Hàbitats - L'Albufera

AMBIENTS: L'ALBUFERA

El nom de l'Albufera es una paraula àrab valencianitzada: Al Buhaira, que és un diminutiu d'Al Bahr (la mar). Açò és per l'origen marí d'aquest ecosistema provocat pel tancament d'un antic golf marí per l'acumulació de sediments dels rius Túria i Xúquer, depositats en forma de barra arenosa (restinga), pels corrents de deriva en un procés que ha durat uns quants milers d'anys.

El nom albufera s'aplica, de manera tècnica, a embassaments litorals amb un origen com el que s'ha explicat. També es poden anomenar estanys litorals. Altres llacunes, com les de Venècia o les que es troben a Tunísia (nord d'África), reben el nom de llacunes litorals ja que, encara que han tingut el mateix procés de formació, tenen una gran influència de les marees que en aquestes zones es produeixen.

La Albufera té una superfície mitjana de 2.800 hectàrees, de les quals al voltant de 300 corresponen a les mates i voreres; la seua importància és inqüestionable dins del Parc Natural, tant per el seu significat en la regulació del flux hídric a l'arrossar com pel valor ecològic i paisatgístic. Si desitges més informació sobre el cicle de l'aigua en el parc Natural de l'Albufera fes clic ací

A l'interior de l'Albufera i alguns sectors dels marges es troben les mates, què són acumulacions de vegetació palustre, de gran importància com a lloc de refugi i reproducció per a la fauna. Estan compostes per espècies com el senill, la boga, la mansega i la trencadalla. Entre altres estan la Mata del Fang, la Punta de Llebeig, o la Mata de la Barra (es poden consultar els noms al visor cartogràfic, activant la toponímia en la barra "CAPES" lateral).

La franja de vegetació que envolta l'Albufera, a més a més, té gran importància ja que compleix funcions essencials per a l'ecosistema: per una part constitueix un filtre per a les aigües que arriben des dels camps d'arròs i, per una altra part, actua com a pantalla de protecció d'aquest ambient.
 
Respecte a la fauna, són destacables les grans concentracions d'anàtids (ànecs principalment) que es produeixen durant l'hivern, amb espècies molt nombroses com el sivert, el bragat o el boix, entre altres. Altres espècies abundants en aquesta època de l'any són els milers de corbes marines grosses, i l'arpellot de marjal, que utilitza les diferents mates com a lloc per a dormir, i en ocasions es produeixen concentracions nombroses, de més de 200 exemplars.