Visualització de contingut web

Lugares de Interés

1) PORT DE CATARROJA

Us convidem a descobrir el Port de Catarroja, una visita imprescindible en el Parc Natural de l'Albufera

A l'est de la població de Catarroja, i partint del seu polígon industrial, podem trobar el seu port, un dels punts d'entrada a l'Albufera. A través d'un canal que discorre pràcticament paral·lel al barranc de Xiva podem arribar navegant a la llacuna.

L'origen del port de remunta a la fi del segle XVI, quan les necessitats de la població de la zona fan xicotet el port original, situat al final de la sèquia de la Rambleta, prop del terme d'Albal. A l'entrada del port hi ha un taller de calafats, on encara avui dia es construeixen i reparen les barques utilitzades en l'entorn.

A més del seu encant paisatgístic podrà degustar la gastronomia tradicional de la zona com el seu famós allipebre d'anguiles.

Com arribar:
A uns 2 quilòmetres a l'est de la població de Catarroja, i partint del seu polígon industrial, podem trobar el seu port seguint els senyals establits.

Adreça: Carretera del Port de Catarroja s/n.

Horari de visites i dates recomanades:

L'accés és lliure tot el dia, i qualsevol època és bona per a detenir-se en aquest punt.

 

 

2) MIRADOR DE LA GOLA DEL PUJOL

Situat en la mateixa Gola del Pujol, un dels tres canals que connecten l'Albufera amb el mar Mediterrani, és un dels llocs recomanats per a començar la visita al Parc Natural de l'Albufera.

És un lloc excel·lent per a obtindre una panoràmica de la llacuna de l'Albufera durant tot l'any i, a més a més, des d'allí és fàcil observar una gran quantitat d'avifauna entre els mesos d'octubre i març, ja que estan col·locats els "redolins" (llocs fixos de pesca).

A part de ser el lloc més recomanat per a veure una de les millors postes de sol del parc natural, hi ha un servici de barques permanent durant tot l'any (a excepció de dies amb meteorologia adversa) que oferix passejos per l'Albufera d'uns 40 minuts de duració.

Des d'este punt també es pot accedir a la zona coneguda com la Devesa, on hi ha itineraris senyalitzats per a passejar a peu o en bicicleta.

Com s'hi arriba:

Es troba aproximadament a 4 km de la pedania del Saler i a 5 km de la del Perellonet, entre el quilòmetre 9 i 10 de la carretera CV-500.

Adreça: Av. los Pinares, 81,46012 València.

Horari de visites i dates recomanades:

L'accés és lliure tot el dia, i qualsevol època és bona per a detindre's en este punt, però en especial entre octubre i març per la presència de les arts de pesca.

A les vesprades i en dies festius sol haver-hi una gran afluència de vehicles i visitants, per la qual cosa aparcar el cotxe pot ser complicat.

 

3) MUNTANYETA DELS SANTS. SUECA

La Muntanyeta dels Sants, un lloc privilegiat enmig de la plana, des d'on contemplar la millor perspectiva dels arrossars en la seua canviant fisonomia. Des d'aquest promontori d'origen calcari situat a 27 metres sobre el nivell del mar, és fàcil imaginar el que va ser l'Albufera en la seua etapa primigènia, quan depassava els límits de l'actual parc natural de 21.120 hectàrees.

Coronant aquest relleu, es va construir en el segle XVII, l'ermita dels Sants Abdó i Senén "els Benissants (abreviatura de Beneïts Sants)de la pedra" patrons secundaris de la ciutat de Sueca i protectors del cultiu enfront de la calamarsa, donant lloc al canvi de nom de el Tossal de Na Molins al ja exposat de Muntanyeta dels Sants.

Del primitiu arxipèlag existent, tan solament es conserva aquest Muntanyeta estant al seu torn marcada pels forats de les barrines que en el seu moment es van utilitzar per a mutilar-la en l'obtenció de pedra de pedrera. La resta van ser totalment arrasades per a aquesta fi.

Des del punt de vista paisatgístic, els canvis en el paisatge dels arrossars són graduals i molt interessants al llarg de l'any. Aquest paisatge té quatre moments meravellosos durant l'any, i que es ve a correspondre amb les quatre estacions. El final de l'hivern coincideix amb l'etapa més àrida de l'aiguamoll, tot sec, color marró i els tractors removent terra i preparant els arrossars perquè en la primavera i amb la nova entrada de l'aigua, la vida ressorgisca en tot l'arrossar donant una estampa d'un espill fet fallida amb milers de parcel·les inundades i separades pels seus marges, donant-se aigua unes a unes altres i precedint la sembra que portara els camps al color verd prada, sent un mantell sense fi d'aquest color. A mesura que passa la primavera i ens endinsem en l'estiu l'arrossar creix i quan el gra comença a madurar anem deixant pas als grocs i ocres que inunden tota la marjal i que ja anuncien tant el final de l'estiu com la tardor, que comença amb la collita del gra, que és or per als agricultors i que arreplega tot l'esforç realitzat. Una vegada passada aquesta etapa, s'abandonen els restolls en el camp i ve la vertadera inundació dels arrossars i la recuperació de l'antiga albufera, donant pas i lloc al recer de milers d´aus aquàtiques que vénen de zones més fredes a passar l'hivern en aquesta zona humida.

A pocs metres al nord-oest es veu de seguida una xicoteta deu d'aigua dolça subterrània, el Ullal dels Sants i més al nord està el Ullal de Baldoví, el major de tot el parc, una de les seues joies ancestrals i, al seu torn, microreserva natural amb flora i fauna pròpies.
En la cova del Drac, es poden veure molt bé les estalagtites i les estalagmites. En aquesta cova i en la del ruc, la Calcita és transparent o blanca i es torna, rosada, daurada, groga, taronja, préssec, roja, quan altres compostos es peguen a ella durant la seua formació. Encara que no ho semble, moltes persones de la zona recorden quan entraven dins i observaven les galeries i l'aigua que corria en el seu interior.

Sueca va ser creixent a costa del pantà, la qual cosa va obligar a la gent a formar llogarets dispersos, prop de les seues terres. En la Muntanyeta estava l´escoleta a la qual anaven les seues criatures, ara transformats en serveis públics.

Com arribar:

Arribar a la Muntanyeta dels Sants, és fàcil. Des de la CV-500, en el pk 26,900 on se situa la Creu s'inicia un camí agrícola que s'endinsa en els arrossars i ens dirigirà fins als peus de la Muntanyeta.

Si es ve de l'interior, des de la CV-515, en el pk 7,500, en una glorieta partida, s'inicia un camí que discorre confrontant a la Sequieta Nova i que després de travessar la zona d'horta, es dirigeix directament a la Muntanyeta, salvant mitjançant un pont tant l'A-38 com la via del ferrocarril.

Aixi mateix és un punt d'interès de la ruta Na Molins, que transcorre entre els arrossars i que junt al Ullal de *Baldoví, representen dos de les joies ecològiques de Sueca.

Horaris de visites i dates recomanades:

Accés permès durant tot l'any. Especial importància cobra la Muntanyeta el dia 29 de juliol, vespra de la festivitat dels Benissants de la Pedra, ja que és objecte d'un romiatge des de Sueca.

 

4) LA RESERVA DE L'ULLAL DE BALDOVÍ

ELS ULLALS

Els ullals són surgències o brolladors d'aigua subterrània, generalment dolça, que solen formar xicotetes llacunes. En estos enclavaments s'identifica un dels hàbitats prioritaris de la normativa europea: les torberes calcàries amb mansega (Cladius mariscus).

En el Parc Natural de l'Albufera s'han inventariat prop de 40 ullals, que es localitzen aïlladament en l'arrossar o a tall de rosari pel perímetre oest del parc.

Els ullals constituïxen una part important del sistema hidrològic del Parc Natural de l'Albufera, ja que representen afloraments superficials d'aigua, generalment d'excel·lent qualitat.. Per això, continuen fent un paper molt important com a zones de subministrament d'aigua sense càrrega contaminant i com a verdaderes reserves genètiques i de biodiversitat. S'ha de tindre en compte que en estos enclavaments sobreviuen espècies d'animals i vegetals desaparegudes del nostre territori.

VALORS NATURALS: FAUNA I FLORA

Com hem dit, gràcies a l'excel·lent qualitat de les seues aigües, els ullals presenten espècies endèmiques, exclusives del territori valencià o del Mediterrani ibèric.

 

  • FAUNA: podem trobar-hi crustacis endèmics com la gambeta. Mol·luscos bivalves com els petxinots. Peixos com el samaruc, xicotet peix propi del nostre territori. Rèptils com la tortuga d'aigua ibèrica i la tortuga d'aigua europea i aus que també troben en els ullals bones àrees de cria, aliment i refugi. S'hi registren espècies com el gomet, la xitxarra mostatxuda real, la fotja vulgar, la fotja comuna i el cabusset entre altres.

  • FLORA: podem trobar-hi espècies de plantes submergides o flotants, com els potamogeton i el nenúfar, plantes amb la base submergida o entollada, com la mansega, la bova, el senill, les quals formen part dels hàbitats definits com a prioritaris en la Unió Europea i la trencadalla o malva d'aigua, que per la seua raresa és una de les espècies botàniques més importants de les torberes calcàries. A més, este entorn constituïx un dels pocs llocs en què s'ha trobat el trévol d'aigua, xicoteta falaguera quasi extingida a la Comunitat Valenciana.

LA RESERVA DE L'ULLAL DE BALDOVÍ

Es troba molt pròxima a la Muntanyeta dels Sants i, ubicada en la partida del Malvinaret (Sueca). Forma part de l'àrea de reserva dels Ullals de Na Molins junt amb l'Ullal dels Sants, amb una superfície en el seu conjunt de 5,6 hectàrees i, on estan representats diferents ambients naturals (senillars, bovars i junqueres) a més de nombroses espècies de plantes i animals.

Abans de la seua restauració, duta a terme l'any 2006 (Life Ullals) , l'Ullal de Baldoví presentava una superfície més reduïda i, en les seues vores a penes creixia la vegetació típica d'estos ambients palustres. Este ullal és la major de les surgències del parc natural, la mateixa llacuna compta amb una superfície de 0,45 hectàrees, amb una profunditat de fins a 3 metres i un cabal pròxim als 250 litres per segon.

La reserva està equipada amb un observatori i un mirador, per a poder conéixer les espècies de fauna i flora més representatives, així com el paisatge que l'envolta.

Horaris de visites i dates recomanades:

Sense restricció horària.

Primavera-estiu. Durant la temporada de caça no s'hi recomana l'accés (de primers d'octubre, fins a primers de febrer), consultar.

Com arribar:

Has d'arribar fins a la Muntanyeta dels Sants. Des de la CV-500, en el pk 26,9 on s'ubica "la Creu" s'inicia un camí agrícola que s'endinsa en els arrossars i que ens dirigirà fins als peus de la Muntanyeta. Una vegada ací, seguir la indicació de l'Ullal de Baldoví. Si véns de l'interior, des de la CV-515, en el pk 7,5, en una glorieta partida, s'inicia un camí que discorre contigu a la Sequieta Nova i que després de travessar la zona d'horta, es dirigix directament a la Muntanyeta, salvant per mitjà d'un pont tant la A-38 com la via del ferrocarril.

 

5) EL PALMAR

Un altre dels punts recomanats per a començar la visita al Parc és el Palmar. En l'actualitat este poble és una pedania de la ciutat de València que compta amb una població d'uns 800 habitants, i està emplaçat enmig dels arrossars. La seua activitat econòmica esta basada en la pesca, agricultura arrossera i d'horta, hostaleria i ecoturisme.

Els primers indicis de l'existència de l'illa del Palmar daten de l'època d'ocupació musulmana l'any 711 Alguns textos àrabs fan referència a l'alqueria de l'Alcúdia, situada geogràficament en el mateix lloc on es troba l'illa del Palmar. Cal esperar a l'any 1238 quan el rei Jaume I conquista el regne de València i el repartix entre els repobladors cristians segons el Llibre del Repartiment. En este text es fa referència a l'alqueria andalusina enmig del llac de l'Albufera i concedix el dret d'explotació pesquera del llac als nous pobladors de l'illa a canvi d'un tribut d'1/5 de les captures realitzades. Esta norma escrita pel rei Jaume I ha sigut respectada al llarg de tota la història fins als nostres dies, i s'ha adaptat la forma del tribut a cada època.

A partir d'este moment l'illa és poblada per habitants de poblacions veïnes com Catarroja, Silla o Russafa que van construir les primeres barraques per a guardar els estris de pesca utilitzats en l'explotació del llac de l'Albufera, arrecerar-se de temporals i crescudes de les aigües. A partir del segle XVIII les barraques passen a ser la residència dels pescadors i les seues famílies. Però en 1885 l'illa patix un gran incendi que destruïx la mitat del poble. En la reconstrucció posterior és quan comencen a substituir-se les barraques per cases d'obra. Però actualment conserva algunes de les tradicionals barraques.

Encara que el cultiu de l'arròs es fa en la zona de l'Albufera de València des de l'època àrab, els pescadors de l'illa del Palmar no van començar a cultivar-ne fins a finals del segle XIX, ja que l'activitat pesquera era més rendible.

En l'any 1930 es van construir tres ponts sobre les séquies que circumden l'illa, amb la qual cosa l'illa del Palmar quedava connectada amb la carretera Natzaret-Oliva (CV-500). 

Les novel·les "La Barraca" (1892) i "Cañas y barro" (1902) de Vicente Blasco Ibáñez estan inspirades en l'illa del Palmar, l'Albufera i la seua gent.

Com arribar:
Des de la carrtera CV-500 seguir les indicacions al Palmar.

Horaris de visites i dates recomanades:
L'accés és lliure tot el dia, i qualsevol època és bona per a detenir-se en aquesta pedania.

 

6) PORT DEL SALER

Situat en El Saler, una pedania de la ciutat de València, situada en el districte dels Poblats del Sud, va ser un dels enclavaments portuaris més importants en l'Albufera durant molts segles. 

El Port del Saler té una gran importància històrica. El transport de sal que arribava des de la parteix sud de l'Albufera va donar nom a aquesta pedania. A més durant molt temps era l'únic enllaç que existia entre la ciutat de València i el llac de l'Albufera.

Des dels anys 70 del passat segle, quan va ser construïda l'autovia del Saler, la destinació del port d'aquesta pedania en l'Albufera es va complicar a poc a poc, a causa de l'enorme barrera que s'alçava entre els habitatges i les embarcacions. Una passarel·la per als vianants uneix actualment el port amb el municipi.

La seua bellesa paisatgística bé mereix una visita.

Com arribar:

Des de la carretera CV-500 seguir les indicacions al Saler. El port es troba a l'oest de la població.

Horaris de visites i dates recomanades:
L'accés és lliure tot el dia, i qualsevol època és bona per a detenir-se en aquest punt.