Ordre Mantodea

Ordre Mantodea

Els Mantodeus (Mantodea, de mantis i del grec eidés, "que té aspecte de") constitueixen un ordre d'Insectes neòpters comunament coneguts com a pregadeus, resadora, predicador o plegamans. La seua característica més cridanera és l'estructura de les potes anteriors, notablement modificades per a la captura de preses.

Amb unes 2.450 espècies vàlides, repartides per tot el món (amb major abundància i diversitat en les àrees intertropicals), el registre fòssil més primerenc que es té dels Mantodeus data del Terciari inferior, no obstant això es pensa que l'origen és anterior.

De forma quasi sempre allargada i grandària mitjana o gran, presenten el cos, com tots els Insectes, dividit en tres regions o tagmes:

  • Cap: Ortògnat, triangular i mòbil. Antenes més o menys llargues, amb l'escap gros, generalment filiforme, però a vegades pectinades en els mascles. Amb dos ulls compostos semiesfèrics i ben visibles dorsalment i tres ocels disposats en triangle. Aparell bucal de tipus mastegador.
  • Tòrax. De forma característica el protòrax és estret i allargat, de major longitud que el meso i metatòrax, i mai estés sobre el cap. Les potes anteriors són prensores, presenten els fèmurs armats al llarg dels marges ventrals per 2 fileres d'espines robustes, igual que les tíbies. El segon i tercer parell són marxadores, i sense característiques especials. Ales quasi sempre presents i ben desenvolupades, a vegades reduïdes en les femelles i més rarament en els mascles. Les tegmines (ales anteriors) fortament coriàcies, ala posterior amb el camp anterior xicotet i el camp posterior gran, plegable en ventall.
  • Abdomen. Llarg i prim en els mascles, més ample en les femelles. Amb deu tergites visibles, i nou esternites en els mascles i set en les femelles. En aquestes últimes, la setena forma una gran placa subgenital que embolica als tres parells de valves del oviscapte.

La còpula dels Mantodeus sol estar precedida d'una espècie de parada sexual. No obstant això, en general els preparatius d'acoblament els realitza el mascle a fi d'evitar l'atac mortal de la femella. Aquest roman un cert temps rondant-la abans de saltar bruscament sobre el seu dors, agarrant-se al protórax i contactant entre si les antenes, seguidament el mascle doblega el seu abdomen cap a l'esquerra fins que aconsegueix posar en contacte les estructures genitals de tots dos. L'acoblament dura aproximadament un parell d'hores, i el mascle deposita un xicotet espermatòfor en la base de l'oviscapte.

Els ous són posts en una ooteca que és fixada directament al substrat (pedra, tronc, branqueta, etc.). L'ooteca és de forma ovoide o prismàtica, globosa, amb un dels extrems més agusat, la cara inferior plana o corba i la superior amb una sèrie de làmines imbricades, per on eixiran les cries.

Després de l'eclosió, les nimfes nounades, d'aspecte vermiforme i cobertes encara per una fina membrana, ixen de l'ooteca per les làmines i realitzen la seua primera muda sobre la superfície d'aquesta, a continuació es dispersen. El nombre de mudes dels Màntids és bastant variable, oscil•la en general entre tres i dotze, no sent constant per a una mateixa espècie a causa de l'acció que sobre elles exerceixen la humitat, temperatura i altres condicions ambientals.

Presenten coloració general verdosa, grisenca o pallosa; si bé algunes espècies presenten dicroisme, és a dir, hi ha individus verds i individus marrons, no està necessàriament aquest fenomen en concordança amb una homocromía amb el substrat. Els Mantodea són també reconeguts per les seues habilitats críptiques, podent confondre's perfectament amb el seu entorn immediat, ja siga pel color o la forma del seu cos.

Totes les espècies són carnívores i la seua dieta consisteix en altres Artròpodes, encara que espècies de gran grandària poden afegir xicotets vertebrats a la seua dieta. Per a la caça utilitzen el primer parell de potes, se situen sobre qualsevol pedra o branca i, acostant-se o esperant, aprofiten amb rapidesa el moment en què la presa es posa al seu abast, subjectant-la en atrapar-la entre les seues fortes espines i la mantenen en aqueixa posició mentre la devoren. Els seus moviments no solen ser molt ràpids, excepte quan ataquen a una presa.

Els Mantodeus habiten en una gran varietat d'hàbitats terrestres, des de l'arena del desert fins al dosser arborí del bosc tropical. Són en general Insectes termòfils i busquen els llocs ben assolellats, viuen en el sòl o sobre les mates. Encara que algunes espècies acudeixen volant cap a la llum durant la nit, en conjunt són estrictament diürnes i la seua activitat està lligada a una temperatura bastant elevada.

L'ordre Mantodea està representat, a la Comunitat Valenciana, per les famílies següents:

  • Família Amorphoscelididae
  • Família Empusidae
  • Família Mantidae