Ruta roja: barranc de l'Infern - Descripció

Ruta roja: barranc de l'Infern - Descripció

Foto aèria de la ruta roja

 

Galer a la tardor

 

Vista aèria de la vall de Polop

 

Detall fulles i llavors auró

 

Font del Rossinyol

 

Detall del marfull (Viburnum tinus)

Aquest itinerari d'uns 4,5 km se sol realitzar en unes 2 hores, i transcorre pel vessant nord entre els 950 i 1.190 m d'altitud.
 
La ruta s'inicia en el Centre de Visitants, i arriba a poca distància a la glorieta dels Paellers, on es troben les alzines més antigues del parc. A 20 m descobrim a l'esquerra la cova Gelada, caracteritzada per la seua frescor (7ºC). Poc després s'arriba al pla de la Mina, on hi ha una reproducció d'un forn de calç, i dos miradors amb boniques vistes. En aquesta zona pot apreciar-se el color rogenc de les argiles que afloren entre la roca calcària constitutiva d'aquestes muntanyes.
 
En aquesta zona podem contemplar el carrascar d'ombria caracteritzat per l'abundància d'alzines, amb alguns exemplars d'auró, fleix i roure xicotet o roure valencià.
 
A 1,1 km de l'inici arribem al pla dels Galers, el punt més alt de la ruta i on és fàcil trobar en el fang empremtes i rebolcadors de porc senglar. En aquest punt, mirant cap a les zones més elevades, pot distingir-se el bosc mixt mediterrani caracteritzat per l'abundància de caducifolis que acompanyen les carrasques. Creuant el pla cap a la dreta trobem la senda que puja cap al barranc de l'Infern.
 
Entre la vegetació més característica, es poden observar espècies enfiladores com la mare-selva i la rogeta. També destaca la presència, en les zones més solejades, d'arbustos com la ginesta borda, la ginesta negra i l'arç alb.
 
Aquest ambient resulta ser l'hàbitat de moltes espècies animals, entre les quals es poden observar aus com esparvers vulgars, astors, pit-rojos, busqueretes, rossinyols...
 
Als 10 minuts de descens trobem un espectacular penya-segat rocós, on el camí fa un gir que ofereix una bonica vista de la vall del riu Polop.
 
Conforme avancem s'observa un canvi en el tipus de vegetació, del carrascar d'ombria es passa al predomini de pineda, que correspon fonamentalment a repoblacions de pi blanc en zones ocupades anteriorment per alzines. L'estrat arbustiu d'aquest ecosistema és més pobre pel que fa a la quantitat i varietat d'espècies, predominant les argelagues, estepes i alguns ginebres.
 
Després de poc més d'una hora de camí, arribem al barranc de l'Infern, zona molt humida i fresca, per on arriba a córrer l'aigua en època de pluges. Ací abunden les falagueres i molses, i els fulles dels llorers bords assoleixen una grandària espectacular. També hi ha esbarzers, ruscos i hedres.
Caminant cap al següent barranc podrem veure, en mirar cap amunt, l'edifici del Centre de Visitants, i observarem que estem en el punt de menor altitud de la ruta.
 
En a penes 20 minuts haurem arribat a la carretera, després de travessar dos xicotets barrancs.
 
A la dreta del revolt es troba la font del Rossinyol, i unes escales que porten fins a una àrea de paellers. Caminant per al vora de la carretera finalitzem en 10 minuts al santuari.