pas i les que nidifiquen al Penyal, ja siguen sedentàries o estacionals, ja que la presència de les primeres, pel seu caràcter esporàdic, encara que presenta interés per a avaluar la qualitat ambiental del Penyal, no té massa importància des del punt de vista de l'impacte ambiental de les activitats que s'exercisquen al Parc.

En aquest primer grup es poden citar entre altres la tórtora turca (Streptopelia decaocto), la cueta blanca (Motacilla alba), el corb (Corvus corax), el pit roig (Erithacus rubecula), el còlit negre (Oenanthe leucura), la merla (Turdus merula), la busquereta de casquet (Sylvia atricapilla), el mosquiter comú (Phylloscopus collybita), el reiet comú (Regulus regulus), els estornells pinto (Sturnus vulgaris) i negre (Sturnus unicolor), el raspinell comú (Certhia brchydactyla), la senyoreta (Aegithalos caudatus), el totestiu (Parus major) i el verderol (Carduelis chloris).
 
En el grup de les aus nidificants tenim entre les aus marines el corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis) i, per descomptat, el gavinot mediterràni (Larus michahellis), entre les rapaces el soliguer (Falco tinnunculus) i el  falcó pelegrí (Falco peregrinus) crien a les parets del Penyal, i les falcies estan representades per dues espècies, la comuna (Apus apus) i la pàl·lida (Apus pallidus).
 
Entre les passeriformes trobem el roquer (Ptyonoprogne rupestri), el caragolet (Troglodytes troglodytes), la cua-roja fumada (Phoenicurus ochrurus), especialment abundant a l'hivern, el bitxà comú (Saxicola torquata), la merla blava (Monticola solitarius), les busqueretes cuallarga (Sylvia undata), trencamates (Sylvia conspicillata), de coscolla (Sylvia cantillans) i capnegra (Sylvia melanocephala). També nidifiquen el popular teuladí (Passer domesticus), el gafarró (Serinus serinus) i la cadernera (Carduelis carduelis).
 
Cal ressaltar l'extinció com a nidificant de l'àguila pescadora (Pandion haliaetus) de la qual fins fa alguns anys encara quedaven uns enormes nius.
 
Els mamífers constitueixen un grup molt reduït al parc, entre els insectívors està present la musaranya comuna (Crocidura russula), bastant abundant a les zones de matoll de les parts més baixes del parc, i de la qual de vegades se'n troba algun exemplar mort, possiblement capturat per alguna colobra o au i rebutjat pel mal sabor d'unes glàndules que posseeix. L'eriçó comú (Erinaceus europaeus) ha sigut observat en alguna ocasió en distintes zones pròximes a l'àrea recreativa.
 
Els quiròpters apareixen representats per la rata penada comuna (Pipistrellus pipistrellus), bastant comuna a les zones més baixes del Penyal, al costat del Centre d'Informació.
 
El grup dels rosegadors és el més abundant entre els mamífers, amb espècies com el ratolí comú (Mus musculus), present en la part baixa pròxima al port i als edificis; la rata comuna (Rattus novergicus), present a tot el Penyal, principalment a les proximitats del port i a l'àrea recreativa; i el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus), del qual és freqüent trobar restes d'activitat a les pinyes. Des de 2008 també es té constància de la presència de l'esquirol (Sciurus vulgaris), probablement arribat de la veïna Serra d'Oltà.
 
Finalment tenim els lagomorfs, representats pel conill (Oryctolagus cuniculus), la presència dels quals en el Penyal sembla deure's a una repoblació artificial realitzada per l'home amb fins cinegètics.
 
 
INFOMEDINATURAL, Informes del Servei de Vida Silvestre relacionats amb el Parc.