Flora i vegetació

Flora i vegetació

foto1

foto columbretes 2
L'aïllament i la condició volcànica de l'arxipèlag han produït un fenòmen de gran importància: l'aparició de noves espècies. Condicions les qual s'han adaptat les plantes: espai emergit reduït i escàs sòl, aridesa i sequera, tempestes, gran insolació, salinitat elevada i excés d'adob nitrogenat (excrements d'aus) i, a més a més, la pressió humana (incendis, introducció de conills, etc.).
 
Les plantes aprofiten les escasses pluges per a florir i dispersar les llavors ràpidament. Entre març i principis de juny, depenent de les pluges, podem gaudir d'un esclat de colors i olors a l'illa que cal imaginar si la visitem durant l'estiu.
 
Hi destaquen dos endemismes: el caps blancs de Columbretes (Lobularia maritima subsp. columbretensis) i l'alfals arbori (Medicago citrina). La planta predominant és el salat (Suaeda vera) que cobreix majoritàriament l'Illa Grossa. D'altres destacables són la carlota marina (Daucus carota ssp. commutatus), el fenoll marí (Crithmum maritimum), l'arç intricat (Lycium intrincatum) i la paternostrera (Withania frutescens).
 
Presenta un clar gradient entre les zones més pròximes a la mar i les situades a cotes més elevades i protegides. Sols algunes espècies més resistents a la salinitat, com el fenoll marí i la carlota marina, colonitzen els penyals més pròxims a l'aigua; mentre que a les parts altes de les illes s'estén un matollar nitrohalòfil dominat pel salat o el caps blancs.

A les zones on n'hi ha un poc de sòl, aprofiten la intensa fertilització produïda per les aus marines, l'abundant insolació i l'absència d'herbívors, i floreixen espectacularment quan arriben les pluges primaverals i tardorenques. Durant l'estiu, que es prolonga durant 5 mesos, tota la vegetació s'asseca i es produïx un fort canvi en el paisatge.